Les bandes llatines deixen els carrers per ocupar pisos buits

BarcelonaUns joves d’origen llatinoamericà s’esbatussaven fa un parell de setmanes amb un altre grup d’adolescents en prime time. El motiu de la baralla era un sofà abandonat en un parc i l’escena pretenia simular un atac d’una banda llatina. Era ficció, un capítol de la sèrie Merlí de TV3, que la comissionada d’Immigració de l’Ajuntament de Barcelona, Lola López, ha qüestionat per presentar els joves llatinoamericans “com una banda violenta que ataca els protagonistes”. López ha expressat la seva “preocupació” pel tractament de la immigració i la diversitat cultural a la sèrie, per aquesta i altres escenes. Les bandes llatines, que segons els Mossos d’Esquadra es van començar a implantar a Catalunya al voltant de l’any 2000, no tenen el mateix comportament que fa un temps: han deixat els carrers i han passat a ocupar pisos.

“La base d’aquests grups acostuma a estar formada per adolescents d’entre 14 i 20 anys”, explica el cap de la Unitat Central de Bandes Criminals dels Mossos, que prefereix no revelar el seu nom. Tot i que la base continua dominada pels joves, afegeix que ara els líders tenen entre 35 i 40 anys i que les bandes “han arrelat i s’han professionalitzat més”. Les més històriques i nombroses són els Latin Kings i els Ñetas. Des d’un altre punt de vista, el catedràtic d’antropologia social a la Universitat Pompeu Fabra Carles Feixa destaca que el canvi fonamental ha sigut un relleu generacional. “Els membres d’aquests grups, que fa 10 o 15 anys eren adolescents, s’han fet grans”, relata Feixa, que considera que a Catalunya ja hi ha una segona generació de bandes llatines formada “per joves, tant d’origen immigrant com autòcton, que se senten atrets per aquestes colles”.

“Les bandes han fet un gir. Han passat d’estar als carrers per reunir-se i fer-se notar, a funcionar d’una manera més discreta ocupant pisos, sobretot a Barcelona i a l’àrea metropolitana”, assegura el cap de la Unitat dels Mossos. Entren en immobles buits, en molts casos de promocions immobiliàries fallides en mans dels bancs, “on és habitual que hi facin vida o hi resideixin els joves sense un arrelament familiar”. “Abans en una plaça o en un carrer hi podia haver desenes de membres d’un grup que podien amagar drogues o armes a la via pública. Això s’ha traslladat als pisos”, apunta el policia. Malgrat que les bandes acostumen a canviar sovint de pis com a mesura de seguretat, aquest nou funcionament ha provocat altres situacions de conflicte més esporàdiques.

D’entrada, els veïns dels pisos ocupats en zones residencials s’han queixat del soroll i la brutícia que generen les bandes llatines. El cap de la Unitat Central de Bandes Criminals ho atribueix al comportament que pot tenir un grup nombrós que està en un espai limitat. També en algunes ocasions els Mossos han rebut denúncies per les desaparicions d’adolescents que no havien tornat al seu domicili, ja que les famílies desconeixien que els joves s’havien quedat a viure durant uns dies en un pis ocupat per una banda. El cap de la Unitat explica que els grups -que tenen “una estructura fèrria i uns rols definits”- aprofiten la situació de vulnerabilitat dels adolescents “com a vies de captació”. “En determinants barris, contacten amb joves que estan bastantes hores sols al seu domicili”, afegeix.

L’antropòleg Carles Feixa destaca que molts dels membres de la segona generació de bandes llatines a Catalunya “han nascut i han estudiat en el sistema educatiu d’aquí”. “Si entren en aquests grups és perquè les seves necessitats socials i efectives no estan cobertes per altres colles”, valora Feixa, que subratlla que “la immensa majoria viuen amb una família com qualsevol altra; segurament, amb una situació més precària”. “Arran de la crisi, han minvat les perspectives d’una feina digna per als joves. Davant d’aquest buit social, la banda es converteix en un espai d’acollida. Això crea un caldo de cultiu que pot fer que algun dels grups evolucioni a una estructura més vinculada amb la petita delinqüència”, alerta Feixa, que exemplifica que Madrid ha viscut “moments de tensió” els últims mesos per les bandes llatines. A França i els Estats Units les situacions han sigut encara més greus.

Sense atractiu delinqüencial

Feixa considera que amb el canvi del Codi Penal del 2010, en què es va passar del concepte d’associació il·lícita a criminal, s’ha aplicat la categoria de grup criminal “de manera excessiva a qualsevol grup d’immigrants”. L’antropòleg recorda que en un estudi que es va fer fa una dècada, el 30% dels membres de les bandes no tenien orígens llatins ni americans. “Encara que hi ha una predominança dels joves amb aquests orígens, no només els agrupa una qüestió ètnica; també la seva activitat. És un atractiu no necessàriament delinqüencial, sinó que pot ser musical o esportiu”, assegura Feixa. Des dels Mossos, el cap de la Unitat Central de Bandes Criminals afirma que l’actuació policial -els últims anys amb la detenció de membres per desarticular els grups- ha permès que “no hi hagi tanta violència als carrers i que l’activitat de les bandes no generi alarma social”.

“A part dels delictes, com el tràfic de drogues i els robatoris, ens preocupa que els grups apliquin la violència contra altres grups o internament, com a càstig de disciplina”, exposa el policia. Malgrat tot, remarca que els membres de les bandes llatines a Catalunya i la seva activitat “han baixat molt” des que es van implantar. Feixa adverteix que el fenomen no ha crescut encara que no hagi desaparegut: “Hi ha dades que permeten dir que està estable”. “Són cicles que evolucionen”, conclou.