Barcelona dibuixa un pla per eixugar el dèficit provocat pel coronavirus utilitzant el superàvit
L'Ajuntament dona per feta l'autorització del govern espanyol i preveu crear un nou fons covid
BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona calcula que el forat econòmic provocat pel coronavirus a les arques municipals és de 310 milions d'euros, sumant-hi els ingressos que no entraran (243 milions d'euros) i la despesa extra que cal fer per atendre la crisi: 67,6 milions, que inclouen des de la necessitat d'habilitar els pavellons esportius per reforçar els hospitals i incrementar l'atenció social fins al dèficit que caldrà assumir a entitats consorciades com l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), que se situa a l'entorn dels 20 milions d'euros. Definit l'escenari, el govern d'Ada Colau ha mantingut avui una trobada amb els grups de l'oposició per posar sobre la taula la primera proposta de modificació pressupostària: un pla que preveu eixugar els 310 milions de forat i generar-ne 90 més per crear un nou fons covid-19 que permeti finançar actuacions com els nous carrils bici ja anunciats o mantenir la resposta social. La prioritat serà tirar d'estalvis i ajornar inversions per evitar haver de fer retallades.
Com es farà? D'entrada, donant per fet que el govern espanyol atendrà la demanda dels municipis de poder invertir els superàvits generats en els exercicis anteriors. És a dir, els diners que van quedant al calaix. En el cas de Barcelona, els 161 milions d'euros que té com a romanent de tresoreria i que, com ha detallat el regidor de Pressupost, Jordi Martí, es podrien finançar de manera mixta, cobrint part d'aquesta quantitat amb deute per no deixar la caixa a zero. Per utilitzar-los, però, caldrien canvis perquè la coneguda com a Llei Montoro impedeix als ajuntaments disposar d'aquests diners.
El consistori també compta ajornar fins a l'any que ve totes aquelles inversions que encara no estan aprovades i que, amb el calendari a la mà, potser ja no es podrien executar en el que queda d'exercici, cosa que alliberaria uns 90 milions. Sobretot, de transformacions urbanístiques. I, també, alentir projectes ja aprovats per esgarrapar 60 milions més. A això cal sumar-hi el que s'ha estalviat en aquests mesos d'aturada, durant els quals, per exemple, no s'ha avançat en les obres del túnel de les Glòries. En total, s'han deixat de gastar uns 65 milions d'euros. I queda encara un paquet de 25 milions, que es preveu rascar de despeses considerades no indispensables. Tot plegat serviria per mobilitzar fins a 400 milions d'euros per eixugar els 310 de dèficit i crear el nou fons, segons han detallat avui Martí i el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni.
La proposta, asseguren, no està tancada i ara el que volen és "obrir-ne totes les tripes" amb els grups de l'oposició per assolir un acord amb el màxim consens. Es partirà de la base, però, que qualsevol reducció de taxes que plantegin –el govern, d'entrada, les rebutja per no afeblir la seva capacitat de resposta– contribuirà a fer més gran el forat i requerirà més moviments per compensar-la. La proposta només inclou la rebaixa ja anunciada del 75% per a la taxa de terrasses i preveu que la de residus, que grups com Junts per Catalunya han criticat, es comenci a cobrar al juliol.
Els punts a debatre seran també les inversions que es decideix ajornar i les que no i el fet que es doni per segur que es podrà gastar el superàvit. Per al govern municipal no hi ha dubte que serà així, perquè la mesura suposa que el món local pugui fer el mateix que l'Estat ha demanat a la Unió Europea, en la línia de flexibilitzar la despesa. "Quin sentit té fer estalvi si no te'l pots gastar en un moment d'emergència com el que vivim?", s'ha demanat Martí. "Som racionalment optimistes", ha apuntat Collboni, que ha remarcat que la proposta s'enfoca a evitar retallades.
La pujada de taxes es notarà poc
El dibuix de l'escenari econòmic que han presentat avui els responsables del consistori preveu una baixada de les transferències que fa l'Estat de 39 milions per l'efecte del coronavirus, cosa que encara mantindria una pujada de 89 milions en comparació amb l'exercici anterior. També preveu que l'increment de recaptació associat a la pujada de taxes aprovada en les ordenances fiscals tingui un efecte força mes baix del previst: els ingressos seran similars als de l'any passat en el que fa referència a ocupació de l'espai públic.
Si es preveia un augment de 77 milions en pujades com la de la taxa turística, la de terrasses o la de l'àrea blava i verda, l'increment que es calcula ara se situa en els 10,4 milions, tot i la intenció del govern municipal de tornar a cobrar les zones d'aparcament un cop s'acabi l'estat d'alarma.