Barcelona es decreta ciutat 30

BarcelonaDiumenge, 1 de març. És el dia fixat a la ciutat de Barcelona per aplicar un canvi important en la mobilitat. A partir d'ara els vehicles tindran la velocitat limitada a un màxim de 30 km/h al 67,7% dels carrers de la ciutat. L'alcaldessa, Ada Colau, ha marcat per decret que en totes aquelles vies que no tinguin una senyalització específica de 50 s'abaixarà el límit de velocitat. Això afecta el conjunt de la xarxa secundària, on fins ara s'estipulava el límit a 30 si hi havia un únic carril per al trànsit privat, ja fos en una direcció o en dues. Amb el canvi, i tenint en compte que un carrer principal com la Creu Coberta també ha passat a ser 30 en un tram de 2,4 quilòmetres des de la plaça Espanya fins al carrer de Munné, la ciutat suma 112 quilòmetres amb limitació i espera incorporar-ne un centenar més abans que s'acabi el 2021. En aquesta llista hi haurà vies principals com Diputació, Consell de Cent i Travessera de Gràcia. Això suposarà tenir el 75% de la xarxa amb limitació. És a dir, passar dels 801 quilòmetre actuals –entre carrers 30 i plataformes úniques– a 1.013.

"El que hem fet és canviar les normes de circulació de la ciutat, defensa la regidora de Mobilitat, la socialista Rosa Alarcón, que assegura que en paral·lel es desenvoluparan mesures per garantir que els conductors acaten la nova limitació. Des de passos de vianant elevats a petites corbes o coixins berlinesos, d'aquells que obliguen a frenar. Aquest any hi haurà, també, tres radars de tram –al túnel de la Rovira, al túnel de Badal i a la ronda Litoral– i, a partir del 2021, se'n posaran vint dels normals. Seran tant als carrers limitats a 30 com als 50, perquè el govern municipal té clar que molts conductors no acaten cap de les dues limitacions.

L'estratègia implica avançar en l'aposta que es va començar a aplicar a la ciutat el 2006, quan es van estrenar a Sant Andreu les anomenades zones 30, que van tenir el boom l'any següent. L'objectiu era el mateix: pacificar la ciutat i reduir-hi els accidents. I es van anar pintant de vermell, amb el distintiu 30, els accessos a aquestes zones de limitació. El 2011, en plena polèmica per la decisió del Govern de la Generalitat de suprimir el límit de 80 quilòmetres en alguns accessos a Barcelona, l'Ajuntament treia pit de la seva política pacificadora per mitjà del llavors regidor de Mobilitat i gran impulsor de les vies 30, Francesc Narváez. La ciutat celebrava que les restriccions havien comportat, segons un estudi de l'Agència de Salut Pública, una reducció del 28,6% de mitjana del nombre de lesionats en accidents de trànsit

Narváez considerava llavors que s'havien superat les expectatives inicials i que, per això, la ciutat acceleraria el canvi. "La d'ara és l'evolució lògica del model de ciutat que volíem", assegura ara l'exregidor, que aventura que la mesura generarà polèmica perquè "tots els canvis de mobilitat a la ciutat" n'han comportat. Recorda, per exemple, les protestes dels comerciants del Portal de l'Àngel quan es va decidir que aquesta artèria seria només per a vianants: "Tot és acostumar-s'hi. I el camí és aquest".

Des del govern municipal remarquen el rol "pioner" que ha jugat Barcelona sempre quant a pacificacions i reducció de la velocitat i destaquen, per exemple, els projectes de les superilles i els canvis introduïts a l'ordenança de circulació per regular l'ús de la bicicleta a la ciutat: treure-les de les voreres i que puguin circular pels carrers 30 i per una xarxa de carrils ampliada. Ara el següent canvi important que prepara l'Ajuntament de Barcelona, a banda de les multes a les motos mal aparcades a les voreres, és portar el tall de trànsit al carrer Aragó un diumenge al matí. La mesura s'estrenarà el 8 de març.