'Places' i velocitat limitada davant les escoles de Barcelona

BarcelonaJardineres, tanques, bancs, una pintura llampant d'un color ataronjat al terra i menys carrils de circulació i places d'aparcament. L’escola Grèvol, al districte de Sant Martí de Barcelona, on a l'octubre un nen de només cinc anys va ser atropellat mortalment per una moto, ha sigut la primera a estrenar els elements que allunyen el trànsit de la seva entrada i hi guanyen un lloc més segur per als infants i les seves famílies. Una prioritat de mandat per a l'equip d'Ada Colau. L'alcaldessa ha presentat avui el pla per pacificar l'espai urbà a l'entorn de 200 escoles fins al 2023 –una de cada tres– per fer aquests espais "segurs i saludables" i amb l'horitzó d'arribar a intervenir en tots els centres de manera progressiva.

Aquesta nova estratègia municipal vol donar resposta als neguits expressats per moltes comunitats educatives de la ciutat, que últimament s'han queixat tant dels perills que suposa la convivència de trànsit i infants com dels riscos associats a la salut, i reforçar la idea que el cotxe no pot ser el gran protagonista de l'espai públic. L'objectiu és reduir la velocitat a 20 km/h als entorns escolars, marcar de manera clara al terra la proximitat dels centres amb un groc llampant i crear nous espais de trobada per fer més còmode el moment de les entrades i sortides de classe. En total, aquest mandat s'hi destinaran 10 milions d'euros.

Després que la plataforma Eixample Respira fes públic que el 30% dels centres de la ciutat superen els nivells mitjans recomanats de diòxid de nitrogen en horari lectiu –i que el percentatge creix a zones transitades com l'Eixample– molts centres van intensificar les mobilitzacions per demanar talls de trànsit o pacificacions. Aquest 2020 s'actuarà en vint escoles, moltes a l'Eixample, com ja s'ha fet al centre Grèvol –"No volem que torni a passar mai més", ha dit l'alcaldessa en referència a l'atropellament del petit Hugo–, i es farà en coordinació amb cada comunitat educativa per adaptar el disseny de les intervencions. Es col·locaran, també, alguns radars informatius –dels que no sancionen– per indicar quin és el nou límit de velocitat.

En campanya electoral, de fet, Colau va anunciar que, si repetia com a alcaldessa, durant aquest mandat es reduiria el trànsit a l'entorn de cent escoles –l'horitzó és haver intervingut en 400 el 2030– i que es plantejaven arribar a tancar-los totalment en els moments d'entrada i sortida dels alumnes. La iniciativa que s'ha presentat avui és, segons l'alcaldessa, "un salt de paradigma" per anar més enllà de les superilles, les reduccions de carrils i les pacificacions. Es busca "un canvi de mirada", ha dit, per posar els infants al centre de l'urbanisme i no el cotxe, com s'ha fet fins ara. "L'escola és un espai de retrobament de la comunitat i la idea és fer una mena de plaça davant de cada escola", ha apuntat l'alcaldessa.

Cinc regidors i l'arquitecte en cap

Colau ha remarcat que el d'avui és un "pla ambiciós" per posar les escoles al centre de la ciutat i no un pla urbanístic més. Que no és un projecte més ha quedat clar en el fet que fins a cinc regidors –inclosa l'alcaldessa– i l'arquitecte en cap de la ciutat hagin acudit a la presentació de la mesura. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, ha explicat que el pla de les escoles representa anar un pas més enllà de plans ja engegats com el de les noves zones de joc al carrer. El mandat passat ja es va actuar en 13 escoles amb els anomenats ecoxamfrans i també es van fer intervencions en superilles, però ara, segons Sanz, "s'accelera" tota la feina per arribar a finals del mandat a les 200 escoles: en 120 casos seran actuacions de millora específica amb un pressupost de deu milions d'euros, i els 80 restants s'inclouran en altres programes com els de les superilles.

Es faran pacificacions de trànsit, que es concretaran en la retirada de carrils i places d'aparcament, amb el límit de velocitat a 20 km/hora, i en la millora de l'enllumenat i de l'habitabilitat amb la idea de generar places, d'uns deu metres de diàmetre, davant de les entrades. A cada districte es crearà un espai de coordinació amb els centres i les comunitats educatives.

Algunes de escoles de la vintena on ja s'actuarà durant aquest any són Carlit, Marillac, 9 Graons, Xirinacs, Escolàpies de Llúria, Sagrat Cor de Diputació, Sagrada Família i Institut Viladomat. El 2021 s'actuarà en 35 escoles més, i el 2022 en 35 més i el 2023 en unes altres 30 fins a arribar a les 120. A aquest paquet s'hi afegiran les 80 que tindran millores gràcies a altres programes.

Un lloc per berenar

"Ara tenim un espai on els infants poden berenar", ha celebrat la directora de l'escola Grèvol en referència als canvis i als 280 metres quadrats que s'han guanyat davant de l'entrada del centre. El centre és pioner en el nou urbanisme que l'equip de Colau vol estendre al conjunt d'escoles i que implicarà la reducció de carrils de trànsit davant d'alguns equipaments, com reivindiquen comunitats escolars com la de l'Univers, al carrer Bailèn, o la de Dovella, al carrer Mallorca, entre moltes altres.

Més solucions

Des de la plataforma Eixample Respira, Guille López es declara "satisfet" que el consistori hagi escoltat les seves demandes i hagi passat a l'acció, però expressa dubtes sobre si en els àmbits amb més trànsit s'actuarà amb la mateixa contundència. Remarca, també, que aquest pla per si sol no soluciona el gran problema de la contaminació i que, de moment, no veuen planificades les actuacions necessàries per fer-hi front.