L'Escola Industrial planeja un nou centre de recerca i una residència d'investigadors

BarcelonaLa Universitat de Barcelona (UB) no ha volgut renovar l'acord que tenia des del 1989 amb la Diputació de Barcelona i la residència d'estudiants més antiga de Catalunya, el Col·legi Major Ramon Llull, ubicat al recinte de l'Escola Industrial, tancarà les portes quan acabi aquest curs. La decisió ha deixat glaçats els 98 estudiants que actualment s'hi allotgen i que, si no aconsegueixen revertir la decisió, hauran de buscar-se la vida o traslladar-se a l'altra residència que encara gestiona la UB, el Col·legi Major Penyafort-Montserrat. Sigui com sigui, la Diputació de Barcelona ja compta que recuperarà l'històric edifici i el context és idoni per als seus plans, ja que aquesta administració fa temps que prepara la transformació del complex fabril, que ocupa quatre illes de l'Eixample. L'ambiciós projecte de reforma estava bloquejat, a l'espera de l'ampliació de l'Hospital Clínic, que finalment anirà a parar a uns terrenys que la UB té entre Barcelona i l'Hospitalet. El futur del recinte de l'Escola Industrial fa anys que està sobre la taula, però en poques setmanes s'han resolt alguns dubtes que quedaven pendents i les peces han anat encaixant. El pla s'ha accelerat i, segons ha pogut saber l'ARA, es preveu presentar-lo en les pròximes setmanes.

La nova peça que ha entrat en joc, l'edifici del Col·legi Major, passaria a convertir-se en una residència d'investigadors i creadors, a l'estil de la també històrica Residencia de Estudiantes de Madrid, on els únics estudiants que s'hi poden allotjar són els que ja tenen alguna carrera i cursen postgraus o els que tenen alguna de les beques que dona l'ajuntament madrileny. Per acabar de decidir el nou ús de l'edifici, la Diputació i la UB han creat una comissió bilateral sota el nom de La Nova Llull.

Una altra peça important del recinte és l'antiga escola universitària d'enginyers, actualment tancada. En aquest espai hi ha el que va ser la sala de telers de la fàbrica Can Batlló i compta amb un sostre únic, decorat amb les voltes de Rafael Guastavino. Després de la reforma obligada, aquest espai podria convertir-se en un nou centre de recerca. La resta d'usos que ja té actualment el recinte es mantindrien, com l'Institut Escola del Treball o l'Edifici del Rellotge, on hi ha l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació. Cal tenir en compte també l'espectacular paranimf, obra de Joan Rubió i Bellver de l'any 1929, que ja es va reformar ara fa cinc mesos i que la Diputació vol transformar en un centre de reunions amb capacitat per a 600 persones. Per aconseguir-ho, però, caldria també buidar i adaptar una sala de l'edifici contigu. A més, es vol facilitar el pas dels ciutadans per dins del recinte per fer un espai "més obert al públic", segons fonts de la Diputació.

"Molt important per al país"

Durant el debat sobre el futur del recinte es va constituir la plataforma Un nou Clínic és Possible salvant el recinte de l'Escola Industrial. L'entitat, formada per col·lectius com SOS Monuments, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona o el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), entre molts d'altres, demanava que es busquessin altres alternatives al Clínic, per intentar salvar el complex fabril. La presidenta del COAC i membre de la plataforma, Sandra Bestraten, veu amb bons ulls els canvis que s'acosten: "Seria molt important per a la ciutat i també per al país", considera. Bestraten valora que la barreja entre la residència amb doctorands, els estudiants de l'institut i el centre de recerca donaria "una varietat d'usos" molt rica. "Estem d'acord que l'actual residència es converteixi en un centre de debat de doctorands i postdoc", explica.

Paral·lelament, la plataforma també demana que el recinte passi de considerar-se un Bé Cultural d'Interès Local a un de Nacional, per augmentar així la seva protecció. El seu objectiu és "protegir tot el conjunt", ja que, més enllà de l'indiscutible valor històric i arquitectònic dels edificis, "hi ha un espai interior que dona molta pau i que, de fet, ja és una superilla", com les que l'Ajuntament està impulsant a la ciutat. La plataforma ha emès aquest diumenge un comunicat per denunciar que aquesta petició està paralitzada i que genera "incertesa" que l'espai no tingui una major protecció. També demanen més "transparència" sobre els canvis d'usos dels equipaments.

El projecte, que encara no és oficial, sembla satisfer tothom, menys els estudiants de la residència que, en principi, queden fora. Les famílies afectades pel tancament consideren que el nou ús que es vol donar a la residència no hauria d'excloure els estudiants que hi viuen actualment i defensen que caldria apostar per "fer conviure passat i present", és a dir, investigadors i universitaris, segons han explicat al diari ARA. Malgrat tot, la UB ja dona la residència per tancada i, en una carta enviada a les famílies afectades, assegura "compartir la tristor pel tancament" i conclou: "Sabíem que aquesta etapa tenia un final".