Barcelona estudia si pot fer pagar l’IBI a l’Església

BarcelonaL’Ajuntament de Barcelona estudia l'actual règim d'exempcions d'impostos de què gaudeixen entitats religioses com l'Església catòlica, que afecta tributs com l'impost sobre béns immobles (IBI) i també impostos sobre construccions i plusvàlues. L'Institut Municipal d'Hisenda (IMH) pren com a referència una sentència del Tribunal Europeu que pot justificar un canvi en la política tributària que, en cas de fer-se, no tindria impacte abans del 2019. "Estudiem si s'ha produït una possible vulneració de la lliure competència amb determinades exempcions fiscals”, ha dit el gerent de Presidència i Economia de l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Ayala.

El pla de lluita contra el frau fiscal a la ciutat s'ha centrat en grans empreses i grans propietaris i s'ha traduït en 56,6 milions d'euros més de recaptació en els últims tres anys. D'una banda, s'han intensificat les inspeccions a grans companyies i propietaris, una via per la qual han arribat 23,6 milions que fins ara no es recaptaven. "Les grans empreses no estaven prou fiscalitzades; el que hem fet és fer que la llei es compleixi”, ha dit el primer tinent alcalde, Gerardo Pisarello.

La resta de l'increment en la recaptació, equivalent a 33 milions d'euros, ha vingut dels acords de col·laboració amb altres administracions. El creuament de dades amb l'Agència Tributària de l'Estat, per exemple, ha permès obtenir 21 milions d'euros per la via de l'embargament de devolucions a contribuents i també ha ajudat a detectar que 21.000 empreses i autònoms no estaven abonant l'impost sobre els residus comercials que els corresponia, i això ha permès incrementar en 10 milions la recaptació des del 2016.

Posar el focus en les grans empreses ha fet que la recaptació mitjana per contribuent a Barcelona hagi crescut un 50% en tres anys: s'ha situat en 4.297 euros aquest any pels tributs que no es cobraven i que són sumes importants, ha explicat Pisarello. "Volem que pagui qui ha de pagar", ha resumit sobre l'estratègia municipal.

L'augment de les inspeccions ha fet aflorar sumes importants presumptament no declarades en sectors com el de la construcció, que ha aportat 10 milions d'euros més en tributs gràcies a les revisions de l'impost de construccions (ICIO) o l'impost d'activitats econòmiques (IAE). En el cas de les elèctriques, s'han fet comprovacions sobre les declaracions d'ingressos i la recaptació ha crescut en 4 milions d'euros, mentre que en el sector de les grans superfícies s'han detectat uns dos milions d'euros no abonats per part d'aquestes empreses.

Control a les flotes de lloguer

El pla de lluita contra el frau fiscal de Barcelona té identificats altres sectors on també dirigirà més a fons les inspeccions, com són les empreses de flotes de vehicles. "Ara hi ha grans empreses de lloguer de cotxes que els matriculen en poblacions molt petites, una mena de paradisos fiscals per a les companyies", ha explicat Ayala. A més, també es treballarà més a fons per comprovar si grans empreses del sector de l'oci compleixen amb les seves obligacions tributàries.

Pisarello ha recordat que aquestes mesures van acompanyades de la llista de morosos amb deutes tributaris amb l'Ajuntament que superen el milió d'euros. En aquest llistat, que s'actualitzarà anualment, només hi figura el nom de la constructora Sacresa, amb un deute de quasi 1,7 milions d'euros corresponents a l'IBI, les plusvàlues i l'IAE.