Barcelona diu ara que intensificarà les multes als compradors del 'top manta'

BarcelonaNo són conclusions unitàries i no tot en aquest àmbit és competència de l'Ajuntament. Són les dues advertències que ha llançat el regidor d'ERC a Barcelona Jordi Coronas abans de presentar les conclusions de la taula per abordar la problemàtica del 'top manta' que ell mateix ha presidit. El consistori referma la idea ja verbalitzada que per fer front a aquest fenomen cal que la persecució policial –que ara es vol centrar, també, en els clients–, vagi donada de la mà de les respostes socials a la part més dèbil de la cadena, els venedors. Sobretot, a través de plans d'ocupació d'un any de durada i adreçats específicament a un cens de manters en elaboració que té com a prioritat les persones que no tenen papers i que viuen a la ciutat des d'abans del juliol del 2015 –per evitar l'efecte crida–. Ara hi ha 16 persones localitzades per aquest cens, però segons Coronas en són una vuitantena, les que podrien arribar a acollir-se a aquests plans.

El republicà ha admès que ara mateix hi ha una "situació de tensió" que es tradueix en escenes com les protestes de manters i persones que els donen suport que s'han viscut aquestes últimes setmanes a la Rambla o en el fet que els comerciants hagin recorregut a la Fiscalia per demanar solucions. Per això, diu, s'ha d'enviar el missatge clar que l'Ajuntament està actuant.

Segons ha concretat Coronas, la persecució també s'ha de centrar en els magatzems que venen productes il·legals a la perifèria de Barcelona, una competència que, ha dit, recau en els Mossos. Els productes d'aquests magatzems, a més, segons el consistori, no es venen només a les mantes, sinó també en algunes botigues de la ciutat. I, per tant, l'abordatge ha de ser més "complex" que la simple persecució dels manters.

Una de les mesures que ha sortit de la taula, a proposta del PSC, i que l'equip de govern està decidit a implementar és l'increment de les sancions als compradors. Una actuació que, de fet, està recollida a l'ordenança de convivència.El comissionat de seguretat, Amadeu Recasens, però, no ha entrat a concretar la quantia econòmica d'aquestes sancions, tot i que segons el text vigent podrien arribar als 500 euros. I, ja en el torn de reaccions, el grup de la CUP ha posat en dubte l'efectivitat d'aquesta mesura , tenint en compte que bona part dels clients dels manters són turistes.

Una altra idea nova que ha sortit de la taula, en aquest cas, a proposta de la CUP, és la de crear un carnet de ciutat perquè totes les persones que no tenen papers –el 70% dels manters, segons l'estudi del consistori– tinguin accés als serveis municipals. Es tracta, com ha reconegut la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, d'una mesura de caire simbòlic per evidenciar el rebuig a les polítiques d'estrangeria de l'Estat, ja que, a la pràctica, aquest carnet funciona igual que el certificat d'empadronament.

Cooperativa de venedors

L'Ajuntament continua endavant amb l'estudi d'algunes de les iniciatives que ja s'havien avançat, com l'impuls de plans laborals de 12 mesos de durada que serveixin a les persones sense papers per avançar en el seu procés de regularització. I, també, l'impuls al projecte d'una cooperativa per als venedors ambulants que funcioni de manera similar a la que ja s'ha impulsat per als recollidors de ferralla. També s'estudia la creació d'un mercat social, una mena de "Camden Town social".

El consistori ha aprofitat la presentació d'aquestes conclusions per fer una crida a la col·laboració d'altres administracions. Com ara dels Mossos en el manteniment de l'ordre public en el cas, per exemple, dels mercats rebels que s'organitzen alguns diumenges a la Rambla per donar suport als manters -n'hi ha un de previst per a aquest cap de setmana. I per controlar els magatzems de productes il·legals. O, també, dels cossos de seguretat de l'Estat per controlar l'accés de mercaderies al port.

Acabada la presentació de conclusions, els grups de l'oposició han coincidit a criticar la falta de concreció d'unes propostes que fa mesos que s'esperen. Tant els representants dels comerciants com els grups polítics del PP i de Ciutadans van declinar participar a la taula d'abordatge, que preveia asseure a negociar representants del col·lectiu de manters i de les associacions de comerciants.

Representants dels manters com el col.lectiu Tras la Manta han acusat el consistori d'haver fetuna operació de "maquillatge" amb aquesta taula per presentar conclusions amb només dues sessions i sense haver-les explicat als afectats.

La Fiscalia posa els proveïdors al focus

D'altra banda, aquest dimarts va tenir lloc una reunió entre la taula del comerç i el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, i el tinent fiscal, Francisco Bañeres, que es van comprometre a actuar d'ofici contra les grans organitzacions de distribució de productes falsificats.

La Fiscalia de Catalunya intensificarà la lluita contra la venda ambulant il·legal, coordinant la seva actuació amb els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona, i la centrarà en la persecució de les xarxes que proveeixen de productes falsificats.

Representants del ministeri públic mantindran reunions amb els Mossos d'Esquadra i amb la Guàrdia Urbana de Barcelona, que en última instància són els que coneixen de primera mà les circumstàncies del top manta, i coordinaran les seves actuacions en la lluita contra aquest fenomen.

El propòsit de la Fiscalia, han apuntat fonts del ministeri públic a l'agència Efe, és centrar la persecució del 'top manta' en les xarxes que produeixen i subministren productes falsificats als venedors ambulants, els membres dels quals poden ser acusats de delictes contra la propietat intel·lectual o industrial.