Barcelona avala el tramvia per la Diagonal

BarcelonaÉs una declaració d'intencions molt més teòrica que no pas pràctica i arriba gairebé en el temps de descompte del mandat, però el ple de Barcelona d'aquest divendres ha ressuscitat el tramvia per la Diagonal, que era un dels trumfos de l'equip d'Ada Colau. Per primer cop, a l'Ajuntament hi ha una majoria política a favor de la connexió. El text, que no concreta pressupost ni calendari, s'ha pactat amb ERC, que és qui a l'abril va torpedinar els plans de Barcelona en Comú quan, en considerar que estava venent "fum", va demanar més concrecions de com es garantiria el retorn públic de la inversió –el tramvia l'operen actualment empreses privades– i va oposar-se al projecte. Avui, els republicans, encapçalats ja per Ernest Maragall i no per Alfred Bosch –que és qui va convertir-se en la cara visible del 'no' d'ERC– ha donat per bo el text consensuat, que insta a garantir més presència pública en el servei i a estudiar el possible rescat de les concessions, i el tramvia ha sumat, també, els suports del PSC, la CUP i els dos regidors no adscrits. Els socialistes han afegit al text final la necessitat de començar les obres, que ja no es fixen per al 2020, del tram de la Diagonal entre la plaça de les Glòries i Verdaguer, que és el que està pendent de reformar i la CUP ha deixat clar que el tramvia "serà públic o no serà".

El PDECat, Cs i el PP han mantingut el seu vot en contra. En total, 24 vots a favor, tres per sobre de la majoria. El projecte, però, continua pendent del conveni que ha de presentar l'Autoritat del Transport Metropolità, que és el que ha d'especificar, com es concreta l'entrada de l'operador públic. L'absència d'aquest document va ser el pal de paller de la negativa d'ERC, l'any passat, ara els republicans defensen que han introduït "grans" millores al text i els comuns, que celebren el canvi de visió, consideren que es reforça la feina que ja havien fet. A pocs mesos de les eleccions, ningú no vol regalar cap victòria.

D'aquesta manera, per primera vegada després de més d'una dècada de debats –el fiasco del referèndum de la reforma de la Diagonal, el 2010, va motivar canvis en els posicionaments dels partits–, el ple de Barcelona ha sumat majoria a favor de l'enllaç en superfície del tramvia per la Diagonal. "És un punt d'inflexió", ha celebrat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, que ha atribuït l'entesa al "debat franc" que s'ha fet durant mesos, que ha permès "un gran acord de ciutat". Sanz ha deixat clar que "el tramvia es farà" perquè el plenari l'ha avalat i que, si es vol, és possible començar el 2020. El portaveu d'ERC, Jordi Coronas, que ha criticat les formes del govern en la negociació del mes d'abril, ha assegurat que avui es desfà "el nus on ens havia portat el govern" i que es passa de les proclames al rigor i les condicions i, si s'escau, al calendari d'obres. "Menys gesticulació i més rigor", ha defensat. El govern està convençut que si tot avança al ritme previst les obres podran començar el 2020 i confia que el conveni de l'ATM, que haurà de passar per ple i sí que serà el document vinculant, pugui presentar-se dins d'aquest mandat.

En nom del PSC, Daniel Mòdol ha lamentat la posada en escena feta tant pels comuns com pels republicans amb la negociació, i ha assegurat que, per això, el seu grup acaba la votació amb un regust amarg i deixant clar que el text "no compromet a res" i que l'acord "no és útil". La CUP, que sempre ha defensat fer el tramvia de titularitat pública com a punt clau de la negociació, també ha avalat el text.

