Baixen les peticions d'asil a Barcelona i creix la pobresa entre els refugiats
Els afganesos que arriben a Catalunya són atesos en residències del sistema de protecció estatal
BarcelonaLes restriccions a la mobilitat derivades de la pandèmia han frenat l'arribada d'immigrants i demandants d'asil a Barcelona en la primera meitat de l'any. N'arriben menys, però els que ja estan instal·lats a la ciutat necessiten més ajuda perquè són dos dels col·lectius que més han patit la crisi socioeconòmica. Fins al SAIER, el servei municipal especialitzat que els atén, han arribat més de 10.300 persones durant el trimestre, que tot i ser un 7% menys respecte al mateix període del 2020, impliquen un lleuger augment de l'activitat assistencial per l'especial "vulnerabilitat i complexitat" amb què han quedat, ha explicat el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra.
La pandèmia els ha fet perdre la feina i no han pogut fer front a les despeses bàsiques de menjar o habitatge, però també hi ha un augment del 41 al 46% de persones a qui els caducava el permís de residència i no han pogut renovar-lo pel col·lapse burocràtic o una normativa estricta que exigeix disposar d'un contracte laboral. Això explica que hagin augmentat les demandes d'assessoria jurídica i, en aquest grup, destaquen els casos de sol·licitants a qui es denega l'asil. Les entitats retreuen la duresa de la llei per donar protecció internacional i asseguren que de cada 100 demandants només cinc aconsegueixen l'estatus de refugiat. La resta, sense documentació legal, queden al marge dels ajuts socials i es veuen abocats a la precarietat i a l'assistència bàsica a través d'ONGs, fins que al cap de tres anys es poden acollir al procediment d'arrelament. Per evitar que caiguin en la marginalitat, les entitats reclamen la creació d'un visat humanitari, com es concedeix als veneçolans.
Acollida de 120 afganesos
El balanç del SAIER coincideix amb l'arribada imminent a Catalunya dels primers refugiats afganesos que el govern espanyol ha tret del país centreasiàtic per l'amenaça del poder talibà. De moment, de les més de 1.500 persones que han aterrat a l'aeroport de Barajas, 120 seran traslladades a Catalunya, segons dades actualitzades del ministeri d'Inclusió. La majoria formen part de famílies nombroses que havien tingut relació amb l'exèrcit espanyol i passen les primeres hores en un campament que s'ha improvisat a la base militar de Torrejón de Ardoz, on les entitats que col·laboren amb el sistema estatal de protecció internacional (Creu Roja, Red Acoge, CEAR, per exemple) s'encarreguen d'entrevistar-los i redistribuir-los per les comunitats autònomes, en funció de la disponibilitat de places o dels vincles que tinguin en cada territori.
Demà n'arribaran almenys onze de la mà de l'entitat Bayt al-Thaqafa, depenent de Sant Joan de Déu. "El sistema té moltes places lliures perquè durant els últims anys s'han denegat moltes demandes de sol·licitud", ha explicat Daniel Ibarz, responsable d'aquesta associació. Així, es preveu que el govern espanyol no recorrerà a les ofertes de places residencials que han fet formalment administracions com la Generalitat o el mateix Ajuntament de Barcelona.
"Omplir les habitacions"
No obstant això, el consistori de la capital catalana, juntament amb ONGs d'ajuda als immigrants, ha fet una crida perquè "l'onada de solidaritat" de famílies barcelonines per acollir refugiats afganesos s'estengui als asilats i immigrants que ja resideixen a la ciutat. Com Lali Escolà, una veïna de Sants que col·labora amb l'entitat Punt de Referència, i actualment acull tres homes joves a casa seva. Diu que va vèncer la "por" a obrir les portes a desconeguts el 2018, conscient que la seva era una vida "privilegiada" que podria ser útil per als que ho tenen més complicat. L'experiència és "satisfactòria per les dues bandes", ha subratllat Escolà. "He tornat a omplir les habitacions que els meus fills havien deixat buides", ha il·lustrat la voluntària en la mateixa roda de premsa.
Però fins i tot per als que tenen reconegut l'estatut de refugiat, no és fàcil accedir al reagrupament familiar. Tampoc per als afganesos amb anys de residència. M. va arribar de Kabul l'any 2017 fugint del conflicte afganès i no va ser fins al desembre del 2020 que es va resoldre la seva sol·licitud de refugiat i encara ara està pendent que autoritzin l'arribada de la seva dona i quatre fills. El seu és un cas "no aïllat" que ha denunciat Refugees Welcome, que assegura que el seu expedient "ni tan sols s’ha començat a tramitar" i es tem que el triomf dels talibans encara complicarà més tots els tràmits. "Si ja era difícil que el govern de l'Afganistan enviés els antecedents penals i la documentació per fer els papers, a partir d'ara serà gairebé impossible", ha constatat Daniel Ibarz.