Vacunar-se per entrar a l’escola bressol

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona estudiarà si per admetre un infant a les escoles municipals serà obligatori que estigui vacunat. El debat es va obrir ahir arran d’una proposició d’ERC aprovada a la comissió de drets socials, cultura i esports de l’Ajuntament, que insta el govern municipal a estudiar la possibilitat d’obligar a estar vacunat per accedir a les guarderies públiques. Hi van estar d’acord el Grup Demòcrata (l’antiga Convergència), Ciutadans i el PP, i es van abstenir Barcelona en Comú, el PSC i la CUP. La vacunació sempre ha sigut un tema molt sensible -i més arran de la mort per diftèria el juny del 2015 d’un nen d’Olot que no estava vacunat-, però la possibilitat d’aquesta obligatorietat no genera entusiasme al sector mèdic.

La proposta obre la porta a obligar els infants a vacunar-se, una decisió que ara la llei només regula per a aquells casos en què hi ha un risc greu per a la salut pública. El cap de pediatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron i vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia, Carlos Rodrigo Gonzalo-de-Liria, opta per no canviar la normativa. “No hem d’obligar a vacunar, hem de convèncer de vacunar”, afirma el doctor, que reivindica: “Les vacunes són tan bones que hem de ser capaços d’explicar-ho”. Segons ell, cal donar certa llibertat als pares per decidir si vacunen el fill o no, sempre que no es posi en risc l’infant ni la resta de menors amb qui pugui tenir contacte. De fet, Gonzalo-de-Liria assegura que n’hi ha prou obligant com es fa ara a vacunar-se “en excepcions comptades”, és a dir, quan hi ha “raons epidèmiques” que ho justifiquin.

Opina el mateix el doctor Valentí Pineda, president de la Societat Catalana de Pediatria. Reivindica que la seva entitat vol que “es vacuni tothom” i recorda que, sense obligar, ara es protegeixen el 95% dels infants. “Potser si obliguem tenim l’efecte contrari i els que dubten acaben posant-s’hi en contra”, reflexiona Pineda, que en tot cas celebra que el debat de les vacunes es posi sobre la taula i ajudi a “sensibilitzar” la població.

L’opinió de Gonzalo-de-Liria i de Pineda és a mig camí entre els antivacunes i els que aposten per l’obligatorietat. Aquesta segona opció és el que vol el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, que dona suport a la mesura que estudia l’Ajuntament. Puig afirma que científicament “és inqüestionable” que la majoria de vacunes són “efectives” i eviten molts casos de morbiditat i mortalitat infantil. “Defensem que hi hagi una obligatorietat en la vacunació dels infants per protegir tant els que es vacunen com els que no”, afirma Puig.

“Les imposicions són nefastes”

És just el contrari del que opina Assumpta Mestre, metge de família i autora del llibre 101 preguntes i respostes sobre homeopatia. No només està en desacord amb l’obligatorietat -“qualsevol imposició és nefasta”, diu-, sinó que també qüestiona el calendari de vacunacions que ja existeix, que qualifica de “molt sever”. Per exemple, critica que infants de menys de 10 anys ja es vacunin d’hepatitis, quan és una malaltia que es contagia per via sexual i venosa. “És excessiu, estan hipervacunats”, lamenta.

Aquesta és també l’opinió de la Lliga per a la Llibertat de Vacunació i de l’Associació Afectats per Vacunes (AxV), formada per familiars de menors que van morir, diuen, a causa dels efectes secundaris de les vacunes. Segons aquestes organitzacions, si s’obligués a vacunar s’estarien vulnerant la llibertat i la intimitat personal i també la integritat física. L’auge dels antivacunes data dels anys 90, a partir d’un article a la revista The Lancet, que va resultar ser fals, en què s’associava la vacuna triple vírica amb l’autisme.

Tot i que el debat fa temps que plana sobre el món sanitari, en pocs països s’ha aprovat l’obligatorietat de les vacunes. Austràlia és dels pocs països que s’hi han atrevit. Des del gener del 2016, els pares que no immunitzen els seus fills no tenen dret als beneficis fiscals que s’aplicaven fins que els menors complien 5 anys. Això significa que els 1.700 euros que es pagaven per nen no es distribueixen fins que es comprova que l’infant ha rebut totes les vacunes prescrites.

Què hi diu l’Ajuntament?

El govern municipal de Barcelona en Comú defensa que hi hagi una alta taxa de cobertura vacunal i, ahir, durant el debat polític, va afirmar que “en alguns casos, per un tema de salut pública”, podria ser convenient obligar a vacunar. Així ho va defensar la tinent d’alcaldia Laia Ortiz, que també va deixar clar que és la Generalitat qui pot “canviar les regles del joc”.

La resta de partits també hi van dir la seva. La regidora d’ERC Montse Benedí, impulsora de la proposta, va argumentar que no vacunar-se “posa en risc la població més vulnerable”. Des de les files del Grup Demòcrata, Mercè Homs va assegurar que la iniciativa beneficiaria a nivell individual i col·lectiu, un argument que també van repetir des de les files del PP i Ciutadans.

En canvi, la representant de la CUP Maria Rovira va rebutjar que s’excloguin infants de les escoles bressol municipals, encara que va aplaudir que s’obri el debat. Un debat espinós que enfronta el món sanitari.

El cas de diftèria revoluciona el debat

El debat de la vacunació va créixer l’estiu del 2015, després que un nen d’Olot de sis anys que no estava vacunat per decisió dels pares morís per diftèria. El tràgic desenllaç va fer variar poc la posició dels contraris a les vacunes. Segons va explicar al cap d’un any la cap de medicina preventiva i epidemiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Magda Campins, poques famílies van canviar de parer i van decidir vacunar els seus fills. De les 50 famílies d’Olot que no vacunaven els seus fills, només tres van decidir immunitzar-los després de la mort del nen. En canvi, el succés sí que va tenir efecte entre el col·lectiu mèdic que fins aleshores estava en contra de les vacunes. Segons va explicar Campins, hi hauria ajudat el fet d’incloure al codi deontològic del Col·legi de Metges que els doctors que donessin informació no basada en evidències científiques podrien ser sancionats i inhabilitats. El cas del nen d’Olot mort per diftèria també va posar sobre la taula la possibilitat d’incloure al calendari vacunal més vacunes, com la de la varicel·la i la de la meningitis B.