Barcelona lloga una casa de colònies a Montgat per acollir joves sense sostre durant el confinament
A l'espai hi viuran 40 nois immigrants "amb situacions personals molt complicades"
GironaDesprés d'habilitar la Fira per a homes sense llar, l'Ajuntament de Barcelona ha llogat una casa de colònies a Montgat per acollir 40 joves d'entre 18 i 23 anys que vivien al carrer. El director de l'entitat Superacció -que gestiona l'equipament-, Zouhair Zammouri, ha celebrat la notícia però ha alertat que les places ofertes no són suficients: "És molt difícil saber la xifra, però encara queden molts joves malvivint al carrer. I la seva situació és encara més vulnerable amb la crisi del coronavirus". Els nois es mantindran confinats a la casa de colònies mentre estigui vigent l'estat d'alarma.
La comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona, Sònia Fuertes, ha indicat que van detectar que calia "un equipament específic per atendre els joves sense llar" però que no hi havia espais a la ciutat amb les característiques que necessitaven per donar-los una atenció adequada. Gràcies a la col·laboració amb el consistori de Montgat, han pogut llogar una casa de colònies d'aquesta població per garantir "unes condicions de confinament adequades per a aquests joves".
En total hi viuran 40 nois derivats dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona que ja van començar a arribar-hi dijous passat. "Ho anem fent en grups de deu perquè tothom tingui temps per adaptar-se a l'espai i al grup. I aquest dijous ja hi haurà tots els que viuran a la casa", ha explicat Zammouri, que calcula que entre el 70% i el 80% dels usuaris són extutelats de la DGAIA, que van arribar dels seus països d'origen quan eren menors d'edat i que es van quedar al carrer al fer 18 anys.
El fundador i director de l'entitat ha subratllat que són joves que han viscut "situacions personals molt complicades, amb casos de maltractaments o abusos sexuals, o que han estat molt de temps desemparats, i per tant acumulen moltes problemàtiques", i que el fet de viure al carrer "ha cronificat i agreujat" la seva vulnerabilitat. "Són nanos que tenen una càrrega emocional molt gran, per les situacions molt complexes que han viscut, perquè tenien un somni que s'ha vist frustrat o de vegades perquè tenen la pressió de la família que espera que ells siguin la seva salvació", continua Zammouri.
Deixar mals hàbits i consums
Superacció és una entitat que treballa amb joves en risc d'exclusió social a partir del treball afectiu, intel·lectual i motriu -especialment a través de l'esport- per aconseguir que aquests nois siguin autònoms i puguin construir-se un futur. Amb aquest objectiu, els joves que viuen a la casa de colònies de Montgat fan diferents tipus de tallers: emocionals, esportius o laborals amb cursos de cuina, jardineria o ebenisteria.
I, malgrat que només fa quatre dies que s'hi van traslladar, Zammouri destaca que han començat a "aflorar coses molt significatives": "Hi ha nois que ens han vingut a demanar ajuda perquè volen deixar de consumir i deixar certs hàbits i no saben com fer-ho". I ara han demanat a un equip especialitzat que els ajudi a tractar aquestes patologies i a donar una resposta a la seva demanda.
Pel que fa a les mesures per evitar el contagi de covid-19, el seu responsable ha afirmat que tots els professionals compten amb un equip de protecció i que cada dia es controla la temperatura dels empleats abans de començar a treballar. A més, han elaborat un protocol per evitar el risc de contagi i també estipular les mesures que s'han d'adoptar en cas d'un positiu al centre.
Solucions més enllà de la pandèmia
L'Ajuntament els ha comunicat que els joves podran quedar-se fins que finalitzi el decret d'alarma, però el director de Superacció espera que continuï el projecte. "Els polítics han de ser conscients que tenen una oportunitat per veure que és molt necessari el treball que es fa amb aquests nois, i que s'ha de donar resposta a la seva exclusió". De fet, Zammouri considera que, paradoxalment, el coronavirus ha provocat que ara aquests joves tinguin més veu: "No perquè es vulgui canviar la seva situació, sinó perquè els fa por que es contagiïn. Però hauríem d'aprofitar aquesta crisi per prendre mesures que realment facin efecte més enllà del temps que duri el decret d'alarma".