Barcelona aspira a ser la seu de la futura Agència Europea per les Emergències Sanitàries

BarcelonaBarcelona vol ser la seu de la futura Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant les Emergències Sanitàries, un projecte que per les seves sigles en anglès s'ha anomenat HERA i que hauria d'estar en funcionament el 2023. Segons fonts de la conselleria de Salut i l'Ajuntament de Barcelona, les dues administracions han mantingut els primers contactes per impulsar la candidatura i engegar el procés per presentar-la a la Comissió Europea.

La consellera de Salut, Alba Vergés, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja han tingut les primeres reunions i crearan un grup de treball per elaborar la proposta i recollir adhesions de les altres administracions públiques i d’entitats de recerca i innovació en l’àmbit de la biomedicina i ciències de la salut. De fet, l'HERA preveu unir el sector públic (universitats, centres de recerca, governs...) amb el sector privat per crear més investigacions conjuntes.

"Hi haurà molta competència, però tenim plena confiança en Barcelona", ha afirmat Colau, perquè la ciutat "està ben posicionada" i compta amb un sector de recerca "de primer nivell". Durant una visita al nou punt de vacunació massiu a Fira de Barcelona, Vergés també ha destacat que tant l'Ajuntament com la Generalitat "volen concursar amb tota la potència" perquè la capital catalana sigui l'escollida. De moment, la convocatòria es troba encara en una fase molt preliminar i no se sap encara quines ciutats competirien amb Barcelona. 

El govern espanyol ja ho sap

A través del departament de Salut i del d'Afers Exteriors, el Govern ja ha traslladat la intenció que Barcelona aculli l'HERA a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, i a la ministra d'Exteriors, Arancha González-Laya. En els pròxims dies està previst seguir mantenint contactes amb el govern de l’Estat.

La Comissió Europea va decidir impulsar la creació d'aquesta agència el novembre del 2020, amb l'objectiu d'enfortir la coordinació dels estats membres davant de grans emergències sanitàries internacionals. En concret, és un pla que pretén que Europa es prepari contra les variants del virus del covid-19 i s'anticipi a futures crisis sanitàries, reunint en un mateix organisme investigadors, empreses biotecnològiques, farmacèutiques, fabricants, reguladors i autoritats públiques per controlar les variants, intercanviar dades i cooperar en la fabricació de les vacunes.

Barcelona fa el pas per ser la seu de l'HERA després de quedar-se sense l'Agència de Medicaments (EMA) l'any 2017. Tot i que la ciutat catalana complia amb tots els criteris tècnics i comptava amb el vistiplau dels 900 treballadors, que en una enquesta interna havien situat Barcelona com una de les seves destinacions preferides, les coses van canviar molt després de l'1-O i, especialment, després de l'activació de l'article 155, que va apartar el Govern, actor clau en l’impuls de la candidatura de la capital catalana. En pocs dies, Barcelona va caure en el rànquing i va perdre opcions de guanyar la votació: en el repartiment d’agències, la diplomàcia, més que no pas la meritocràcia, sempre juga un paper clau. L'Estat va culpar l'independentisme: “M’atreveixo a dir que aquest potser és un dels danys directes, un altre dels danys directes, que ens ha pogut causar l’independentisme de Catalunya”, va assegurar aleshores la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat.

Quatre anys després, Catalunya i Barcelona reivindiquen que el seu ecosistema de les ciències de la vida i la salut és "el més dinàmic de l'Estat i un dels més actius d'Europa". En total, més de 1.200 empreses i 90 entitats de recerca i innovació treballen en aquest àmbit i representen el 7,3% del PIB i el 6,6% de l'ocupació a Catalunya.