Baixa un 6,2% el risc de patir un accident a les carreteres catalanes

BarcelonaEl risc de patir un accident de trànsit a les carreteres catalanes ha baixat un 6,2% respecte a l'any anterior, tot i que encara hi ha set trams, amb 747 quilòmetres, on el risc segueix sent alt o molt alt, segons l'estudi Eurorap que avui han presentat el RACC i la Generalitat.

Els 2,8 km de la carretera BV-1433 entre l'Ametlla del Vallès i Llerona (Vallès Oriental) són, segons l'estudi, l'únic tram qualificat amb el risc de "molt elevat", el que l'ha convertit en el més perillós pel que fa al risc d'accidents de tota la trama viària catalana.

L'estudi Eurorap, en què participen el RACC, el Servei Català de Trànsit (SCT) i el departament de Territori i Sostenibilitat, s'elabora des de fa deu anys analitzant el nombre d'accidents greus dels últims tres anys en relació amb la intensitat de trànsit.

Aquest any ha analitzat 6.312 km de la xarxa viària catalana, que equival al 51,7% del total, però on es concentren el 86% de la mobilitat i el 77% dels accidents greus.

L'estudi constata que els accidents amb víctimes mortals o ferits greus en els 422 trams analitzats ha disminuït un 8,5%, però que la mobilitat també s'ha reduït en un 2,48%, per la qual cosa el risc mitjà de patir un accident ha descendit un 6,2%.

Tant el director de la Fundació RACC, Miquel Nadal, com el director de l'SCT, Joan Aregio, i el director general de Carreteres, Jordi Follia, han coincidit a assenyalar la millora important que suposa la reducció del risc, encara que han reconegut, utilitzant un símil futbolístic, que "hem arribat a la UEFA, però encara no estem a la Champions".

Els 747 quilòmetres on encara és alt o molt alt de patir un accident equival a que un 4,3% dels trams tenen un risc "molt elevat" i un 6,6% un risc "elevat".

Entre les carreteres amb més risc figuren, a més de la BV-1433, la BV-5001 entre Vilanova del Vallès i La Roca del Vallès (Vallès Oriental); la GI-550 entre Arbúcies i Sant Hilari Sacalm (Selva); la BP-1417 entre Barcelona i Sant Cugat (Vallès Occidental); la C-14 entre Coll de Nargó i Adrall (Alt Urgell); la GI-512 entre Tordera (Maresme) i Maçanet de la Selva (Selva); i la B-210 entre Viladecans i Gavà (Baix Llobregat).

Dels deu trams amb més risc d'accident per als conductors, vuit pertanyen a vies secundàries de baixa intensitat de trànsit, mentre que dos pertanyen a la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya.

Dels deu trams d'alt risc de la llista del passat trienni (2007-2009), sis repeteixen com més perillosos a l'estudi presentat avui, que ha contemplat els accidents del trienni comprès entre 2008 i 2010.

L'estudi ha constatat també que hi ha 397 quilòmetres de carreteres amb un risc "zero" ja que no han registrat cap accident greu en els últims tres anys i que hi ha 8 trams on no hi ha hagut cap accident des del 2003.

Aquests trams, els més segurs de Catalunya, són: la C-1410 de Súria (Bages) fins al final de la variant; la BV-5103 de Cardedeu a la C-35; la BV-5008 de Montgat a Tiana; la A-2 entre el límit d'Aragó i la variant de Lleida; la C-233 de La Granadella a Castelldans; la C-233 entre Castelldans i Les Borges Blanques (Garrigues); la C-1413a a Sabadell; i la C-147 d'Esterri d'Àneu (Alt Àneu).

El director general de Carreteres ha assegurat que les retallades pressupostàries per a l'any que ve no afectaran la conservació de les carreteres, encara que sí els projectes de més envergadura.

En aquest sentit, ha anunciat que es postergarà fins que hi hagi disponibilitat pressupostària la millora de la C-14 al Coll de Nargó (Alt Urgell), un dels punts més perillosos, que requerirà la construcció d'un túnel d'1,5 km i fer una variant.

Tot i això, el director de l'SCT ha anunciat que en aquest tram de carretera s'instal·larà pròximament un sistema de control de velocitat per trams.

Per demarcacions, la xarxa viària de Tarragona, amb un 6,8% de trams negres, és la que té un menor risc d'accidents, mentre que la de Lleida, amb un 14,7% de trams negres, és la més perillosa.

Els responsables de l'estudi Eurorap han assenyalat que per millorar el risc no només s'ha d'actuar sobre les carreteres sinó que també influeixen els factors del conductor i del vehicle.