Si no s’il·legalitza la Fundación Francisco Franco, Barcelona portarà l’Estat a judici

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona va enviar ahir un requeriment al ministeri d’Educació, Cultura i Esports perquè iniciï els tràmits per il·legalitzar la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF). Ho va fer amb el suport de tots els grups municipals de l’Ajuntament –Barcelona en Comú, el grup municipal demòcrata, ERC, el PSC, la CUP i regidors no adscrits–, excepte Ciutadans i el PP, i en resposta a la intenció del president de la fundació d’obrir una delegació a la capital catalana.

“Demanem que la subdirecció general del protectorat de fundacions retiri la FNFF del registre de fundacions i sol·liciti a l’autoritat judicial l’extinció de la fundació per la impossibilitat de realitzar els seus objectius fundacionals”, va assegurar el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens. Segons Asens, l’activitat de la FFF és contrària a la llei de fundacions, a la llei de memòria històrica i a diversos articles de la Declaració dels Drets Humans. “L’estat té un mes per respondre i, en cas contrari, anirem als tribunals” va assegurar el tinent d’alcalde.

Il·legal i il·legítma

La FNFF és un cas força excepcional a Europa: “Reivindica una dictadura que es va aixecar sobre milers de cossos enterrats a les fosses comunes i fa apologia del feixisme –va assegurar Asens–. Gestiona patrimoni espoliat per la dictadura, ven números de loteria amb el 36 i el 39 [les dates d’inici i final de la Guerra Civil], actua com a grup de pressió, pot personar-se davant els tribunals, assessora ajuntaments perquè incompleixin la llei de memòria històrica, pot rebre subvencions i desgravar impostos i té un compte a Twitter que fa apologia del franquisme. Les activitats de la FNFF són il·legals i il·legítimes i haurien de ser delictives”. Una altra singularitat és que Espanya és l’únic país a Europa on els papers d’un excap d’estat (Franco) estan en mans d’una fundació privada. Cap dels governs espanyols que hi hagut després de la mort del dictador ha reclamant els més de 27.000 documents sobre l’activitat política que va generar el dictador i que es conserven en una fundació que exalta la dictadura. L’agost passat, per exemple, la FNFF va negar que el dictador ordenés afusellaments.

Les entitats memorialistes van donar suport a la iniciativa i van recordar que al gener farà 80 anys de l’ocupació de les tropes franquistes. “No pot ser que el 2019 el franquisme torni per la porta del darrere”, van assegurar les entitats que van reivindicar la memòria del prop de mig milió d’exiliats i dels milers de represaliats i assassinats pel franquisme.

La reacció de l’Ajuntament de Barcelona respon a les manifestacions que va fer el president de la FNFF, Juan Chicharro, en un dinar que es va fer a l’octubre en un restaurant de la Diagonal de Barcelona. En aquell dinar i acompanyat per una seixantena de persones, l’exgeneral i antic ajudant del rei emèrit va manifestar la seva voluntat d’”expansió” a Catalunya.