Barcelona comença a buidar l'espai per a persones sense sostre de la Fira

Barcelona"Demà a la nit no sé on aniré, hauré de dormir al carrer". És el missatge d'alerta d'un dels homes que viu, des de l'inici de la crisi sanitària, en un dels dos pavellons que l'Ajuntament de Barcelona va condicionar al recinte de la Fira, a Montjuïc, per a persones vulnerables. Alguns d'ells asseguren ara que se'ls ha comunicat que n'han de marxar perquè el dispositiu es redimensiona, i que no tenen cap lloc alternatiu on allotjar-se. Des del consistori expliquen que el que es fa és reconfigurar l'espai que va néixer com a equipament d'emergència i amb la idea d'anar reconduint els usuaris cap al circuit habitual d'atenció a persones vulnerables. Ara es tanca un dels dos pavellons, on hi ha allotjades una quarantena de persones. Quedarà en l'òrbita municipal per si és necessari recuperar-lo durant l'Operació Fred o per si la situació sanitària empitjora. Es manté en marxa l'altre pavelló, que actualment acull 166 usuaris.

"El que hem decidit és no tancar la Fira", defensa en conversa amb l'ARA la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laura Pérez, que diu que avaluen de manera periòdica la conveniència de mantenir aquest macroespai en marxa perquè, apunta, no respon al model d'atenció que els agradaria oferir i que es fa difícil de sostenir econòmicament –cada plaça té un cost mensual de 1.400 euros per a les arques municipals–. Entenen que la situació encara no permet prescindir-ne, però sí redimensionar-lo. I, per això, ara es busca derivar algun dels usuaris cap als centres de primera acollida, que fins ara no acceptaven noves entrades, o acompanyar-los perquè puguin trobar els seus propis recursos.

"Farem mans i mànigues perquè ningú no es quedi desatès, es fa un seguiment de tots els casos", defensa Pérez, que apunta que el de la Fira és l'únic equipament d'emergència del país que encara funciona i que per això està atenent moltes persones de fora de la ciutat. Demana implicació al Govern a l'hora de traçar una estratègia conjunta per atendre els més vulnerables. Una de les novetats que es preveu de la mà del tancament d'un dels dos pavellons és poder prescindir de l'ajuda de l'exèrcit espanyol, que és qui va facilitar el muntatge de l'espai i encara s'ocupa de certa part de la logística.

Preocupació entre els usuaris

Alguna de les persones que fan servir aquests pavellons denuncien que se'ls ha comunicat que si no es compleixen requisits com tenir més de 60 anys o alguna patologia prèvia han d'abandonar el recinte. I, de fet, ja tenen fixada una hora per a la seva sortida abans de dijous, que és quan es vol que un dels dos pavellons quedi buit. "No sé on aniré, ni si em tornaran la roba que vaig entregar quan vaig arribar", explica un dels homes que viu al pavelló que ara es buida.

L'equipament per a persones sense sostre es va posar en marxa a finals de març per garantir que tothom podia confinar-se en bones condicions. La voluntat era, segons reiteren des del consistori, anar recuperant de manera progressiva els circuits habituals d'atenció a persones sense recursos. I, de fet, la previsió era restablir la normalitat al juliol, però davant dels rebrots que hi començava a haver es va optar per mantenir oberts els pavellons. En la roda de premsa de balanç del recinte de la Fira, a principis de setembre, el govern de Colau va assegurar que els espais de la Fira continuarien oberts i que no hi havia cap data prevista per al tancament. Aquests pavellons allotjaven, llavors, entre 250 i 300 persones i es va anunciar que qualsevol canvi es decidiria atenent a la situació sanitària i a les necessitats dels usuaris.

ARANWS20200909_0115Barcelona mantindrà oberts els pavellons habilitats per a sensesostre a la Fira

Fonts municipals apunten que, a la pràctica, Barcelona està assumint gairebé la totalitat de l'atenció de les persones sense llar del país, i que el pressupost municipal que s'hi destina passarà aquest any de 36 a 45,5 milions d’euros. Recorden, en aquest sentit, que ja al maig l'Ajuntament va enviar una carta a la Generalitat demanant que es desplegui una estratègia de país. "Com que no vam tenir resposta del Govern, vam demanar l'ajuda de l'exèrcit", defensa la tinent d'alcalde de Drets Socials, que apunta que la Generalitat sí que s'ha encarregat dels equipaments d'emergència de la resta de municipis però que ha desatès la capital, on s'ha concentrat molta gent de fora.

Perfil divers

A la Fira s'hi ha trobat un perfil molt divers d'usuaris, des de gent que venia de fora i no tenia cap xarxa a la ciutat fins a persones que, d'un dia per l'altre, es van quedar sense feina i que no tenien cap experiència en el circuit municipal d'atenció social: el 74,4% no havien estat mai vinculats a un centre de serveis socials o a altres serveis d'atenció municipal, i el 40% no vivia al carrer abans de la pandèmia.

La idea del consistori és anar convertint els equipaments d'emergència sorgits durant la crisi del covid que han tingut una bona acollida, com l'espai específic per a dones o el de persones amb addiccions, en espais permanents. Per això, la setmana que ve està previst inaugurar les noves instal·lacions de l'equipament per a dones. Segons els recomptes municipals, abans del confinament hi havia 1.100 persones dormint als carrers de Barcelona, mentre que a l'agost se'n comptabilitzaven un centenar menys.