La Barcelona dels 5,5 milions d'habitants es proposa repensar el futur en clau regional

BarcelonaPensar en les necessitats d'habitatge públic, en la mobilitat sostenible i en les apostes culturals o d'infraestructures en clau regional. I posar-se d'acord entre més d'un centenar de municipis sobre quins projectes cal impulsar. Aquest és el repte que es proposa en el nou pla estratègic metropolità de Barcelona, el full de ruta que ha de definir què vol ser la gran ciutat de Barcelona la dècada vinent, però també el territori que té al voltant, la coneguda com a segona corona metropolitana. Des del 2003 els plans metropolitans de Barcelona es van deixar de pensar en clau municipal (com el que va permetre el gran salt a la Barcelona Olímpica del 92), però fins ara les grans estratègies s'havien definit en clau de les ciutats del cinturó metropolità més pròxim de Barcelona. Ara es vol fer un salt qualitatiu per abordar de manera conjunta el futur dels 164 municipis que formen part de les set comarques pròximes a la capital i "reequilibrar les desigualtats entre la primera i la segona corona metropolitana". Des del Maresme fins a l'Alt Penedès, i inclosos els dos Vallesos, abastarà un territori de més de 3.000 quilòmetres quadrats i 5,5 milions d'habitants.

"Hi ha un reivindicació històrica perquè a aquest gran territori no se'l tracti com si fossin municipis de segona, sinó com a nodes principals, que, de facto, és el que són", ha afirmat aquest dilluns l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una trobada telemàtica amb els seus homòlegs de la segona corona metropolitana. Físicament, però, al consistori barceloní l'acompanyaven els alcaldes de Mataró, David Bote; Terrassa, Jordi Ballart, i Granollers, Josep Mayoral. Els alcaldes de la segona corona metropolitana han aprofitat el tret de sortida del projecte per reivindicar-se i reclamar protagonisme en la presa de decisions. "Fins ara ens hem sentit el pati del darrere de Barcelona i volem estar a la cuina de les decisions metropolitanes", ha assegurat Ballart.

De moment, el pla tot just comença a arrencar aquest dilluns. S'han definit els grans pilars a abordar i les comissions a nivell institucional per fer-ho, però falta dibuixar els objectius concrets a assolir durant els pròxims deu anys, una llista que el regidor de Presidència de Barcelona, Jordi Martí, espera que estigui enllestida de cara a finals de l'any vinent o principis del 2022. Un dels reptes que caldrà afrontar serà també a nivell de governança. Aquest és el primer pla estratègic metropolità que es configura pensant en una àrea territorial tan gran i que no té un ens específic de govern, com fins ara podien ser els mateixos ajuntaments –en el cas dels plans locals– o l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

L'AMB està format pels 36 municipis de la primera corona i suma més de tres milions de persones, gairebé un 43% de la població de Catalunya. Els alcaldes denuncien, però, que el seu camp de visió s'ha quedat curt, i per això ara es prefereix pensar en la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), que a nivell territorial comprèn el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, l'Alt Penedès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Potser per això el document de partida porta per títol Compromís Metropolità 2030. Ara per ara no hi ha cap opció sobre la taula per constituir un nou ens que aglutini la primera i la segona corona metropolitana, i l'espai des d'on es configurarà de forma transitòria el futur en clau regional és l'associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), que depèn orgànicament de l'AMB.

Reptes "interdependents"

A falta que les comissions sectorials comencin a treballar, hi ha diferents línies estratègiques de futur a definir: com fer créixer la regió metropolitana al mateix ritme, eliminant la segregació territorial i les desigualtats entre municipis, sobretot en matèria d'accés a l'habitatge i infraestructures; quin ha de ser el model econòmic industrial i turístic d'una regió que, Martí assegura, és el "motor econòmic del sud d'Europa", al nivell de la conca alemanya del Ruhr, al voltant de Berlín; com aconseguir una mobilitat sostenible i la transició energètica del conjunt del territori, i, finalment, el repte de pensar en una cultura o en potenciar la recerca de manera "policèntrica" i que l'únic espai de coneixement no sigui la gran ciutat. "És impensable que Barcelona faci aquesta reflexió tota sola", ha admès Colau, que ho ha resumit al·legant que són "ciutats interdependents".

Hi ha diferents reptes que sembla que tinguin cabuda en el nou full de ruta, com ara la connexió ferroviària entre el Vallès Occidental i l'Oriental, la recuperació d'àmbits com el de les Tres Xemeneies, a la desembocadura del Besòs, Quatre Camins, o els eixos de la B-30 i la C-17. De fet, l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral, reclama no esperar al 2022 a engegar accions com la connexió ferroviària al Vallès. "Això és per a ja", ha insistit. Els alcaldes també n'han posat altres exemples, com la tarifació del transport públic, la regulació de la zona de baixes emissions exclusiva per a Barcelona o la inversió en infraestructures.