Colau vol prohibir més discoteques, bars musicals i la venda de tiquets turístics a Ciutat Vella

BarcelonaPosar fre a totes aquelles activitats que generen un fort impacte nocturn per als veïns o que s'enfoquen al monocultiu turístic i facilitar les coses al comerç de proximitat i a les propostes culturals per als veïns. És, a grans trets, l'objectiu que persegueix el nou pla d'usos de Ciutat Vella que ha dibuixat l'equip de l'alcaldessa, Ada Colau, i que ara s'ha d'obrir a la discussió política. El repte –majúscul– és equilibrar els usos comercials i de restauració al centre de la ciutat perquè deixin d'estar majoritàriament enfocats a l'oci nocturn i als no veïns. Un any després de suspendre l'atorgament de llicències a nous establiments d'oci, alimentació i turisme a Ciutat Vella, l'Ajuntament de Barcelona ha presentat avui el nou pla d'usos que regularà les activitats de concurrència pública al centre de la ciutat. D'entrada, el pla prohibeix que s'obrin noves discoteques, bars musicals, locals on s'exerceixi la prostitució, salons de joc, supermercats de més de 400 metres quadrats o establiments destinats a la venda de serveis turístics, com ara la venda de tiquets.

El pla, que va aprovar ahir la comissió de govern de forma inicial, divideix les activitats entre diürnes i nocturnes perquè el principal objectiu de la regulació és mitigar les molèsties als veïns i, per tant, posar més traves a les que es concentren a la nit. El document fixa quatre condicions per a l'obertura de les activitats que no es prohibeixen ja d'entrada. Aquests criteris són els que haurà de seguir algú que, per exemple, vulgui obrir un bar o un establiment alimentari.

Si en els anteriors plans d'usos es limitaven les activitats per nombre de locals –per evitar una concentració excessiva–, ara el que regeix són criteris de densitat, de mida del local –es fixa un màxim de 100 metres quadrats per establiment–, d'amplada del carrer i d'estat de l'edifici on s'ubica –caldrà un certificat d'idoneïtat tècnica–. S'estableix, així, un doble radi per als locals de restauració: per a cada 50 metres de carrer hi pot haver un màxim de 300 metres quadrats de superfície de bars i restaurants, i es fixen com a màxim 1.300 metres quadrats d'activitats amb impacte nocturn per cada 100 metres de carrer. Si tira endavant, la regulació afectarà, per exemple, el restaurant que el grup Tragaluz vol obrir a les galeries Maldà. Aquests radis varien en funció del tipus d'activitat i, per exemple, en el cas de botigues de plats preparats es preveu un màxim de 75 metres quadrats d'aquest tipus de locals per cada 50 metres.

L'objectiu és que, a la pràctica, no puguin obrir nous establiments a les zones ja saturades i que els que obrin no siguin grans locals que només puguin recaure en grans cadenes. El primer radi busca evitar monocultius, i el segon, saturació d'activitats d'un mateix tipus. El que es vol fomentar, com ha dit la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, són activitats amb baix impacte nocturn, com ara botigues destinades al consum de proximitat o activitats culturals. El decreixement dels altres tipus de locals, però, ha admès, és un repte majúscul. Ara, quan tanqui un bar, difícilment en podrà obrir un altre si es tenen en compte els nous criteris de densitat. Però difícilment en tancarà algun.

A diferència del que feien els plans d'usos anteriors –el del 2013 anul·lat ara pel TSJC perquè preveia el trasllat de llicències– el nou text no fa diferències per zones i fixa els mateixos criteris per a tot el districte. L'única zona que queda al marge és la Rambla, perquè s'està discutint un pla propi per a aquesta artèria.

Fre a les activitats turístiques

A la llista d'activitats que no podran obrir nous locals hi ha, també, les pensions, els locutoris o la venda d'aliments a través de màquines expenedores, a més dels locals vinculats al turisme, com els magatzems per a equipatge o els punts d'informació. Les activitats que quedaran regides pels nous criteris són, en canvi, la de bar o restaurant, els establiments alimentaris i els locals destinats a espectacles i activitats culturals. El que no es regula és la venda de souvenirs perquè, en molts casos, es fa en establiments que no tenen llicència específica per a aquesta activitat i, per tant, és difícil de controlar. "El pla d'usos no regula la picaresca", ha reconegut Pin.

Pel que fa als establiments de lloguer de vehicles de mobilitat personal, com les bicicletes, només se'n permetrà l'obertura dins les rutes fixades per l'ordenança municipal de circulació de vehicles i hauran de tenir un espai destinat a l'aparcament a l'interior.

Com es va fer amb el pla hoteler, el que dictarà aquesta nova regulació és que tots aquells negocis que ja tenien demanat el certificat d'aprofitament urbanístic no es veuran afectats per la nova limitació, que sí que afectarà, en canvi, els que han sol·licitat un informe previ urbanístic, ja que aquesta segona figura depèn de l'Ajuntament, i la primera, de la Generalitat.

Ara el pla estarà en exposició pública fins al 4 de desembre, i després s'obrirà al debat polític per poder-lo aprovar en el plenari. El govern espera poder-lo aprovar al gener. Aquest és el sisè pla d'usos diferent que s'aprova amb l'objectiu de blindar Ciutat Vella.

Contra el monocultiu

A Ciutat Vella hi ha un total de 2.191 llicencies d'activitats de concurrència pública –sense comptar hotels–, i el 41% corresponen a establiments de restauració, un 28% són allotjaments i un 18% són punts de venda de productes alimentaris. Ciutat Vella té, per exemple, cinc vegades més locals de concurrència pública que Gràcia, que és l'altra gran zona de la ciutat especialment saturada d'activitat nocturna.