Barcelona Global reobre el debat dels pacients estrangers privats a la sanitat pública

Barcelona"Plataformes de serveis sanitaris orientats a la comunitat internacional". És el dotzè punt de les setze mesures que l'associació Barcelona Global va proposar ahir mitjançant un estudi sobre la col·laboració público-privada a la capital catalana. L'entitat planteja que la sanitat pública catalana segueixi el model que ja s'apliquen a centres internacionals com la Mayo Clinic als Estats Units i ofereixi serveis mèdics privats a pacients estrangers que viatgin fins a Barcelona per seguir els seus tractaments. "Podem mantenir l'excel·lència dels hospitals i aprofitar-la per atreure visitants mèdics", va defensar el conseller delegat de Barcelona Global, Mateu Hernández.

Un sistema d'activitat privada a la xarxa pública d'hospitals que també va defensar l'exconseller d'Economia de la Generalitat Andreu Mas-Colell. "Hem de ser molt ambiciosos, més enllà de les polèmiques", va assegurar l'economista. En aquest sentit, va posar com a exemple d'èxit la possibilitat de comprar una tecnologia mèdica avançada. "Un hospital [amb aquest sistema] podria comprar una màquina que uns pressupostos públics no podrien garantir", va afegir Mas-Colell. No obstant això, va matisar que la implantació d'aquest model a la sanitat pública s'ha de fer "bé i en gran". L'exconseller, a més, va recordar que altres centres internacionals que competeixen amb els catalans, com ara l'Institut Karolinska d'Estocolm, ja despleguen aquesta fórmula.

En el document que recull la proposta, Barcelona Global insisteix que obrir la sanitat pública als pacients estrangers permetrà "mantenir l'excel·lència del sistema públic de sanitat" i retenir "el seu excel·lent talent". Així doncs, sosté que seria "una bona manera d'aportar finançament addicional al sistema i disposar d'equipament tecnològic d'última generació". Malgrat els avantatges que exposa aquest informe, l'associació també va admetre a la presentació que caldria establir "mecanismes de decisió clars, inequívocs i transparents perquè no afectin l'equitat del sistema ni permetin un mal ús d'aquest".

Des del departament de Salut, però, es desmarquen d'aquesta iniciativa i diuen que no entraran a valorar els resultats de l'estudi. Els hospitals concertats, amb tot, fa temps que desenvolupen activitat privada. Una realitat que ha plantejat interrogants ètics i que sovint han situat aquests centres d'utilització pública a l'epicentre de la polèmica. La frontera entre la sanitat pública i els pacients privats, de fet, ja ha sigut font de crítiques en altres ocasions i el cas més paradigmàtic és el del Barnaclínic, l'entitat privada de l'Hospital Clínic.

L'Hospital Sant Joan de Déu -que és una institució privada tot i que la majoria de la seva activitat és pública pel concert amb el Servei Català de la Salut (CatSalut)- també és un dels centres que més pacients estrangers reben, per exemple. Si bé és una pràctica residual, el 2013 les patronals concertades (la Unió Catalana d'Hospitals i el Consorci de Salut i Social de Catalunya) ja parlaven de potenciar l'activitat privada als concertats com a via per obtenir més ingressos.