Habitatge

Els barcelonins estalvien 912 euros anuals amb la regulació dels lloguers

Una seixantena de municipis tenen previst prorrogar la regulació aprovada fa un any i 24 més volen adherir-s’hi

3 min
Vista aèria de Barcelona, que aquest dimarts ha demanat continuar aplicant la llei de lloguers.

BarcelonaEl preu dels lloguers a Catalunya mostra els primers senyals d’estabilització, sobretot a Barcelona. Una família que visqui de lloguer a la capital catalana al juny ja va pagar 76 euros menys al mes de mitjana que abans de l’entrada en vigor de la regulació. Això implica un estalvi de 912 euros anuals en lloguer. Són dades de la primera meitat del 2021 publicades aquest dimarts per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya basades en les dades de l’Incasòl i que coincideixen, a més, amb l’aniversari d’aquesta polèmica llei, que a hores d’ara continua recorreguda al Tribunal Constitucional, que podria pronunciar-se en qualsevol moment.

Les xifres de l’Agència de l’Habitatge permeten comparar els lloguers del trimestre previ a l’entrada en vigor de la llei amb les del segon trimestre d’aquest any. I la baixada és significativa, especialment a Barcelona. Al conjunt de Catalunya les famílies de lloguer estalviaven ja al juny (última dada disponible) 44 euros mensuals, és a dir, més de 500 euros a l’any en habitatge.

El Sindicat de Llogateres, que és qui va promoure la llei, celebrava ahir les xifres. "Les dades són claríssimes. Els preus baixen i el mercat s’estabilitza; per tant, la llei funciona", assegura a l’ARA Jaime Palomera, portaveu del sindicat. Des de la Generalitat, en canvi, predomina la prudència. "Els tècnics [del departament] coincideixen que encara és impossible determinar si la llei ha tingut efecte o si bé la contenció és fruit de l’agitació que ha provocat la pandèmia sobre el mercat del lloguer", matisa el secretari d’Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, que afegeix que "no serà fins als pròxims trimestres, quan es normalitzi l’activitat econòmica, que veurem si el mercat agafa alguna tendència". "No tenim pressa per valorar-ho perquè no volem faltar al rigor", insisteix.

Per la seva banda, el Sindicat de Llogateres considera que la pandèmia va afectar "tant els municipis regulats com els no regulats; en canvi, la baixada de lloguers es veu i és més forta en aquells que estan regulats", concreta el doctor en economia i membre del sindicat Rodrigo Martínez.

Sigui com sigui, sobre el terreny, el món local sí que sembla celebrar l’aniversari de la llei. Fins ahir, i coincidint amb l’aniversari de la llei, 57 dels 61 municipis que van decidir acollir-se a aquests topalls ara fa un any ja han demanat prorrogar aquest límit de preus o tenen previst fer-ho, per a cinc anys més. A més, hi ha 24 municipis nous que han demanat adherir-se a la norma per estabilitzar el mercat de lloguer a la seva zona. "És cert que ho demanen cada vegada més municipis i de tots colors, fins i tot municipis com Badalona, governats per partits que hi van votar en contra o que van recórrer la llei", admet Sala.

El mercat del lloguer segueix viu

El Sindicat de Llogateres també remarca que les dades publicades ahir per l’Agència de l’Habitatge posen sobre la taula que el que deien "els adversaris d’aquesta regulació", és a dir, que l’oferta de pisos de lloguer disminuiria perquè cap propietari voldria posar el pis en lloguer, no es compleix. "Portals com Idealista s’havien obsessionat en remarcar que regular el preu dels lloguers faria que el mercat es paralitzés i les dades demostren que no ha passat", rebla Palomera.

De fet, les dades, analitzades pel sindicat, subratllen que si bé els nous contractes de lloguer cauen un 1% en els municipis on la regulació està activa, encara cauen més, fins a un 7%, en aquells pobles o ciutats que no estan regulats. A més, aquesta lleugera caiguda respon segons els promotors de la llei a un ajust del mercat, que estava en xifres rècords. "El mercat de lloguer no està ni en retirada ni molt menys en destrucció", destaca Martínez.

Les dades també permeten comparar què ha passat en municipis semblants (en mida, habitants i activitats econòmiques) regulats i no regulats. Així, mentre que a localitats com Blanes –amb lloguers regulats– els preus han caigut un 7%, en altres de semblants, com Lloret de Mar, s’han mantingut.

La Generalitat considera que encara cal esperar per fer una valoració més acurada dels efectes de la llei, però en defensa la seva aplicació. "Continuarem aplicant-la a les àrees tenses, mantindrem els índexs de referència i esperarem què n'ha de dir el Constitucional", assegura Sala. Tot i això, no té clar què acabarà passant amb la llei: "Ens preocupa el fet que el mateix Consell de Garanties Estatutàries va considerar que no teníem competències per fer-ho, i això genera incertesa", conclou Sala.  

stats