Barcelona vol impedir que els turistes incívics escapin de les multes

BarcelonaEls veïns i visitants dels deu districtes de Barcelona van sumar l’any passat un total de 133.978 infraccions contra les ordenances de civisme, que regulen accions com orinar al carrer, fer soroll, beure alcohol a la via pública, patinar o enganxar cartells a la paret, entre d’altres. Dels deu districtes, n’hi ha un que destaca clarament per sobre dels altres, ja que acumula el 53% de les incidències: Ciutat Vella. El motiu? La venda i el consum d’alcohol al carrer, que acumula 79.255 sancions contra els anomenats llauners i 36.718 en el cas de persones enxampades bevent a la via pública, sumant un 74% del total d’infraccions, segons les dades de 2016.

Un dels problemes amb aquest tipus de faltes és que els infractors no arriben a pagar la sanció. En el cas dels que consumeixen alcohol al carrer, majoritàriament turistes, perquè marxen i no arriben a abonar el pagament. I en el cas dels llauners, perquè formen part de col·lectius vulnerables i moltes vegades no tenen un compte corrent on carregar la multa. Aquest és un dels motius pels quals el govern de Colau vol canviar l’actual ordenança de civisme, que es va aprovar el 2006 i que en onze anys gairebé no ha canviat. “Es tracta que els que tinguin diners paguin i que a aquells que no ho poden fer l’ordenaça els apreti menys”, ha afirmat aquest divendres el tinent de Drets Socials de l’Ajuntament, Jaume Asens, durant la presentació d’un estudi sobre l’efectivitat i la qualitat de les ordenances, que el consistori va encarregar a la Universitat de Barcelona.

La poca efectivitat de les sancions és un dels aspectes que ressalta l’informe, que el govern de Colau farà servir per començar a dibuixar unes noves ordenances. Així, segons les dades de l’Ajuntament, les multes es cobren en un percentatge molt baix, situat per sota del 30%. De les 82.000 que es van tramitar l’any 2015, per exemple es van pagar només una mica més de 27.000. En els col·lectius més vulnerables, el percentatge de pagament és inferior al 5%. De fet, el més sancionat, el de la venda ambulant, només paga la sanció en el 0,32% dels casos.

Les ordenances que vol Colau

L’objectiu de l’equip de Colau és, amb l’informe sobre la taula, començar a treballar amb la resta de grups per detectar quins són els principals problemes de les actuals ordenances. El juny de 2015, l’alcaldessa ja va avançar quines eren, en el seu parer, les principals mancances d’aquesta normativa. En paraules de Colau, les ordenances “criminalitzen els més febles i no s’encaren a les causes dels problemes”. Citava, en aquest sentit, exemples com les multes a prostitutes i als sensesostre.

Aquesta és també una de les conclusions a què arriba l’informe encarregat per l’Ajuntament, que han elaborat la Dra. Cristina Fernández Bessa i el Dr. Andrés Di Masso Tarditti, de la Universitat de Barcelona, i que duu com a títol 'L’aplicació de l’ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona des de la perspectiva dels drets humans'. Segons l’estudi els “efectes psicosocials” principals de les ordenances són “una intensificació de l’estigmatitzacó dels col·lectius en situació de vulnerabilitat i la seva criminalització des de l’aval legitimador de la norma sancionadora”.

Menys multes i més educació

A més, lamenta que funcionen més a través del “sistema de delació” que no pas del “suport mutu entre veïns”. Per tot plegat, segons els autors de l’estudi, l’aplicació de l’ordenança sovint suposa “un conjunt d’efectes que poden incrementar la precarietat i la situació de vulnerabilitat de les persones sancionades”. Aquesta és una teoria que la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha reiterat en diverses ocasions als seus balanços anuals, on ha demanat substituir la normativa vigent per “un codi de bones pràctiques” que apliqui “sistemàticament i preferentment mesures educatives i de treball en benefici”.

La gestió del turisme es dispara entre les queixes a la síndica de Barcelona el 2016L’informe també recalca que l’espai públic sobre el qual es va concebre l’ordenança de convivència l’any 2006 “ha canviat significativament amb el temps”, i “continuarà canviant degut a la situació socioeconòmica i als canvis polítics que han tingut lloc els darrers anys”. Així, si bé l’any 2006, quan es va aprovar l’ordenança, el problema més greu de la ciutat era la inseguretat, seguida per la neteja i els problemes associats a la immigració, l’any 2016 la problemàtica més comuna ha estat, l’atur i les condicions de treball, seguida en segon lloc pels problemes generats pel turisme i aquells derivats del trànsit o la circulació, d’acord amb l’enquesta de Serveis Municipals de Barcelona.

Amb totes aquestes dades, els autors de l’informe en què es basarà l’Ajuntament emeten diverses recomanacions, com ara que les noves ordenances tinguin més en compte les peculiaritats de cada districte a l’hora d’actuar. També advoquen per una normativa que sigui més garantista i potenciï les mesures socioeducatives per sobre de les sancions econòmiques, en la línia del que històricament ha demanat la síndica de Barcelona.