Barcelona competirà contra 18 ciutats per acollir la seu de l'Agència Europea de Medicaments
Entre les candidates hi ha Amsterdam, Atenes, Bonn, Hèlsinki, Milà, Porto, Estocolm, Malta i Viena
BarcelonaBarcelona competirà contra 18 ciutats de la Unió Europea per acollir la seu de l’Agència Europea de Medicaments (EMA per les seves sigles en anglès), que abandona Londres, on està situada actualment, a causa del Brexit. Hi ha 19 ciutats que han presentat la candidatura per substituir-la, tal com va anunciar ahir el Consell de la Unió Europea [vegeu les candidates a la taula].
Les sol·licituds seran avaluades per la Comissió Europea en funció de sis criteris prèviament acordats entre els 27 estats membres, que són: garantia que l’agència podrà estar operativa quan el Regne Unit surti de la UE; accessibilitat de la ubicació; escoles per als fills del personal; accés al mercat de treball i a l’assistència sanitària per a les famílies dels treballadors; possibilitat de continuïtat comercial, i expansió geogràfica del sector. El proper pas, per tant, és esperar la puntuació que obté Barcelona, que es farà pública al setembre.
A l’octubre, les autoritats dels Vint-i-set discutiran l’avaluació. I al novembre els països escolliran la seu mitjançant un sistema que a Brussel·les es coneix com a Eurovisió, perquè, com en el festival de música, seran els països els que votaran. Cada estat haurà de donar, en secret, entre 1 i 3 punts a les seves tres ciutats preferides. Si no s’arriba a un consens en la primera volta, passaran a la final les tres més votades. La que rebi la màxima puntuació de 14 països serà l’escollida.
Una segona oportunitat
L’Agència Europea de Medicaments és la institució de la UE que s’encarrega de l’avaluació científica, la supervisió i el control de la seguretat dels medicaments que es comercialitzen en els estats membres, i es va inaugurar l’any 1992 a la capital britànica. En aquell moment, Barcelona també va presentar la candidatura per ser-ne la seu, però va quedar en segon lloc al darrere de Londres. Ara Barcelona té una nova oportunitat. Ser-ne la seu implica, d’entrada, rebre 900 treballadors altament qualificats vinguts de tots els països de la UE, menys Malta i Luxemburg. A més, la institució acull unes 40.000 visites a l’any d’experts i empresaris -una xarxa d’unes 1.600 empreses que també es poden arribar a moure per estar més a prop de l’EMA- i rep 322 milions d’euros d’inversió. A més, l’organisme suposaria un impuls important per a tota l’activitat científica. És per això que la candidatura té el suport de 80 entitats i científics de renom.
Si finalment l’agència ve cap a Barcelona s’instal·larà a la Torre de les Glòries, abans la Torre Agbar, que té espai per als 900 treballadors i ha sigut escollida per la seva situació i connectivitat.
Una agència catalana
Paral·lelament, també ahir, el govern de la Generalitat va aprovar el projecte de llei per a la creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, l’organisme autònom que, segons el Govern, ha de convertir-se en estructura d’estat. La institució haurà d’assumir les competències sobre medicaments d’ús humà i veterinari, productes sanitaris i cosmètics. De moment, però, l’agència catalana només és un projecte de llei i la candidatura a l’EMA ve auspiciada per l’Agència Espanyola del Medicament -Aemps-, que ja treballa amb l’organisme europeu i li ha ofert suport humà i logístic si Barcelona surt escollida.
Les ciutats candidates
Amsterdam (Països Baixos)
Atenes (Grècia)
Barcelona (Catalunya)
Bonn (Alemanya)
Bratislava (Eslovàquia)
Brussel·les (Bèlgica)
Bucarest (Romania)
Copenhaguen (Dinamarca)
Dublín (Irlanda)
Hèlsinki (Finlàndia)
Lilla (França)
Milà (Itàlia)
Porto (Portugal)
Sofia (Bulgària)
Estocolm (Suècia)
Malta (Malta)
Viena (Àustria)
Varsòvia (Polònia)
Zagreb (Croàcia)
Segons ha explicat el consell a través d'un comunicat, les sol·licituds seran avaluades en funció de 6 criteris acordats pels 27 estats membres:
- Garantia que l'agència podrà estar operativa quan el Regne Unit surti de la UE
- Accessibilitat de la ubicació
- Escoles per als fills del personal
- Accés al mercat de treball i assistència sanitària per a les famílies dels treballadors
- Continuïtat comercial
- Dispersió geogràfica
.