'Barcelona, ciutat de teatres'

Barcelona'Barcelona, ciutat de teatres'. Aquest és el títol del llibre que han editat conjuntament Viena Edicions i l'Ajuntament, i que proposa un recorregut pels prop de dos-cents teatres amb activitat professional que ha tingut la ciutat.

El llibre està plantejat com un diccionari, cada teatre té el seu apartat per facilitar la lectura. De cada teatre es descriu amb tot detall el moment de l'aparició i qui en van ser els arquitectes, entre d'altres. I al costat, el detall humà, l'anècdota, que fa que el llibre sigui la crònica dels teatres de Barcelona i, al mateix temps, la de la gent que els va habitar, actors o espectadors.

Un detall curiós és que no va ser fins després del 1836, arran de la desamortització de Mendizábal, i la consegüent pèrdua d'influència de l'Església, que els homes i les dones es van poder asseure de costat als teatres. Abans havien de situar-se, per gèneres, en parts separades del teatre.

Si els anys 20 i 30 van ser els anys esplendorosos del teatre a Barcelona amb l'eclosió del Paral·lel i també del passeig de Gràcia com a zones de teatres, la ciutat també ha passat anys negres pel que fa a la producció teatral. L'any 1967 va córrer la veu que el Teatre Victòria passava per mals moments i amenaçava de tancar les portes d'un moment a l'altre. En aquells moments, la ciutat només tenia cinc teatres: l'Apolo, el Talia, el Romea, el Barcelona i el Poliorama.

Però a la pregunta de quina ha estat la millor època per al teatre a Barcelona, els autors, Carme Tierz i Xavier Muniesa, ho tenen clar: és l'actualitat.