Barcelona feminitza el nomenclàtor
L’Ajuntament potencia la presència de noms de dones a l’espai públic, que actualment només representen el 7,75% del total
BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona ha fet un pas endavant en la feminització del nomenclàtor als espais públics de la ciutat i retrà homenatge a sis dones posant-hi el nom en carrers i places. Totes són referents en els camps del periodisme, la literatura, la pedagogia i la medicina: Ana María Matute, Margarita Rivière, Concepció Aleixandre, Anna Domènech, Elisa Moragas i Dolors Batlle.
A Barcelona ara com ara només hi ha 365 noms de dones de 4.596 espais públics. És a dir, un ínfim 7,75% del total. La majoria de dones hi són representades en qualitat de propietàries de terres i relacionades amb la monarquia. L’Ajuntament de Barcelona té la intenció de resoldre el desequilibri.
Sis dones reconegudes
Ana María Matute donarà nom a l’actual carrer de Ramiro de Maeztu, al Guinardó. Matute (1925-2014) va ser una escriptora en llengua castellana que va guanyar guardons com el premi Planeta i el Miguel de Cervantes, entre altres.
La periodista Margarita Rivière (1944-2015), que havia treballat al Diario de Barcelona, El Periódico i La Vanguardia, donarà nom a la plaça fins ara anomenada Cristalleries Planell, situada a les Corts.
Així mateix, Concepció Aleixandre (1862-1952) comptarà amb una plaça a l’Eixample. Va ser una ginecòloga que exercia una medicina social i va acostar els coneixements higiènics, sobretot a les dones.
Per altra banda, l’educadora Anna Domènech (1951-2013) tindrà el seu nom a l’espai interior del Recinte Fabra i Coats, a Sant Andreu. De fet, aquest canvi es va decidir a través d'un procés participatiu en què van participar entitats i equipaments del recinte.
I la també mestra Elisa Moragas (1926-2006) substituirà els Reis Catòlics al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Moragas va crear el seu projecte educatiu Freinet, basat en l’aprenentatge dels infants.
Finalment, l’educadora Dolors Batlle (1892-1982) substituirà Enric Bargés a Sants-Montjuïc. Va ser considerada una mestra capdavantera en la renovació del sistema educatiu català abans de la Guerra Civil.