Barcelona vol salvar les bodegues de barri
Colau suspèn l’atorgament de llicències durant un any a 31 locals emblemàtics que estudia com protegir
BarcelonaNo només les botigues històriques mantenen viu el caràcter d’una ciutat. També els seus bars, les bodegues de barri que encara funcionen com a punt de trobada del veïnat. Tenint en compte això, i davant del risc que l’onada homogeneïtzadora ho destrueixi tot, l’equip de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha decidit blindar 31 d’aquestes bodegues. I, mentre estudia quin tipus de protecció han de tenir aquests locals, ha decretat una suspensió de llicències i permisos d’obres perquè, durant un any, ningú no hi pugui fer cap canvi. El govern municipal no descarta que, durant els pròxims mesos, es detectin més bodegues que es consideri que també s’han de protegir. Però, de moment, n’assegura 31 seguint la premissa que aquests locals també fan ciutat i la doten de caràcter.
Els principals afectats per la mesura, els responsables de les bodegues on no es podrà fer obres durant un any, van saber ahir la notícia per la premsa. “No pensava pas fer obres, no”, assegurava Albert Llopart, del Bar Gelida, un dels inclosos a la llista. “Suposo que és una bona notícia”, responia, sorprès, Josep Maria Gol, del Bar Gol, al carrer Parlament. El seu pare va obrir aquest local fa 75 anys al barri de Sant Antoni com a bodega i ara s’hi serveixen, sobretot, dinars.
L’anunci arriba al límit del temps a la Bodega Carlos, al carrer Rector Triadó, que avui és l’últim dia que obre. Se’ls acaba el contracte de lloguer. “Ara no sabem si aquesta restricció servirà perquè el local segueixi sent una bodega o no”, explicaven ahir Carlos Estrada i Puri Asensio, els actuals propietaris, que sí que tenen clar que ells no continuaran amb el negoci.
El que vol l’Ajuntament és incorporar aquests locals al catàleg d’establiments emblemàtics -que conté 211 botigues- i especificar quins són els elements que s’hauran de preservar. “Són llocs que ens estimem i que hem de preservar tant sí com no”, va defensar ahir la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, convençuda que llocs com el Bar Leo, a la Barceloneta, o la Bodega Quimet, a Gràcia, fan que Barcelona sigui una ciutat “reconeixible”, amb identitat, i mantenen una clientela que no hi va només perquè ho ha vist escrit a les guies.
Les bodegues seleccionades estan distribuïdes per tota la ciutat: sis a Ciutat Vella, quatre a l’Eixample, quatre a Sants-Montjuïc, nou a Gràcia, dues a Horta-Guinardó, una a Nou Barris, una a Sant Andreu i quatre a Sant Martí. I això demostra, segons el govern municipal, que tots els barris tenen el seu lloc de referència, però s’admet que moltes són en llocs on els processos lligats a la gentrificació les tenen “amenaçades”. La tinent d’alcalde d’Urbanisme va detallar que treballen amb l’objectiu de tenir el pla aprovat a principis del 2020. De moment s’avaluarà la catalogació necessària per als primers bars i bodegues identificats.
L’objectiu final serà elaborar un pla urbanístic que especifiqui les condicions que haurà de complir cada establiment. El pla vol preservar-ne tant la funció actual -que no es converteixin en botigues o espais de restauració que tenen poc a veure amb l’original- i, també, la seva estètica. Però el primer punt, com reconeix el consistori barceloní, és complicat.
Protegir l’activitat, punt clau
De fet, aquesta és la principal queixa que té l’associació Establiments Emblemàtics. El seu portaveu, Josep Maria Roig, explica que, tot i els anuncis i les “bones paraules” del govern municipal cap a aquestes botigues, la realitat és que “si no es protegeix l’activitat no se salva res”. “De què serveix protegir una façana?”, recela Roig, que creu que s’han de prendre mesures en la línia de les que ha aplicat Londres a la zona de Westminster, on va establir mesures en quatre carrers per preservar-hi establiments, com les sastreries, les instal·lacions mèdiques, els clubs privats i les galeries d’art. “Si només fas declaracions és com donar una medalla a les botigues. Les reconeixes, però no les protegeixes”, lamenta Roig, que remarca que la gent vol trobar establiments amb personalitat pròpia a les ciutats.
En nom del govern municipal, Sanz també defensava ahir que calen proteccions que vagin més enllà dels elements físics, però apuntava que la legislació actual fa que garantir la continuïtat de l’activitat sigui “difícil” i que, per tant, calgui analitzar la manera de fer-ho. També assegurava que el nou executiu local té la voluntat d’estar “vigilant” per detectar canvis o tancaments d’aquests establiment emblemàtics.