Barcelona demana l'indult per a Hasél i Valtònyc i rebutja la violència en les protestes

BarcelonaNo hi ha hagut unitat a Barcelona a l'hora de decidir quina era la millor resposta política davant de l'empresonament del raper Pablo Hasél i dels disturbis que s'han ocasionat durant les protestes per demanar el seu alliberament. El ple ha discutit aquest divendres fins a cinc propostes diferents, cadascuna amb el segell i la ideologia d'un partit diferent. El mínim comú denominador de totes era la condemna dels fets violents i les destrosses de mobiliari urbà i botigues, però només dues han quedat aprovades: la que els comuns han pactat amb ERC i JxCat -sense el suport dels socialistes, que són els seus socis de govern-, que demana tramitar de manera urgent l'indult per a Hasél, Valtònyc i qualsevol artista condemnat per delictes similars, i la del PSC, que se cenyeix al rebuig "sense matisos" dels fets violents que s'han viscut aquests dies i al reconeixement als serveis d'emergències, neteja i manteniment. Els socialistes han defensat, durant el llarg -i agre- debat de les proposicions sobre els disturbis, que no era el moment d'entrar en les causes de les protestes ni accelerar debats sobre el model policial, sinó només de condemnar la violència.

El text que han promogut els de Colau, a banda de demanar els indults, també exposa "inquietud" davant del fet que es consolidi la limitació de la llibertat d'expressió en la judicatura, demana al Congrés de Diputats que derogui la 'llei mordassa', dona suport als manifestants i agents ferits durant les manifestacions -especialment a la noia que va perdre un ull- i demana al Parlament que creï una comissió d'estudi per revisar el model de les unitats policials destinades a l'ordre públic.

Aquest últim punt és el que s'ha modificat fruit de la negociació amb JxCat, que és de qui depèn la conselleria d'Interior: en el redactat dels comuns es parlava directament de prohibir els projectils de foam i en el text aprovat finalment es demana un debat sobre el model. El regidor de BComú Jordi Martí ha remarcat, en aquest sentit, que és imprescindible revisar actuacions policials com la que va encapsular manifestants al carrer Gran de Gràcia i ha defensat que, mentre que la dreta "surfeja" per la realitat, l'esquerra "ha d'anar a les causes" dels problemes.

"Ambigüitat"

En la mateixa línia s'ha expressat el republicà Jordi Coronas, que ha insistit que el debat d'avui era el moment de parlar de "política en majúscules" i deixar a un costat la "trinxera" i que això passa no només per condemnar la violència "vingui d'on vingui", sinó també per reflexionar sobre les causes: "Què passa amb els joves?". Elsa Artadi, de JxCat, ha reconegut "l'obligació" de revisar els models policials, però ha atacat les forces del govern municipal -les mateixes que a l'Estat- pel fet que ni s'hagin fet canvis al Codi Penal ni s'hagi derogat la 'llei mordassa'.

La resta de grups de l'oposició, que han rebutjat el text, han criticat especialment que el secundessin formacions que governen a la Generalitat o a l'Estat i, també, "l'ambigüitat" que, segons grups com Cs, té el redactat sobre els fets: "O estan amb els veïns i els comerciants o estan amb els que destrossen i passen per damunt de les llibertats dels primers", ha dit bel·ligerant la portaveu taronja, Luz Guilarte.

Manuel Valls ha defensat que aquests dies s'ha utilitzat la llibertat d'expressió com a "excusa" per a la violència, com ja va passar, ha dit, durant les protestes contra la sentència del Procés. "S'ha convertit l'adversari polític en l'enemic, en fatxa; qui no és independentista és fatxa", ha afegit, i ha instat la resta de grups a pensar què hauria passat si Hasél hagués sigut neonazi o jihadista: "No és llibertat d'expressió, és un delicte d'odi". Finalment, Josep Bou, del PP, ha acusat el Govern i a vegades també l'Ajuntament d'actuar amb "tebiesa" davant dels disturbis. El PP ha exigit un informe quantificat dels danys ocasionats a la ciutat al llarg de totes les nits de disturbis i ha demanat buscar la manera perquè en costegin les despeses els causants i no el conjunt de la ciutadania.