Barcelona complicarà l'enderroc d'edificis per protegir el patrimoni

BarcelonaA Barcelona hi ha un Catàleg de Patrimoni que determina quines construccions estan protegides. Qualsevol edificació que no aparegui al catàleg pot anar a terra. Només cal enderrocar-la i, després, enviar un comunicat a l'Ajuntament perquè en tingui constància. Aquesta manera de funcionar agilitza els enderrocs i afavoreix les noves construccions, però, de tant en tant, fa que s'enderroqui alguna construcció no protegida però que gaudeix d'un gran valor de barri. La tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha estat gràfica i ha dit que per culpa d'aquest sistema "de tant en tant ens hem de posar les mans al cap", després de veure que una masia o un determinat mosaic s'han convertit en runa.

Per evitar-ho, Sanz ha presentat aquest dimecres una nova mesura, que es votarà al ple del 29 d'abril, i que vol posar traves als enderrocs. A partir de l'entrada en vigor de la modificació, en comptes d'enviar un comunicat per enderrocar un edifici caldrà demanar una llicència i aportar un informe sobre el possible valor patrimonial de la construcció. D'alguna manera, es considerarà que tota la ciutat pot tenir un valor patrimonial i s'analitzarà cada cas abans d'autoritzar-ne l'enderroc. Per tenir prou mans per revisar les noves peticions, l'Ajuntament crearà un nou equip tècnic. La mesura beu d'una proposta que es va aprovar per unanimitat en una comissió d'urbanisme el juliol de l'any passat a partir d'una proposta d'ERC. "Tenim una ciutat apreciada internacionalment entre altres coses pel seu patrimoni", ha recordat Sanz, que ha culpat "l'especulació i la gentrificació" d'aquesta destrucció patrimonial. En els casos on l'Ajuntament no doni la llicència, el privat no podrà enderrocar res i haurà de rehabilitar l'edifici si el vol renovar. Aquesta aposta per la rehabilitació en comptes de l'enderroc i la nova construcció és, segons ha insistit Sanz, una altra manera de lluitar contra l'emergència climàtica. L'Ajuntament destinarà 7,5 milions d'euros per tirar endavant la mesura, entre els recursos dedicats al nou equip i ajudes a la rehabilitació.

Paral·lelament, també s'ampliarà el catàleg, incloent-hi construccions que fins ara en quedaven fora. "Ara volem incorporar, més enllà del criteri monumental, el patrimoni popular, obrer i urbà" per poder incloure-hi noves edificacions, jardins o mosaics. La idea és afegir cada any les edificacions que cal protegir del teixit històric de dos barris de la ciutat, com ja s'ha fet en els casos de Gràcia, Horta, el Poblenou, el Clot i el Camp de l'Arpa del Clot. Per decidir què s'hi inclou i què no i mantenir els veïns informats, Sanz ha anunciat la creació d'una Taula de Patrimoni Ciutadana, on també hi haurà experts. La tinenta d'alcaldia ha considerat la mesura com un "punt d'inflexió" en la protecció de la ciutat i ha demanat més competències a la Generalitat per poder garantir-ne l'èxit i anar més enllà.

Durant els últims anys, els veïns d'uns quants barris s'han mobilitzat per intentar evitar la destrucció d'edificis que no figuraven al catàleg però que consideraven importants. És el cas de les casetes del carrer Encarnació de Gràcia, de l'antic Hotel Buenos Aires de Sarrià-Sant Gervasi i de les cases del carrer Pont de Sant Andreu. Alguns s'han pogut salvar, però d'altres ja només són un record, com els històrics Cinemes Niza de la Sagrada Família, on ara hi ha un gran supermercat, i la Vil·la Concepció, a la Prosperitat (Nou Barris).

Un corrent global

El doctor d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Alessandro Scarnato, ha participat en la preparació de la mesura i també en la roda de premsa de presentació. Segons ha dit, "és un goig que la defensa de patrimoni passi a ser estructural" a la ciutat de Barcelona i ha posat exemples en què, en comptes d'enderrocar, ja s'ha apostat per rehabilitar, com la Lleialtat Santsenca i l'antiga Sala Beckett. "La sensibilitat ciutadana ha anat augmentant", ha dit, i ha explicat que aquest impuls per preservar la memòria és global i que també es viu en països com França, Itàlia i Alemanya. Enrere queda, ha afirmat, "l'agressivitat instintiva dels arquitectes de deixar l'empremta de l’autor" a cada obra. Scarnato ha conclòs: "L’únic edifici que no es pot recuperar és el que ja s'ha enderrocat".