Barcelona suma set barris a la nova edició del pla contra les desigualtats

BarcelonaMicrocirurgies per intentar combatre les desigualtats cronificades entre barris a la ciutat de Barcelona. És l'esperit del Pla de Barris que el govern dels comuns ja va llançar el mandat passat, amb una inversió de 150 milions d'euros per millorar les condicions de vida a les 16 zones "més abandonades" de la ciutat. Ara l'Ajuntament dobla l'aposta i afegeix 150 milions més d'inversió durant els pròxims quatre anys i set nou barris on també es considera urgent intervenir. El nou pla funcionarà, de fet, amb dues intensitats: hi haurà 15 zones amb un projecte específic i un grau d'intervenció elevat i en vuit barris més el que es fa es mantenir alguns dels programes engegats el mandat passat que, segons el consistori, encara no es poden donar per acabats.

L'objectiu del pla és aconseguir l'efecte contrari a la gentrificació. És a dir, fer que els veïns no marxin, que se sentin cuidats als seus barris. I, per això, es busca intervenir en petites millores, d'aquelles que no generen grans titulars, com rehabilitar habitatges, millorar els centres educatius o impulsar esplais i colònies. I, de cara a l'edició 2021-2024, el govern municipal té clar que segur que prendran rellevància les millores associades als centres de salut.

Les noves zones que ara s'incorporen al pla es concentren, sobretot, al districte de Nou Barris: Verdum, Can Peguera, el Turó de la Peira i la Prosperitat. I també entren en el nou programa el Carmel i Can Baró (Horta-Guinardó), el Poble-sec (Sants-Montjuïc) i el conjunt del Raval, on es considera que els efectes de la pandèmia fan urgent intervenir-hi i on fins ara s'acotava l'actuació a la zona sud. Es mantenen en el programa la Zona Nord de Nou Barris i el Besòs com a àmbits prioritaris.

"L'objectiu és contenir la segregació territorial", segons ha indicat el regidor de Pla de Barris, Jordi Martí, que ha comparegut en roda de premsa acompanyat d'Oriol Nel·lo, president del comitè assessor del pla, però sense l'alcaldessa, Ada Colau, que també tenia previst sumar-se a la presentació del que és un dels projectes emblema del seu govern però que s'ha absentat per participar en les converses per a les noves mesures que el Govern aplicarà per contenir el covid.

La segona edició del Pla de Barris, que òbviament haurà d'enfocar esforços als estralls generats per la crisi sanitària, tindrà, també, una branca nova relacionada amb l'emergència climàtica. Ara s'han de començar a dissenyar els plans. El primer pas serà constituir els grups a cada zona i decidir en procés participatiu el pla específic, on es detallarà quina inversió rebrà cada zona i els tipus de projecte que es desenvoluparan. Tant Martí com Nel·lo han coincidit en remarcar que el pla hauria de creuar les fronteres de Barcelona i estendre's al conjunt de l'àrea metropolitana, perquè les desigualtats i la vulnerabilitat no hi entenen de fronteres. I han fet una crida a recuperar l'esperit de la llei de barris que es va impulsar des del Govern tripartit.

Millores educatives

De la primera edició del pla municipal se n'ha executat ara el 91% dels projectes i es preveu tancar l'any havent arribat al 94% o el 95% i havent invertit els 150 milions previstos. En destaquen projectes com el de l'Institut Escola Trinitat Nova, que ha renovat tant l'edifici com el projecte educatiu, ara especialitzat en l'audiovisual. O l'Institut Rubió i Tudurí, al Bon Pastor, un centre de formació en jardineria que ha rehabilitat les antigues instal·lacions de l'Institut Cristòfol Colom, un edifici que datava dels anys 30 i que havia quedat molt degradat.

El Pla de Barris també ha posat el focus en aquelles petites actuacions que serveixen per fer barri i per fer aflorar l'orgull dels seus veïns, com ampliar l'arxiu fotogràfic de la ciutat amb imatges preses pels mateixos veïns per pal·liar el desequilibri de documentació entre els barris més benestants i els que ho són menys, o petites millores urbanístiques per convertir descampats en instal·lacions esportives a l'aire lliure. De les 73 obres executades, 11 són millores de centres educatius, 49 impacten directament en l’espai públic i 13 són millores o construccions de nous equipaments comunitaris. I l'àmbit educatiu també s'ha endut fins ara el paquet més gran pel que fa a inversió: 32,5 dels 150 milions.

Han quedat pendents, però, projectes que s'han revelat més cars del que es preveia i que s'haurien endut tot el pressupost reservat a un barri, com la rehabilitació de l'antic cinema Pere IV. El deteriorament de l'edifici obligava a enderrocar-lo. "El sentit del pla no són aquestes grans transformacions", ha defensat Martí.