Barcelona guanya un nou espai verd de més de tres hectàrees al barri del Guinardó

BarcelonaAmb la inauguració aquest diumenge dels Jardins del Doctor Pla i Armengol, al districte d'Horta-Guinardó, Barcelona guanya un nou espai verd de 3,6 hectàrees. L'espai, abans tancat al públic, s'ha convertit en una gran illa oberta als ciutadans que se suma a les 1.158 hectàrees d'espais verds amb què compta la ciutat.

Aquest nou equipament, que ahir va inaugurar l’alcaldessa, Ada Colau, ve a “consolidar el corredor verd” que el consistori vol que hi hagi entre el mar, el parc de la Ciutadella i Collserola per fer “més verda” la ciutat i és un equipament llargament desitjat pels veïns. La superfície d’aquest nou parc, que és molt a prop de l'Hospital de Sant Pau i que tancarà a la nit, està delimitada per l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, el carrer Cartagena, la ronda Guinardó i el passatge Torrent d’en Melis.

Els nous jardins es divideixen en tres espais: el jardí noucentista, on s'ha recuperat el patrimoni històric i artístic; els antics estables, on s'han situat unes grades, una plaça verda, un espai de jocs infantils i miradors amb vistes a Barcelona, i, per acabar, l'espai sud-est dels jardins, un àmbit restringit on se situen nous horts urbans i s'integren espais per la promoció de la biodiversitat, així com recorreguts educatius.

En el marc d'aquesta intervenció s'han plantat 112.000 plantes arbustives de més de 140 espècies diferents i 105 arbres de més de vint espècies. Hi ha xiprers, pins, pinyoners, til·lers, roses, gessamins o sàlvies, entre d'altres.

També s'han naturalitzat quatre basses originals que es gestionen sense productes químics i que permetran fomentar ecosistemes propis. Els horts urbans ocupen més de 3.000 m².

Els nous jardins tindran vuit accessos, i la nova àrea de joc infantil permet el joc inclusiu per a persones amb discapacitat. En total s'han invertit 8,6 milions d'euros.

Els jardins conviuran amb l'immoble de la finca Ravetllat-Pla, un edifici senyorial d'estil neoclàssic dels anys 30 situat al carrer Mare de Déu de Montserrat i que va ser construït per l'arquitecte noucentista Adolf Florensa Ferrer. Aquest palauet, de 2.500 m², es va construir com a laboratori farmacèutic a partir dels anys 30 i va acollir l'Institut Ravetllat-Pla, fundat pel doctor Ramon Pla Armengol i el veterinari i bacteriòleg Joaquim Ravetllat Estech. En aquest espai s'investigava amb cavalls per trobar un sèrum contra la tuberculosi. Els laboratoris van tancar a finals dels anys 70.

L'edifici també es va convertir en l'habitatge de la família Pla Montseny. Avui convertit en un espai museístic, la Fundació Ramon Pla Armengol gestiona l'edifici, que compta amb una valuosa col·lecció de 850 peces de mobiliari, escultura, pintura i orfebreria que es pot visitar gratuïtament.