Barcelona ha evitat 10.000 talls de subministrament l'últim any i mig

BarcelonaL'alcaldessa de Barcelona ha definit el món local com la "trinxera" en la lluita contra la pobresa energètica durant el 2n Congrés Català de Pobresa Energètica, que se celebra aquest dijous i divendres a Barcelona. Colau tornava a recordar així que són els ajuntaments les institucions que estan evitant que milers de famílies es quedin sense aigua, llum i gas cada mes a Catalunya. En el cas de Barcelona, Colau ha dit que el consistori ha aturat 10.000 talls de subministrament en l'últim any i mig.

A Catalunya, segons l'Idescat, un 0,9% de les llars van patir el tall d'alguna font d'energia bàsica almenys una vegada durant l'any passat. I més de 400.000 persones no van poder mantenir casa seva a una temperatura adequada durant el mateix període de temps. Tot plegat, a més, sense poder comptabilitzar les famílies que s'han vist obligades a ocupar un pis després de patir un desnonament: "[Les empreses elèctriques] estan obligant les famílies a viure amb espelmes o a punxar el subministrament", ha denunciat la portaveu de l'Aliança contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano.

Davant d'aquest panorama, el món local i les entitats en defensa de la pobresa energètica han fet aquest dijous una crida unànime: volen que la Generalitat i l'estat espanyol s'asseguin amb les empreses subministradores perquè siguin elles les que assumeixin el deute que les famílies estan acumulant. "Hem de celebrar que s'ha fet molta feina, però ara cal un pas més: [...] que obliguin les companyies a signar els convenis que preveu la llei 24/2015", ha afirmat Colau abans d'afegir que queda en mans de les mateixes empreses decidir si ho volen fer "a les bones o a les males".

Com s'aturen els talls?

Malgrat que hi ha unitat d'acció a l'hora d'instar els governs a negociar amb les empreses energètiques i d'aigua, aquest matí també s'ha vist que cada ajuntament evita els talls a la seva manera. N'hi ha alguns, com el de Sabadell, que han decidit deixar de pagar les factures que les famílies no poden assumir. En canvi, n'hi ha d'altres, com el de Barcelona, que sí que estan pagant alguns dels rebuts amb fons públics. En aquest sentit, per exemple, la Diputació de Barcelona ha repartit 15 milions d'euros entre els seus consistoris per fer front a despeses relacionades amb els talls de subministraments.