El PDECat, que és partidari d'enllaçar Glòries i Francesc Macià amb un servei de bus elèctric, no s'ha mogut del seu 'no' al tramvia, ha dit que l'acord és un "brindis al sol" i ha lamentat que ERC se sumi a la "política d'incompliments" de Barcelona en Comú amb promeses com la de tancar el Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca. Cs ha justificat el seu vot en contra del projecte per no considerar-lo na prioritat: "No és una prioritat gastar 600 milions en això ara", ha defensat el regidor Koldo Blanco. El PP també s'hi ha oposat. Veu el projecte "catalèctic" i diu que l'acord és mera "gesticulació" sense més concreció que dir que el tramvia ha d'anar per la Diagonal. "No hi ha ni projecte d'obra", ha lamentat.

Abans que comencés la sessió, membres de la Plataforma Unim els Tramvies, que fa anys que defensa el projecte, han celebrat que "per fi" tingui una declaració política i s'han fet la foto de rigor –amb les armilles grogues que s'han vinculat a la seva lluita– amb els regidors que han defensat el 'sí'. "Ja era hora", celebraven. Sanz ha deixat clar que ara el següent pas serà acordar un calendari vinculant amb l'ATM que permeti començar els treballs com més aviat millor.

L'enllaç del tramvia, que no tindrà cap traducció pràctica fins al mandat que ve i que estarà subjecte a les noves majories polítiques i a la disponibilitat pressupostària, era un dels projectes que l'equip de Colau va incloure en el pla de xoc que volia executar durant els primers mesos del mandat. El compromís concret era poder licitar el projecte i, de fet, aquest diari avançava, ja el 2015, els primers esbossos de l'enllaç dissenyat pels comuns. Però més enllà dels estudis tècnics, el govern municipal no ha aconseguit engegar el projecte de connexió. Avui, però, l'acord del ple li permet treure la connexió del sac de les iniciatives tombades, un moviment similar al que ja va fer amb la multiconsulta, també tombada i recuperada després amb vistes ja al mandat següent.

El candidat d'ERC per Barcelona a les municipals, Ernest Maragall, va anunciar ahir el vot favorable del seu partit després que, segons va considerar, la qüestió hagi passat "d'un pur gest electoral a un exercici de bon govern". La declaració aprovada concreta ara que s'adaptaran les tarifes tècniques –el que les empreses ingressen en funció del volum de viatgers transportats–, s'establiran mecanismes per incrementar la presència pública en el servei i s'analitzarà el possible rescat o reducció del temps d'explotació de les concessionàries del Trambaix i el Trambesòs, que s'acaba el 2032. S'especifica que l'ATM començarà aquests encàrrecs de manera immediata, però no es posa data, en canvi, a l'inici d'obres. Per no "vendre fum", en paraules del portaveu republicà, Jordi Coronas. I també es deixa clar que TMB serà la responsable d'explotar el servei quan hi hagi un model públic. El govern xifra en 64 milions d'euros el retorn que tindrà el projecte per a les arques públiques.

Recels al pacte ERC-Colau

El canvi de posició d'ERC ha motivat les crítiques de l'oposició per un possible pacte preelectoral entre comuns i republicans. Qui ha atacat per aquest front ha sigut la regidora del PDECat Francina Vila, que ha assegurat que ara ja es veu clar que Maragall "ha aterrat a l'Ajuntament per fer un pacte amb els comuns", i ha recelat que el tramvia pugui ser "el primer punt" del futur pacte. El republicà Jordi Coronas ha reiterat, davant de les crítiques, que és el govern i no ells qui ha fet un canvi de posició per possibilitar l'entesa. L'intercanvi de retrets no ha quedat aquí. Si la tinent d'alcalde Janet Sanz ha recordat que l'exalcalde Xavier Trias va ser un ferm defensor de la connexió, el PDECat ha contraatacat dient que Pasqual Maragall (PSC) va desaconsellar-la.

Després de la votació, el nou cap de files d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha remarcat que les aportacions republicanes han reconduït el "rumb" de la proposta del govern i que és el "primer pas" per portar el projecte a bon port. Les relacions entre les dues formacions, que havien estat molt enfrontades durant l'època d'oposició dura de Bosch, han evidenciat un canvi i, de fet, també Maragall com Colau han deixat clar que buscaran l'entesa amb els partits progressistes.