Barcelona, entre les ciutats on més va caure la delinqüència durant el confinament
Els delictes urbans, excepte els homicidis, es van reduir gairebé un 80% a causa de les restriccions
BarcelonaEl confinament va tenir un impacte clar en la delinqüència a la capital catalana, on es van reduir un 80% tots els delictes urbans, excepte els homicidis, a causa de les restriccions. Així ho conclou un estudi internacional en què ha participat la Universitat de Barcelona i que compara l'efecte dels confinaments en els índexs de criminalitat de 26 ciutats de 23 països d'arreu del món. Els resultats obtinguts mostren que Barcelona, l'única ciutat espanyola de l'estudi, és una de les que més va veure reduïda la delinqüència, juntament amb Lima (Perú) i Mendoza (Argentina).
La investigació, que ha publicat aquest dimecres la revista Nature, ha analitzat les dades policials de sis tipus de delictes: agressió (sense incloure la violència intrafamiliar), robatori, robatori en domicilis, furt, robatori de vehicles i homicidi. En resum, els investigadors conclouen que amb la desacceleració urbana motivada pel covid-19, va haver-hi una reducció global de la criminalitat d'un 37% de mitjana a les ciutats analitzades.
A escala global, els homicidis són els que registren un descens més lleu. Els autors ho atribueixen al fet que sovint es cometen en contextos domèstics –i, per tant, no es veuen afectats per restriccions a la mobilitat– o estan associats al crim organitzat, que no depèn de rutines diàries. L'excepció han sigut els resultats de Cali (Colòmbia), Lima i Rio de Janeiro, on habitualment hi ha molts homicidis a mans de bandes, però que aquest any es van reduir. Les dades estudiades corresponen a delictes registrats de principis del 2018 a mitjans de maig del 2020.
"Els resultats mostren que les restriccions més estrictes a l'espai públic prediuen un disminució més gran de la criminalitat urbana", assenyala a Efe la professora Noemí Pereda, directora del Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescent (Grever) de la Universitat de Barcelona i participant en l'estudi. El treball també està signat pel mosso d'Esquadra Raúl Aguilar, que és doctor en dret i sociologia, psicòleg i criminòleg, i ha sigut assessor en l'anàlisi de les dades sobre Barcelona.
De 385 furts diaris a 38
En el cas de la capital catalana, els efectes del confinament van tenir especial incidència en els furts, que van passar d'una mitjana de 385 diaris a 38 durant aquells mesos. El descens també es va donar en la resta de delictes, a excepció dels homicidis, que es van mantenir. Van caure els robatoris (de 39,5 al dia a 8,6), els robatoris a domicilis (de 31,2 a 9,3), el robatori de vehicles (de 12,9 a 2), i les agressions (de 34,6 al dia a 14,6). En comparació amb altres ciutats, Pereda destaca que, per nombre de denúncies, "Barcelona no és una ciutat amb un alt nivell de delinqüència urbana, especialment en delictes greus" i afegeix que aquests resultats podrien ser extrapolables a altres ciutats espanyoles "atès que la situació ha sigut molt similar, i les mesures, les mateixes".
La investigació continua en marxa: ara estan analitzant delictes registrats fins al maig del 2021 i les conseqüències del confinament en altres tipus de delictes. "Volem veure si aquest descens de criminalitat passa també en violència intrafamiliar i en delictes comesos dins de les llars, com ara maltractament infantil, abús sexual i violència de parella, que no s'han inclòs en aquesta recerca", explica Pereda.