Barcelona busca espai per al vianant

BarcelonaUn canvi a gran escala no només en la mobilitat a la ciutat, sinó, sobretot, en les possibilitats que tindran els ciutadans de gaudir de l’espai públic. És el que prepara Barcelona -encara de forma tímida-amb la nova divisió en superilles, que preveu aglutinar diferents illes de cases i marcar determinats carrers -els perimetrals- com a eixos viaris forts, aquells que, en definitiva, absorbeixen la major part del trànsit, de manera que els interiors poden quedar més reservat a veïns, els vehicles de serveis i ús ciutadà. La idea que es persegueix és optimitzar el repartiment de trànsit per la ciutat perquè les persones puguin reivindicar-se i tenir dret a més espai en la línia del que havia concebut Cerdà en la seva Eixample i els 40 metres quadrats d’espai per a cada ciutadà. El repte: prendre protagonisme al cotxe. L’horitzó fixat fins al 2018 és que els desplaçaments en vehicle privat passin de representar el 26,5% del total al 21%. I el de les superilles és l’esquema que defensa des de fa anys l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

El seu director, Salvador Rueda, les té entre cella i cella des de l’any 1987. I ja funcionen, a molt més petita escala, al barri de Gràcia, on han obtingut bons resultats i el format s’ha exportat, també, a ciutats com Vitòria, que de la mà de l’Agència també va capitanejar la implantació de la xarxa de bus en línies verticals i horitzontals que s’entrecreuen entre elles com la que està desplegant ara Barcelona. El salt cap a les superilles -molt vinculat, en el fons, a la quadrícula que dibuixen les noves línies de bus- és, segons Rueda, un “canvi radical per a la vida de la ciutat” , que es farà, això sí, “sense trencar res”. De manera molt progressiva per anar testant resultats.

Amb atributs ‘smart’

L’equip de govern ha assumit el repte de posar-ne en funcionament cinc a mode de prova pilot en els pròxims quatre anys.Tot just fa uns dies, el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, detallava els primers passos que es faran en aquesta restructuració que, com la majoria dels projectes del seu equip, incorporen el concepte smart. És a dir que les cinc primeres superilles que Barcelona projecta a mode de prova no es conceben només com un canvi a la mobilitat -neixen sense el compromís de restringir explícit la circulació a cap de les vies que les integra, perquè aquesta qüestió es deixa en mans del procés participatiu que es preveu obrir-, però amb el repte d’incorporar conceptes tan poc planers com el de“metabolisme urbà més autosuficient”, que es tradueix en objectius com la millora de l’enllumenat públic i la rehabilitació energètica dels edificis per reduir el consum. Res a veure, doncs, en el que és pròpiament mobilitat i fre al vehicle privat.

De moment, les superilles seran petits laboratoris de proves que començaran a funcionar amb voluntat d’anar-se estenent per la ciutat. Hi haurà, segur, talls i restriccions, però l’equip de govern encara no detalla on. El que sí que avança és que les primeres proves es podrien fer en cap de setmana per veure quina afectació tenen sobre el funcionament de la ciutat. És a dir que, a curt termini, els ciutadans guanyaran espai en dies festius.

L’Ajuntament destinarà deu milions d’euros a desplegar aquestes primeres cinc superilles, que s’ubiquen al barri de la Maternitat, al Poblenou, a la plaça de les Glòries, a l’Esquerra de l’Eixample i a Hostafrancs. L’anunci va agafar a peu canviat el líder d’ICV a la ciutat, Ricard Gomà, que esperava que l’illa de Germanetes, a l’Esquerra de l’Eixample, seria una de les primeres a transformar-se perquè, de fet, és una reivindicació del propi barri -dissabte mateix els veïns de la zona s’organitzaven per protestar per aquest oblit - i que recriminava falta de concreció en el disseny d’aquestes estructures. El seu grup és el que més pressió ha fet per la implantació d’aquest nou model de ciutat i el que va arrencar el compromís municipal d’engegar-lo durant aquest mandat.

En nom del col·lectiu Recreant Cruïlles, que reivindica la superilla de Germanetes, Francesc Magrinyà creu que, tot i l’avenç anunciat, queda camí per recórrer en l’ocupació de l’espai amb activitats ciutadanes. Ells defensen guanyar espai al cotxe amb propostes com ara esports al carrer o mercats quan es restringeixi el trànsit.

Vitoria: més espai per als veïns, menys soroll

La ciutat pionera a l’Estat en incloure superilles en el seu pla de mobilitat sostenible va ser Vitoria. La primera a desplegar-se i, per tant, la que més s’ha analitzat és la coneguda amb el nom de Sancho el Sabio, que va implicar suprimir alguns carrils de circulació motoritzada, fer carrers per a vianants, ampliar voreres i incloure més carrils bici, entre d’altres actuacions. Les diferents medicions que s’han fet en aquest projecte pioner han donat bons resultats: la superfície per a vianants ha passat del 45% al 74%, el nivell de soroll ha baixat dels 66,5 decibels als 61 com a conseqüència de la reducció de trànsit i han millorat, també, els paràmetres referents a la contaminació. La implantació del nou model va comportar, però, crítiques incials per punts com la retirada de llocs per aparcar.