Barcelona ja té disseny per al posturbanisme tàctic: carrers amb panot en lloc d'asfalt

BarcelonaBarcelona ja té un disseny pensat expressament per deixar enrere els dibuixos a terra i els blocs de formigó que es van instal·lar durant la desescalada en alguns carrers de l'Eixample. L'Ajuntament ha presentat aquest dimarts el nou model de carrer pacificat amb què preveu girar full a l'urbanisme tàctic. Les vies sobre les quals s'intervingui de manera definitiva –quatre durant aquest mandat i fins a 21 en el termini de deu anys– passaran a convertir-se en plataformes úniques, és a dir, sense diferència d'alçada entre les voreres i el lloc per on circula el trànsit, que es preveu que pràcticament desaparegui d'aquests espais. Hi serà un "convidat", segons el consistori: hi podran passar veïns, vehicles d'emergència i serveis, i càrrega i descàrrega. Els cotxes hi podran circular a un màxim de 10 km/hora i estaran obligats a girar a l'arribar a determinats encreuaments per evitar que utilitzin aquestes vies per a trajectes llargs o que puguin córrer.

Un dels canvis importants és l'eliminació de l'asfalt, que en aquests carrers serà substituït per panot amb l'objectiu de reduir la bombolla de calor de la ciutat i permetre que el terra recuperi bona part de l'aigua de la pluja. S'usarà, segons el consistori, un model de panot "actualitzat", que serà porós i diferent dels clàssics de les voreres, i davant d'edificis singulars o per marcar espais d'estada es farà servir el granet, que es considera un material noble i que ja s'ha fet servir en espais emblemàtics com el Portal de l'Àngel. El que no es recuperarà són les llambordes que s'havia dit inicialment. El panot, el clàssic de la flor, s'actualitzarà perquè sigui més sostenible en la seva fabricació i perquè pugui absorbir l'aigua de la pluja, segons ha detallat avui el govern municipal.

També es vol que aquests nous espais siguin més verds: si als carrers actuals hi ha un 1% de vegetació, els de la futura Superilla Eixample en tindran com a mínim un 10%. Es calcula que quan estiguin desplegats els 21 eixos previstos, la ciutat haurà guanyat uns 4.000 arbres, molts dels quals seran til·lers i lledoners. I es plantaran, també, a la part central del carrer perquè tinguin més espai per créixer.

Terra porós

Aquest projecte de pacificacions de l'Eixample –"el carrer del segle XXI", segons la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz– és, de fet, un dels que figuren entre les grans operacions de la ciutat per guanyar metres quadrats de verd, al costat de grans parcs com el de Can Batlló o la Marina del Prat Vermell. A la part central dels nous carrers s'hi crearan dues noves àrees de subsol vegetal per fer-los més fèrtils: una d'entre sis i set metres d'alçada i una altra d'entre dos i tres metres i mig. L'objectiu és passar d'un model de carrer com l'actual, que no infiltra l'aigua de pluja al terreny, a un que ho pugui fer en un 30%. Aquesta és la franja que permet incrementar l'arbrat.

"La transformació també està en el subsol", ha posat en valor l'arquitecte en cap de la ciutat, Xavier Matilla, que ha puntualitat que fins ara també el subsol estava pensat per al trànsit. També es preveu incorporar sistemes fotovoltaics per captar energia solar i aprofitar-la per al propi consum del carrer en aspectes com l'enllumenat –que els fanals puguin ser autosuficients– o els equipaments.

L'estètica del nou carrer recorda la que ja s'ha implantat a la superilla de Sant Antoni, que és el model que el govern de Colau ha posat com a exemple a seguir, però amb diferències com la incorporació de panot i els canvis en el subsol per permetre plantar-hi millor i recuperar l'aigua. També hi haurà canvis en la il·luminació, amb fanals més baixos i situats en emplaçaments centrals per afavorir la vida al carrer, on hi haurà nous jocs infantils, taules i bancs. "Passarem del protagonisme de l'asfalt i els cotxes al protagonisme del verd i el vianant", ha remarcat Sanz, que ha volgut puntualitzar que el model que ara es presenta no serà exclusiu per a l'Eixample, sinó per al conjunt de la trama Cerdà, també a Sant Martí –en eixos com Cristóbal de Moura, Puigcerdà o Àvila– i a la part baixa de Gràcia.

Model coproduït

El disseny és el resultat del treball que han fet durant més de tres mesos els equips que van guanyar el concurs obert per l'Ajuntament per definir el nou model de carrer de l'Eixample. Qui va quedar en primera posició va ser l'UTE b67 Palomeras Arquitectes i Cierto Estudio, que és qui s'encarregarà de la transformació del carrer Consell de Cent, mentre que els tres equips finalistes faran Rocafort, Borrell i Girona. El punt de partida, però, és comú per a tots: el disseny unificat que s'ha presentat aquest dimarts i que també preveu generar nous passos de vianants centrals en els encreuaments entre els eixos verds i les vies bàsiques per garantir que qui camina pot avançar en línia recta.

La previsió és que els projectes executius dels primers quatre eixos i les quatre places que es crearan a les interseccions estiguin acabats el febrer de l'any que ve i que les obres puguin començar al juny per estar enllestides durant el primer trimestre del 2023. Suposaran aquest mandat una inversió de 37,8 milions d'euros i la generació de 5,8 hectàrees de nou espai per al vianant, unes sis illes de l'Eixample. Quan tot el projecte estigui desplegat, amb els 21 eixos i les 21 places, aquest espai creixerà fins a les 33,4 hectàrees, 6,6 de les quals es consideraran nou verd urbà. El 2022 s'anunciarà quins són els següents carrers a transformar.

El procés de substituir el que és provisional i d'estètica dubtosa també avança en el cas de les terrasses que han guanyat espai durant la pandèmia. Algunes ja han començat a canviar els blocs grocs pels nous prototips sobre calçada i totes ho hauran d'haver fet abans de l'estiu que ve si volen mantenir els nous espais.