Balears no tanca el debat tot i limitar les places

PalmaL’establiment, aquesta setmana, d’un límit de 623.624 places turístiques a les Balears no ha calmat els ànims de les diverses organitzacions de caràcter social i ecologista que han sorgit els últims anys com a resposta a la creixent massificació turística que pateix l’arxipèlag. Consideren que la mesura arriba tard i és insuficient. “La xifra és irreal i temporal”, criticava la portaveu de l’històric grup ecologista Gob, Margalida Ramis, que ha passat, en poc temps, de ser gairebé una veu solitària a favor del conservacionisme a erigir-se en un referent social contra els excessos del turisme. El Gob i altres grups de creació recent com Terraferida, Prou!, Ciutat per a qui l’Habita o Tot Inclòs s’han convertit en l’autèntica oposició al govern progressista que presideix Francina Armengol.

Terraferida secunda les afirmacions de Ramis i acusa l’executiu autonòmic d’haver propiciat la legalització més gran de places turístiques de la història, fent servir com a esquer la reforma de la llei de turisme que va entrar en vigor l’1 d’agost i a partir de la qual s’ha decretat el sostre de places. Aquest límit, de fet, no és més que l’oferta legal existent.

La negativa de l’executiu balear a decretar una moratòria mentre tramitava la reforma (ha trigat dos anys a tenir-la a punt) hauria provocat un “efecte crida”, segons asseguren. Només durant el mes de juliol, l’últim en què s’admetien sol·licituds d’alta al registre, se’n van registrar unes 1.900, segons dades de la conselleria, quan la xifra habitual era d’un centenar al mes.

El límit estarà en vigor durant un any, mentre duri la moratòria que, ara sí, ha decretat l’executiu perquè els consells insulars i els ajuntaments puguin estudiar en quines zones serà possible autoritzar el lloguer turístic. Una vegada passat aquest tràmit, les administracions podran fixar un nou límit de places que pot ser més baix, com ja ha anunciat que farà el Consell d’Eivissa, però que també podria ser més alt, algun dia, en cas que es produeixi un canvi de color polític. El Govern Balear es defensa de les acusacions d’haver passat la patata calenta a administracions inferiors escudant-se en les competències que té cadascú.

El lloguer i els recursos

El debat turístic a les Balears gira al voltant de dos eixos: els límits que poden suportar els recursos naturals i els efectes del boom en els preus del lloguer, especialment a Palma i Eivissa. El to s’ha elevat les últimes setmanes a partir de la protesta d’Arran davant un restaurant al Moll Vell de Palma. Aquesta setmana, el col·lectiu Endavant ha enganxat un miler d’adhesius en cotxes de lloguer amb el lema “Aquest cotxe sobra”.

El desembarcament, en ple estiu, d’uns 100.000 vehicles d’aquest tipus és un altre dels efectes indesitjats pels residents, que han de patir més congestió a les carreteres. El vicepresident, Biel Barceló, adverteix, però, que el problema no són tant aquests 100.000 cotxes com els 750.000 que hi ha matriculats tot l’any a Mallorca.