La Barcelona d’accés restringit

BarcelonaAmb reixes. Amb cintes. O, senzillament, amb una porta. Són molts els espais públics de Barcelona que, durant una franja del dia -normalment, del capvespre fins al matí-, queden tancats al lliure accés de la ciutadania i també els que, per la seva morfologia, semblen llocs creats pràcticament per al gaudi exclusiu dels veïns dels edificis del voltant. L’exemple paradigmàtic d’aquest urbanisme va ser la projecció del Parc de Diagonal Mar amb les grans torres d’habitatges que va promoure un inversor nord-americà seguint l’estil de vida propi dels Estats Units. Les torres, que tenen serveis com piscina i pistes, se situaven inicialment dins mateix del perímetre del parc, cosa que, com recorda Salvador Clarós, de l’Associació de Veïns del Poblenou, permetia incrementar l’alt nivell ja associat a aquests habitatges. “Pretenien que fos el Pedralbes del Besòs”, recorda. Aquí, finalment, es va establir un doble perímetre: un tancat per al que és el parc públic i un altre per a les torres d’habitatges. Però aquest capítol de l’urbanisme barceloní va motivar un intens debat sobre l’ús de l’espai públic, que s’ha anat reobrint arran de cada nova polèmica. De la plaça de les Dones del 36 fins al Parc Güell i el porxo del mercat de la Boqueria.

Barcelona en Comú va concórrer a les eleccions presentant batalla a les considerades privatitzacions de la via pública i defensant, per exemple, que canviaria el sistema de pagament instal·lat pel govern anterior al Parc Güell, o que faria caure les polèmiques reixes de la plaça de les Dones del 36, a Gràcia, envoltada de tensió des que es va crear. Però superat l’equador del mandat, alguna promesa ja ha quedat incomplerta. Si bé és cert que en el cas de la plaça de Gràcia es va aprofitar una incidència en una de les reixes per fer un seguiment del que es vivia a l’espai i es va acabar decidint que les reixes no tornarien a posar-s’hi, en el cas del Parc Güell es mantindrà el sistema de tancament. El govern de Colau sí que ha optat per una estratègia que vol facilitar l’accés gratuït dels barcelonins a la zona monumental, però el sistema de cintes que en restringeix l’accés continuarà al mateix lloc.

BComú s’havia fixat reptes com ara deixar oberta la plaça de les Caramelles, al Raval, que de moment no avança, o fer permeable el Parc del Centre del Poblenou, una idea que es manté però que es deixa per al mandat següent. També s’estudia obrir el Parc de la Guineueta i el que sí que ja s’ha fet és guanyar per a l’ús públic el jardí interior del carrer Elisabets que forma part del conjunt de la Casa de la Misericòrdia.

En la majoria de casos, l’argument que s’ha utilitzat per instal·lar tancats és la preservació de la convivència -sobretot, de nit-. L’excepció és precisament el Parc Güell, on la mesura s’enfoca a evitar la massificació turística d’un parc que encara rep nou milions de visitants a l’any, dos terços dels quals no entren a la zona regulada.

“El tancament físic s’ha de mantenir per no sobresaturar l’espai”, explica Eloi Badia, regidor de Gràcia, que apunta que el que s’ha decidit atacar és la idea que accedir-hi és complicat i que sempre s’ha de pagar. L’Ajuntament ha presentat una estratègia amb 178 actuacions i un pressupost de quasi 25 milions d’euros fins al 2022 per millorar l’entorn del parc. La regulació que es va implantar el 2013 fixa una capacitat màxima de 800 persones per hora a la zona tancada. Això ha fet que hagi baixat l’afluència en aquest espai, però no a la resta del parc.

Una de les mesures estrella del pla estratègic és facilitar l’accés al parc amb el carnet Gaudir Més perquè, un cop registrat, tothom que vulgui pugui accedir a la zona regulada sense pagar i sense haver d’estar atent a si s’ha superat el màxim d’entrades per hora, només amb l’empremta digital. Però la Plataforma Defensem el Park Güell se sent estafada i recorda que, a més de ser una promesa electoral, la retirada del tancament també va ser la proposta més votada en el procés participatiu del pla d’actuació municipal a Gràcia. “El tancat no soluciona la massificació”, lamenta Dani Torrents, que és membre de la plataforma i demana que se sigui més “valent” a l’hora d’avançar cap a una estratègia de ciutat que prevegi el decreixement turístic.

Recels veïnals

El regidor de Gràcia, Eloi Badia, defensa la decisió de deixar oberta la plaça de les Dones del 36 perquè, en aquest cas, diu que no s’ha detectat que sigui un espai que tingui uns índexs de conflictivitat més alts que les altres places de la zona i, per tant, el tancament no està justificat, tot i que se’n farà un seguiment. A Gràcia també hi ha els Jardins Menéndez y Pelayo, que s’han de reformar, i que anys enrere havien viscut episodis d’incivisme -sobretot de botellón - que van portar els veïns a demanar-ne el tancament. De moment, el compromís municipal és que els nous jardins, un cop acabades les obres, estiguin oberts perquè, com apunta Badia, el criteri que segueixen com a Ajuntament és intentar no tancar espais. Si s’hi detecten problemes es replantejarà la decisió.

“El punt clau per decidir si un espai s’ha de tancar o no és qui són els propietaris de les façanes”, explica l’urbanista Francesc Magrinyà, que defensa que si són els mateixos veïns els que controlen els espais tot funciona molt millor, i afegeix que és fonamental que les plantes baixes tinguin activitat. Sigui amb bars o amb espais d’entitats, per exemple. El cas més clar, diu, és la plaça George Orwell, on es va arribar a instal·lar videovigilància per controlar l’incivisme i on la dinàmica va canviar quan es va reformar l’espai i es va omplir de vida les plantes baixes.

En el cas de la plaça de les Caramelles del Raval, una de les que l’equip de Colau vol estudiar obrir -el consistori es planteja obrir el passatge del Macba però això, apunta, caldrà treballar-ho amb el veïnat i el museu-, Magrinyà recorda que aquí es van reallotjar veïns afectats per l’obertura de la rambla del Raval i que, per tant, aquest espai té ara un ús residencial que no té, per exemple, la veïna plaça dels Àngels, cosa que pot justificar tancar-la de nit.

Ramon Ribera, geògraf urbà de la UOC, lamenta que en massa casos el tancament de l’espai públic va en paral·lel amb el desenvolupament immobiliari. També apunta que la decisió de tancar un lloc per evitar el vandalisme, el que sol comportar és traslladar el problema a un altre indret, però defensa que cal estudiar cas per cas per detectar aquells llocs on hi ha problemes d’usos nocius. “Sempre s’ha de tendir a obrir els espais públics, però cal analitzar quina és la funcionalitat de cada lloc”, conclou.