Barcelona es dona un any per decidir com salvar les seves platges

Cada temporada perden uns 40.000 metres cúbics de sorra i algunes, com la Mar Bella, estan en risc

Platja de la Barceloneta
Maria Ortega
30/11/2020
3 min

BarcelonaLes platges de Barcelona són majoritàriament artificials, guanyades al mar arran dels Jocs del 92. I any rere any perden sorra, tot i les aportacions extraordinàries per intentar pal·liar aquest procés. De mitjana, cada estiu tenen 40.000 metres cúbics menys de sorra que l'anterior i hi ha punts especialment crítics, amb menys de 25 metres d’amplada de platja, com la duna de la Mar Bella, que actualment està tancada per evitar perills: el mar ha deixat visibles els fonaments i hi podria haver despreniments. Vista la situació actual i que la prospectiva és desoladora per l'efecte del canvi climàtic i una freqüència més alta de temporals com el Gloria, l'Ajuntament ha anunciat avui que crea un grup de treball multidisciplinari per decidir què fer a les platges de la ciutat. Aquests experts tindran un any per definir el pla, que es concep com un full de ruta que haurà de guiar l'actuació municipal i del conjunt d'administracions implicades durant les pròximes dècades.

El regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha assegurat en roda de premsa que es vol fer una anàlisi exhaustiva de la situació per buscar solucions tant des el punt de vista de l'ús social que es fa de les platges com des de la visió com a ecosistema. "Hem de compassar els usos i la defensa de l'ecosistema marí", ha apuntat. Per això, al grup de treball hi ha des de geògrafs a experts en paisatgística i ciències del mar. Paral·lelament, s'ha formalitzat un grup de seguiment integrat per representats de la Demarcació de Costes de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

La línia groga dibuixa les platges actuals

L'objectiu és definir un nou model de gestió de les platges amb horitzó 2050. L'Ajuntament ha lamentat que les últimes grans aportacions de sorra al litoral de la ciutat per part del ministeri de Medi Ambient es van fer els anys 2009 (100.000 m(2)) i 2010 (750.000 m(2)) amb sediments

procedents de la conca de la Tordera. I que des de llavors, el que fa la ciutat és intentar pal·liar la desaparició de sorra repartint alguns dels sediments que s'acumulen a la bocana de Port Olímpic. Però el balanç és clarament negatiu si es té en compte que d'aquí surten entre 6.000 i 8.000 metres cúbics cada any. A les platges més malparades la pèrdua de superfície ha sigut d'un 85% en una dècada, en el cas de la Mar Bella, o d'un 72%, a la de Llevant. Mentre no es defineix la nova estratègia, l'Ajuntament defensa que "sí o sí" necessitarà una nova aportació de sorra per part del ministeri.

Càmeres de vigilància

L'Ajuntament remarca que les infraestructures construïdes per frenar l'erosió de les platges han aconseguit alentir el procés i remarca que algunes, com el dic de la Mar Bella, necessiten una reparació per tornar a ser eficients. Un sistema de càmeres situat a les Torres Mapfre permet fer el seguiment diari de l'amplada de les platges i engegar alertes quan queda per sota dels 25 metres. Una situació que es repeteix sovint a la Mar Bella, però també a la de Sant Sebastià i Sant Miquel i Llevant.

Amb el nou grup de treball, el govern municipal vol donar compliment als objectius de la Declaració d’Emergència Climàtica, que apunta que cal actuar de manera urgent i contundent per preservar l’ecosistema litoral, i als objectius del Pla Litoral.

stats