Barcelona expropiarà la Casa Buenos Aires per evitar l’enderroc

BarcelonaSuperat el confinament, el teixit veïnal de Vallvidrera ja fa uns dies que està en guàrdia per la possibilitat que es reprengui l’amenaça de desallotjament que pesa sobre la coneguda com a Casa Buenos Aires, un antic hotel modernista que fa vuit anys que va deixar de funcionar com a residència de gent gran -la Llar Betània- i que en fa més d’un que està ocupat: un símbol de l’autorganització veïnal. L’edifici, amb un menjador espectacular de terres de mosaic hidràulic i vitralls acolorits, s’ha convertit ja en un “actiu imprescindible per a Vallvidrera”, com reclamen en un comunicat una quinzena d’entitats del barri. L’amenaça a la qual fan front, a banda del desallotjament, és que la propietat, la congregació religiosa dels Pares Paüls, té un acord de venda amb la societat London Private Company i que el projecte per al qual ja tenen llicències demanades preveu enderrocar l’edifici i convertir-lo en un hotel de cinc estrelles. Una idea que xoca de ple amb les demandes del teixit veïnal, que, a més de voler mantenir el patrimoni -en aquest cas, no catalogat-, reivindica la falta d’equipaments i d’habitatge a preu assequible.

Després de setmanes d’incerteses i d’un silenci que ha exasperat els responsables del projecte de la Buenos Aires, la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va comunicar ahir a aquests veïns que els plans del govern municipal passen per aprovar un canvi de planejament que permeti expropiar l’edifici i mantenir-lo com a espai per a gent gran en forma de 17 pisos dotacionals -per avançar en el model de residències postcovid- i equipaments. També s’hi habilitaran espais polivalents per a l’ús veïnal i, aprofitant que els terrenys del costat són edificables, s’hi aixecarà habitatge per a joves. El procés es farà a través d’una modificació del Pla General Metropolità (PGM) que els de Colau estan treballant ara amb ERC i que es preveu que pugui passar per comissió aquest mateix mes.

L’elecció d’aquesta via arriba, segons detalla Sanz a l’ARA, després que hagi sigut impossible tancar un acord amb la propietat, que demanava cinc milions d’euros per vendre l’immoble. Un preu que, segons el consistori, està molt per sobre del de taxació. La negociació, de fet, no s’ha fet amb els Pares Paüls, que, com lamenta Sanz, no han respost a l’Ajuntament, sinó amb el fons que tècnicament encara no és ni propietari de l’espai i que ja va anar de la mà de la congregació en la denúncia contra els ocupants.

Pendents de desallotjament

El que no garanteix aquesta fórmula, que es pot allargar dos o tres anys en la tramitació, és que s’aturi el desallotjament. “Qualsevol opció que passi per deixar buit l’edifici no respondrà a les necessitats del barri”, denunciaven ahir les entitats en un comunicat previ a l’anunci de les novetats. La tinent d’alcalde d’Urbanisme assegura que ha demanat a la propietat que mantingui els usos provisionals que hi ha a l’espai tenint en compte que passarà a ser públic i que el projecte de l’hotel queda frustrat. “S’aconsegueix que l’espai passi a ser de titularitat pública, que no s’enderroqui i que no es converteixi en un hotel”, celebra Sanz, que apunta que també es treballarà per incloure l’edifici en el catàleg de patrimoni protegit.

Abans de prendre la decisió d’acordar una requalificació urbanística, el govern municipal havia intentat aconseguir l’espai per la via de la permuta amb altres emplaçaments, però no va arribar a bon port. I descartada la compra, ara es tirarà endavant l’expropiació en un procés que recorda el de la Torre Garcini, a Horta-Guinardó, que el ple va acordar convertir en equipament a principis del 2016 i que va acabar efectivament expropiada el març del 2018. En aquest cas l’espai era propietat de Núñez y Navarro.

En el cas de Vallvidrera, la congregació dels Pares Paüls, abans de decidir-se pel projecte de l’hotel, havia tingut sobre la taula el pla de la cooperativa Sostre Cívic, que volia convertir l’edifici en un cohabitatge i que va oferir 2,4 milions per la compra, com confirmen des de la mateixa entitat. La propietat, però, els va respondre que l’oferta era massa minsa i poc després va engegar l’operació de compravenda amb London Private Company. Una operació encara no tancada.