Les entitats socials opten a recuperar l'assistència domiciliària a Barcelona

L'últim concurs va adjudicar part del servei a empreses de Sacyr i Florentino Pérez

El servei d’atenció domiciliària permet que persones grans o vulnerables mantinguin cert nivell d’autonomia i continuïn vivint a casa seva.
Maria Ortega
19/12/2019
3 min

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ja prepara el nou concurs per oferir el servei d'atenció domiciliària a la ciutat durant dos anys prorrogables a dos més. L'últim va acabar en polèmica perquè dues empreses mercantils, Clece –del grup ACS, propietat de Florentino Pérez, i que va néixer com a especialitzada en serveis de neteja– i Valoriza –que pertany a la constructora Sacyr–, van desbancar l'ONG Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), especialitzada a donar resposta a situacions de vulnerabilitat. ABD oferia aquests serveis d'atenció a la llar fins aleshores en dues de les quatre zones en què es divideix Barcelona. Les altres dues zones les va mantenir l'entitat del tercer sector Suara. Ara el consistori ja ha preparat els plecs del nou contracte, que s'ha d'adjudicar durant el segon semestre del 2020, i que serà l'oportunitat per a les entitats socials per recuperar la prestació d'aquest servei.

El nou contracte inclou la millora salarial del 14% en quatre anys per a les treballadores aprovada en el nou conveni col·lectiu i la licitació d'un segon contracte per a una empresa que es dedicarà només a controlar la qualitat del servei prestat i el compliment de les condicions laborals. I es marca, també, el repte d'estendre el sistema de les superilles de les cures que l'equip d'Ada Colau va provar el mandat passat.

"No ve la noia, ve la Laura o la Maria". Aquest és el gran canvi que l'Ajuntament busca en el servei d'ajuda al domicili (SAD): aconseguir que es presti amb tanta proximitat que els usuaris coneguin perfectament qui són les seves cuidadores de referència. I ara el govern municipal dona per avalada la prova pilot que va fer el mandat passat amb les superilles socials, amb 10 o 12 treballadors atenent entre 40 i 60 persones fixes, i busca estendre el model al conjunt de la ciutat.

De moment, avui ha presentat les clàusules per a la licitació del nou contracte del SAD, que ja fixa les superilles com a unitat bàsica d'atenció i preveu que, en els dos anys de durada del contracte, n'hi hagi seixanta d'implantades i es pugui arribar fins a les 120 el 2025. El nou model, com ha explicat la regidora de Salut, Gemma Tarafa, busca reduir els desplaçaments dels cuidadors i crear més vincle amb els usuaris. "Humanitzem més el servei", ha defensat la regidora.

Els plecs també inclouen la pujada salarial per a les treballadores del sector –prop de 4.000– que es va aprovar en el nou conveni col·lectiu. Barcelona es convertirà d'aquesta manera en la primera ciutat a incorporar aquest canvi en un sector molt precaritzat. La previsió és que el nou contracte, que té una durada de dos anys prorrogables si hi ha acord entre totes les parts, s'adjudiqui el segon trimestre del 2020 i que tingui un pressupost de 99,7 milions d'euros anuals, mentre que l'anterior havia sigut de 66,7 milions.

Contra la soledat

Tant Tarafa com Laura Pérez, tinent d'alcalde de Drets Socials, han remarcat la importància d'aquest servei tenint en compte que, segons les últimes dades, Barcelona ha batut un rècord de gent gran, amb prop de 350.000 persones, que representen un 21% de la població i una quarta part de les quals viuen soles. Remarquen que el model de les superilles socials obre la porta a oferir una atenció sociosanitària cada cop més integrada a través del treball en xarxa amb els serveis sanitaris i els diferents programes municipals.

El nou contracte del SAD també incorpora dues noves figures professionals: integradors socials per fer acompanyament socioeducatiu i terapeutes ocupacionals per fomentar l'autonomia dels usuaris. El plec incorpora 15 punts per a les empreses candidates que ofereixin millores laborals a les treballadores com suport psicològic o convertir mitges jornades en jornades completes. Ara es treuen a licitació els quatre lots amb què es prestarà el servei i la idea és licitar després un segon contracte dedicat només a controlar la qualitat del servei. Un pas que el consistori veu com una "eina de mesura objectiva" del servei, que atén més de 24.000 persones a la ciutat.

stats