Barcelona engega la transformació del 22@ amb 6.500 habitatges més, la majoria de protecció
En total hi haurà 15.800 pisos per donar "més vida veïnal i empresarial" a la zona
Barcelona"Cal donar vida a un barri que en necessita, el 22@". Són paraules de la segona tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz. I aquest és l'objectiu del consistori amb la posada en marxa d'una Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) que preveu construir 6.500 habitatges més dels previstos l'any 2000, quan es va llançar el projecte del 22@. La majoria d'aquests pisos seran de protecció, ja que es construiran 4.900 nous habitatges amb preus assequibles. D'aquesta manera, s'augmenten gairebé un 50% els habitatges socials –fa vint anys es preveien 5.200 habitatges de protecció i n'acabaran sent 10.100.
El projecte de transformació del 22@ preveia l'any 2000 la construcció d'un total de 9.300 pisos (5.200 dels quals de protecció). Més d'un miler d'aquests habitatges previstos encara no s'han construït. Entre l'ampliació ara aprovada i els pisos que quedaven pendents de construir, en total s'aixecaran 15.800 habitatges en els propers anys. Els nous blocs es repartiran en un milió de metres quadrats per edificar per aconseguir el que Jaume Collboni, primer tinent d'alcalde, ha batejat com una "mixtura d'usos". És a dir, combinar activitat econòmica i vida veïnal.
La construcció d'habitatges passa per fer créixer en alçada edificis ja existents i omplir solars buits. Concretament, en el 19,5% de totes les illes del 22@ –ja edificades i que porten el nom de zones de consolidació– s'apostarà per revaloritzar el paisatge urbà i obrir la possibilitat de construir més plantes sobre les ja edificades. Al 17,7% de l'espai que actualment representen els solars buits, i que s'anomenen zones de transformació, s'hi construiran nous edificis, tot i que encara no se sap en quins solars hi aniran empreses i en quins habitatges. El que és segur i han afirmat des del consistori és que els percentatges finals de la reordenació de la zona quedaran en un 70% d'activitat empresarial i un 30% d'habitatge –l'any 2000 era del 10%.
L'anunci de la transformació del 22@ ha arribat aquest matí en roda de premsa. Jaume Collboni i Janet Sanz han especificat els detalls d'un pla urbanístic que fa anys que es gesta. De fet, fa dos anys que el consitori va anunciar la suspensió de llicències a la zona per buscar aliats polítics i va aconseguir convèncer ERC, amb qui el febrer passat van anunciar un acord que ha posat les bases de la transformació. Al pla, però, encara li queden alguns tràmits perquè es faci realitat: està a l'espera d'aprovació de la comissió d'Urbanisme, que es reuneix aquesta tarda al consistori, i després encara quedaran dos mesos d'al·legacions fins que la reforma arribi al ple i sigui aprovada. De moment, la majoria la tenen assegurada, perquè compten amb el suport dels republicans i sumen dos terços dels regidors.
Tot i això, ERC ha volgut posar avui mateix algunes condicions per continuar donant suport a la iniciativa del govern d'Ada Colau. En un comunicat, el grup municipal dels republicans ha apuntat que en el període d'al·legacions aportarà esmenes en relació a la protecció dels habitatges, i vol concrecions de cara als terminis de la reforma del pla urbanístic.
Augmentar la superilla
El nou 22@ seguirà la tendència en mobilitat aplicada per l'ajuntament els últims anys: reduir l'espai del cotxe i augmentar el del vianant. És per això que Janet Sanz ha assegurat que el 70% del districte seran zones verdes. Una mesura que segons Sanz fomenta encara més "la vida quotidiana i l'activitat veïnal". Amb aquest objectiu, un de cada tres carrers horitzontals i verticals passaran a ser espais pacificats, cosa que augmentarà la superilla del Poblenou. Els carrers que passaran a ser vies verdes són: Almogàvers, Pujades, Doctor Trueta, Bolívia i Cristóbal de Moura, Àlaba, Ciutat de Granada, Fluvià, Treball i Puigcerdà.
60.000 nous llocs de treball
La vida arribarà al 22@ en forma d'habitatges i també de feina. Collboni ha afirmat que gràcies al nou pla es crearan 60.000 nous llocs de treball "de qualitat i estables". Per fer-ho realitat, el primer tinent d'alcalde ha apuntat que "quatre grans empreses" ja han fixat el punt de mira en el 22@ tant per contribuir al teixit empresarial com per invertir en habitatge.
El nou pla urbanístic també preveu la recuperació de l'Oficina Tècnica del 22@, un espai, eliminat fa uns anys, que es dedicarà "a la gestió del procés de transformació i es posarà en marxa d'aquí a dos mesos", en paraules de Collboni. Parlant de terminis, el primer tinent d'alcalde ha afirmat que d'aquí "set o vuit mesos" preveuen que l'aprovació del pla ja serà definitiva i es podrà començar a edificar.
20 anys després
La primera llavor de l'actual 22@ es va gestar fa vint anys aprovant el pla urbanístic que havia d'omplir la zona de teixit empresarial i veïnal. Però no va ser fins fa dos anys que el govern Colau va decidir repensar la zona: en un procés participatiu, el consistori, les entitats veïnals, les empreses que ja hi ha establertes i les universitats van consensuar construir més pisos en aquesta àrea perquè es convertís en un autèntic barri i no en una suma de discontinuïtats i en espais que fora de l'horari laboral queden deserts.
Dos anys després del procés participatiu, aquest mes de juliol va arribar l'acord definitiu per tirar endavant la reordenació de l'espai del 22@. Llavors el govern d'Ada Colau va pactar amb ERC, el principal grup de l'oposició, l'estratègia per poder fer més habitatge i donar un ús als espais que, vint anys després de l'aprovació del pla, encara s'han de desenvolupar. Cinc mesos abans del pacte amb ERC, el consistori barceloní ja havia deixat clares les seves intencions amb el projecte: al febrer el govern municipal va anunciar la suspensió de llicències a la zona mentre buscava els aliats polítics, que finalment va trobar a l'oposició.
I el procés comença a veure la llum després de la roda de premsa d'aquest matí, quan Janet Sanz i Jaume Collboni han presentat un nou pla que preveu que el 22@ comenci a tenir més vida empresarial i més activitat veïnal a partir de la primavera.