Barcelona buscarà fons europeus per a projectes com el nou Clínic i el tramvia

BarcelonaPer evitar que els cants de sirena dels fons europeus per ajudar en la recuperació econòmica no es converteixin en un campi qui pugui en què diferents projectes estratègics per a la ciutat competeixen entre ells, l'Ajuntament de Barcelona ha presentat el seu pla unitari, que vol implicar actors dels diferents àmbits –públics i privats–, per intentar maximitzar els recursos captats. L'objectiu són els 140.000 milions d'euros que pertoquen a l'Estat dels Fons de Recuperació Next Generation EU (NGEU). I a la llista de projectes que tindrien una repercussió important la ciutat hi posa ampliacions pendents com la de l'Hospital Clínic, que fa més d'una dècada que espera ubicació, i les dels hospitals de la Vall d'Hebron i del Mar. La ciutat també confia en l'impuls europeu per a grans infraestructures que es podrien accelerar, com la unió del tramvia, la culminació de la línia 9 i les millores pendents a Rodalies. I per intensificar la rehabilitació d'edificis i avançar cap a una ciutat més verda.

"A Barcelona fem plans col·lectius i volem aprofitar al màxim l'arribada de fons europeus", ha remarcat l'alcaldessa, Ada Colau, en l'obertura d'un acte solemne al Saló de Cent que buscava escenificar aquesta unitat entre diferents projectes. Hi han participat representants del sector econòmic, com Foment i el Cercle d'Economia, i també dels centres hospitalaris, les universitats i el Col·legi d'Arquitectes. "Ho farem de la millor manera possible si hi anem tots junts", ha insistit Colau, que ha assegurat que l'estratègia s'ha de fer amb mirada metropolitana.

El que es presenta avui, ha volgut deixar clar, no és una enumeració de projectes, sinó l'estratègia conjunta per definir-los, que s'estructura en set eixos: activitat econòmica, rehabilitació i regeneració urbana, transició digital, mobilitat sostenible, impuls a infraestructures sanitàries i socials, innovació i coneixement i, per acabar, recuperació de la natura. Uns eixos alineats amb la naturalesa dels fons i amb els projectes palanca que ha definit el govern espanyol. "Barcelona està preparada i tenim més d'un centenar de projectes enllestits", ha emfatitzat el primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni.

El Clínic, a l'Eixample

En representació del sector hospitalari, la gerent de l'Hospital del Mar, Olga Pané, ha defensat que la pandèmia ha posat en relleu que invertir en salut no és una despesa que llasta l'economia, i que Barcelona necessita renovar les seves infraestructures sanitàries. I aquí, ha remarcat, hi ha la necessària ampliació del Clínic, i també les reformes de l'Hospital del Mar i del de la Vall d'Hebron. "Aspirem a ampliar el Clínic sense por a l'Eixample", ha afegit Aurora Catà, de Barcelona Global, que també ha incidit en projectes com el creixement metropolità del campus del Besòs i les connexions ferroviàries per fer possible la Catalunya dels 45 minuts.

En el cas del Clínic queda pendent definir on i com es farà l'ampliació, que, com va avançar aquest diari, el consistori descarta en un gran edifici a l'Escola Industrial, com confiava l'hospital, i preveu fer de manera trossejada en diferents emplaçaments. Salut, Ajuntament i Diputació de Barcelona s'emplacen a signar un protocol abans que acabi l'any de com fer aquesta ampliació. Aquest és un dels projectes que, entenen, no pot deixar escapar la possibilitat dels fons europeus, i el primer que cal és l'acord entre institucions.

També han intervingut en l'acte d'avui representants de sectors com el de la construcció i la rehabilitació, amb la degana del Col·legi d'Arquitectes, Assumpció Puig, que ha remarcat que el futur dels barris i de la ciutat passa per la transició verda. Javier Faus, del Cercle d'Economia, ha assegurat que Barcelona necessitarà capital financer però també humà i físic per sortir de la crisi al costat de la ciutats guanyadores. "En tota crisi hi ha guanyadors i perdedors", ha insistit. I ha avisat que per aconseguir-ho caldrà l'entesa amb el sector privat.