Barcelona atendrà aquest any més de 10.300 refugiats, gairebé vuit vegades més que el 2015

BarcelonaEntre el gener i el juny d'aquest any, el Servei d'Atenció als Immigrants, Emigrants i Refugiats de Barcelona (Saier) ha atès més 12.300 persones, de les quals 5.624 eren demandants d'asil. El govern municipal preveu que, amb aquestes xifres, en tot el 2019 acabaran donant atenció a més de 10.300 refugiats: són gairebé 3.000 demandants d'asil més que l'any anterior i vuit vegades més persones que les que van arribar a la capital catalana el 2015, quan Barcelona en Comú va arribar a l'alcaldia, amb Ada Colau al capdavant. Aquell any es van atendre poc més de 1.300 demandants d'asil.

De fet, en els primers sis mesos de l'any, les persones que busquen protecció internacional a casa nostra ja representen el 42% dels atesos per aquest servei municipal. En total, entre demandants d'asil (persones que busquen refugi internacional per conflictes als seus països d'origen) i immigrants (que es regeixen per la llei d'estrangeria), l'equip de Colau calcula que a finals d'any el Saier haurà rebut més de 21.300 persones, el doble que fa quatre anys.

"En l'últim mandat vam doblar els diners destinats a aquestes acollides i hem passat de 5 milions d'euros a 10 milions, però encara caldran més recursos", ha explicat el regidor de Drets de Ciutadania i Immigració, Marc Serra, durant el balanç dels primers sis mesos del 2019 al Saier. Serra ha subratllat que el govern municipal se sent "orgullós de la diversitat a la ciutat" i ha anunciat que al setembre obriran un nou centre, al carrer de Tarragona, per ampliar el Saier i "donar continuïtat i consolidar" Barcelona com a ciutat d'acollida.

El nou edifici afegirà 300 metres quadrats més a aquest equipament municipal i serà el centre de recepció i acollida per als immigrants i els refugiats que arribin a Barcelona. "Hi traslladarem l'equip de 16 persones que es dedica a rebre i informar aquestes persones", ha explicat el director d'Atenció i Acollida del consistori, Ramon Sanahuja, que també ha detallat que el centre estarà més preparat per rebre famílies senceres, amb espais més amplis.

"Reforcem el servei principal, el Saier, per poder donar una rebuda digna a les persones que fugen de situacions complicades", ha insistit Serra. El cert és que l'Ajuntament ha alertat que s'ha produït un canvi en el perfil dels usuaris que arriben al Saier i que ara cada vegada hi van més famílies amb menors, fet que Serra ha atribuït a l'augment de persones sol·licitants d'asil. Els immigrants econòmics, ha explicat el regidor, "sovint arriben sols a la ciutat, mentre que els refugiats ho fan en família perquè no poden escollir el moment en què viatgen, sinó que surten pràcticament d'un dia per l'altre".

El nombre de menors atesos en nuclis familiars amb perfil refugi en el primer semestre de l'any ha estat de 1.304, una xifra que suposa un increment del 50% respecte a les dades del mateix període de l'any anterior, quan es van atendre 870 menors. A finals d'any, però, el servei preveu atendre 2.729 menors, gairebé mil més que el 2018.

133 persones allotjades cada dia

Les nacionalitats amb més persones ateses són Veneçuela (1.845), Colòmbia (1.623), Hondures (1.062), Geòrgia (821) i el Marroc (803). Pel que fa a les necessitats d'allotjament, l'Ajuntament dona sostre de mitjana a 133 immigrants i refugiats en situació de vulnerabilitat de mitjana diàriament.

Es tracta de persones "sense cap recurs per a l'allotjament per part de l'estat Espanyol, que en té competència en cas de persones amb perfil de refugiat, ni de la Generalitat de Catalunya", remarquen des del consistori. Actualment la majoria d'aquests casos són famílies amb menors d'edat a càrrec, segons fonts municipals. Així, la despesa d'allotjament per a aquest any es preveu que sigui similar a la de l'any passat, uns dos milions d'euros.

Barcelona demana més suport de la Generalitat i l'Estat

Serra ha recordat que les ciutats no tenen prou "recursos ni competències" i per això ha reclamat més implicació a la Generalitat i l'Estat, "que és qui té plenes competències en immigració i asil". El regidor ha exigit a l'Estat que "recuperin els fons d'acollida i immigració per a les ciutats". "Es tracta d'uns diners que Zapatero ja va preveure en la llei d'estrangeria, que destinaven 200 milions d'euros a les ciutats per gestionar les arribades però que el PP va suspendre", ha explicat Serra, que calcula que a Barcelona li tocarien cinc d'aquests milions.

"No és que no hi hagi recursos, és un problema de prioritzar", ha etzibat el regidor, que també ha exigit la derogació o "com a mínim" alguna modificació en la llei d'estrangeria, per tal que els immigrants no hagin de passar tres anys a Espanya abans d'obtenir el permís de treball.