La futura moneda de Barcelona serà digital

L'Ajuntament engega un procés de sessions pedagògiques per donar a conèixer el projecte

Colau, eufòrica, celebra els resultats / PERE VIRGILI
Maria Ortega
21/10/2015
3 min

BarcelonaVa ser una de les promeses electorals més polèmiques d'Ada Colau. La que, sens dubte, va donar més munició a les formacions rivals per fer tota mena de mofes. Però la ja alcaldessa de Barcelona continua ara convençuda de la conveniència d'impulsar una moneda pròpia de Barcelona, en la línia del que estan fent altres municipis catalans com Santa Coloma de Gramenet, on la nova moneda estarà en funcionament el 2016 –falta fer el procés participatiu per escollir-ne el nom–, o Girona, que ha implantat la coneguda com a 'res'. En el cas de Barcelona, el comissionat de Comerç, Miquel Ortega, va deixar clar aquest dimarts en respondre una pregunta del PP a la comissió d'Economia que la ciutat no farà passes enrere en aquest projecte. Ara obren un període de sis mesos en què es preveu fer pedagogia per explicar els avantatges d'aquesta proposta que, com explica Ortega, busca fomentar el comerç local, "que els diners no surtin de Barcelona".

La moneda serà bàsicament digital, és a dir, es podrà fer servir, per exemple, per fer pagaments a través del telèfon mòbil o d'una targeta moneder. No està descartat, però, que també pugui funcionar –de manera reduïda– en format paper. L'equip de Barcelona en Comú defensa que la configuració final de la moneda ha de sortir després de les sessions dels pròxims mesos, perquè, segons el comissionat de Comerç, "és bàsic que la ciutadania es faci seu el projecte". De fet, en el gruix de ciutats europees que, com Bristol (Anglaterra) o Nantes (França), ja han fet l'aposta per la moneda social, la iniciativa ha sortit de comerciants o associacions de caire social.

"L'element digital és el que ens permet fer el salt qualitatiu en el camp de les monedes locals", apunta Ortega, que hi veu una "gran oportunitat per al comerç local". Segons August Corrons, professor dels estudis d'economia i empresa de la UOC, el benefici fonamental de la proposta és, de fet, que s'afavoreix el comerç de la ciutat. "És com jugar al Monopoly: tots els jugadors accepten una moneda –no oficial– com a unitat d'intercanvi que, a més, no es pot gastar fora d'aquest context", resumeix. Això permet, com apunta, "crear vincles amb el comerç més proper" i "un guany mediambiental", perquè es fomenta el consum de proximitat i, per tant, s'estalvia en transport.

Incentiu

El format digital permet que tothom que vulgui comprar alguna cosa a Barcelona pugui adquirir la nova moneda a través d'una pàgina web que permeti ingressar euros i rebre la nova moneda en una targeta o en un compte. El que es fa en algunes ciutats per fomentar l'ús d'aquesta moneda és afavorir el canvi d'euros a la moneda local i, en canvi, penalitzar el procés invers. De manera que, per exemple, amb 20 euros obtens 21 unitats de la moneda social.

Tot i les crítiques que el projecte ha motivat per part, per exemple, del Banc d'Espanya, que va titllar la idea de Colau d'"indesitjable", BComú hi veu la possibilitat d'erigir Barcelona com un "referent internacional" en aquest àmbit, ja que seria la primera gran ciutat a impulsar aquest tipus d'iniciatives. Falten per concretar, però, tots els detalls, ja que en el programa electoral també s'especificava, per exemple, que els treballadors municipals podrien cobrar part de la retribució en aquesta moneda i que serviria per pagar subvencions. Unes mesures que, com apunta Ortega, serien "voluntàries". El comissionat de comerç defensa que els temes concrets es definiran conjuntament amb els actors implicats, i confia tenir la moneda en circulació ja en aquest mandat.

Els comerciants estan de moment a l'expectativa de conèixer els detalls del projecte. Des de la Fundació Barcelona Comerç, Vicenç Gasca apunta que encara no han mantingut cap reunió per parlar-ne i suggereix que els comerciants no tinguin penalització per bescanviar la moneda local per euros.

Les monedes locals que ara agafen força no són, però, una novetat a casa nostra, a Catalunya, durant la Segona República, 720 municipis en tenien.

stats