De baix cap a dalt: quan la societat lidera els canvis

Barcelona"Ens han fet creure que no és possible canviar les coses, que nosaltres som simples consumidors, però no és així. Podem aconseguir tot el que ens plantegem". Albert Medrán és politòleg i director de comunicació de Change.org, una plataforma online que vertebra tota mena de lluites per sumar suports i fer-les més fortes. Té clar que el moment actual és especialment potent pel que fa a moviments ciutadans, perquè internet ha donat molta força a les persones que lluiten contra el que consideren injust.

El context hostil que obliga a defensar els propis drets i el fet de veure que d'altres han aconseguit els seus objectius -la lògica del "Si ell pot, jo també"- són, segons Medrán, factors claus per explicar l'empenta que estan prenent moviments com el que planta cara als desnonaments o la mateixa Assemblea Nacional Catalana (ANC), que, després de convocar una manifestació massiva per la Diada, ha aconseguit marcar el calendari polític. Irrompre a escena de baix cap a dalt. Fent pressió a través de la suma de suports i la voluntat de perseverar. Un monstre de molts caps. No són, ni de bon tros, els primers que han decidit dir prou, però les xarxes socials i la indignació compartida han contribuït a donar transversalitat i força a aquests moviments.

Així ho remarca el cineasta Pere Portabella, que, ara fa 41 anys, es va sumar a l'Assemblea de Catalunya per plantar cara al franquisme i avui està entusiasmant amb l'impuls de moviments com el 15-M: "És un exemple de transversalitat, una suma de perfils contra una situació límit", explica. I elogia el poder de l'assemblea com a forma de govern i les gestes de l'ANC. Està convençut que el moviment ciutadà ha guanyat perquè ha aconseguit que el president es posi davant de la seva lluita i que moltíssima gent hi connecti i la faci seva. Gestes com la gran manifestació de l'Onze de Setembre serveixen, segons Portabella, per "veure que els canvis són possibles".

La prova la té Josep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, que, després d'un cop de puny continuat sobre la taula, va aconseguir el que semblava impossible: que els papers de Salamanca comencessin el camí de tornada cap a casa. "Ens deien que no hi havia res a fer, que era impossible. I vam demostrar que no hi ha causes perdudes i encara menys si s'aconsegueix el suport de la societat", recorda ara que la Comissió encara lluita perquè es completi el retorn de tots els documents. També a les Terres de l'Ebre saben el que és organitzar-se per fer front a una agressió, en aquest cas, la del transvasament de l'Ebre. I a Girona prenen força les mobilitzacions per demanar millores a la N-II. I a tants i tants llocs del país.

Tres exemples

1. Ada Colau, Plataforma d'Afectats per la Hipoteca

"Estem guanyant batalles de David contra Goliat"

" Sí, se puede ", repeteixen a crits els membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) cada cop que aconsegueixen frenar un desnonament. I ja ho han fet en més de 500 casos en el conjunt de l'Estat. "Ens havien dit que no hi havia solució, que érem culpables de la crisi per haver viscut per sobre les nostres possibilitats i estem demostrant que som molts més dels que ens deien, que tenim molta força i no ens creiem les seves mentides", remarca Ada Colau, portaveu de la PAH. La seva lluita s'ha situat aquests dies en el centre de l'actualitat. Jutges, advocats, arquitectes, sindicats i partits han fet seva la demanda de canvis per aturar la sagnia. I Colau remarca, en aquest punt, tota la feina prèvia feta pel moviment V de Vivienda, del qual també va participar, i que va ser, com recorda, qui ja va enfocar el gran problema de la bombolla immobiliària que, en esclatar, ha provocat l'allau de desnonaments i la precarietat absoluta de les persones que es veuen engolides per l'espiral. "Hem aconseguit que els afectats s'apoderin, que s'organitzin i lluitin", explica. I recorda com a clau la primera trobada de la PAH, el febrer del 2009, en què ja van reunir desenes de persones afectades. "Hem creat mecanismes de defensa per a gent sense experiència en l'activisme", resumeix.

En el moviment 15-M hi van trobar un aliat quasi perfecte. Els uns tenien la força de l'explosió de ràbia i els altres l'experiència d'haver canalitzat el malestar cap a una lluita concreta. Per a Colau, el més espectacular és veure com "David està guanyant Goliat" en la pressió contra cadascun dels desnonaments. Falten, però, canvis legals i, de moment, el govern espanyol no ha atès el clam de la PAH. No s'ha assegut a parlar-hi.

2. Carme Forcadell, Assemblea Nacional Catalana

"Sabíem que podíem canviar el curs de la història"

"Estem vivint de l'èxit de la gran manifestació de la Diada". Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, recorda els dies previs a l'Onze de Setembre com els de l'avanç d'una bola de neu que es feia gran setmana rere setmana. "Sabíem que si la manifestació era prou gran podia canviar el curs de la història", explica, i remarca que, per això, volien que el lema fos clar. Netament independentista. De moment, la seva reivindicació ja ha copat el calendari polític del país, ha accelerat la convocatòria d'unes eleccions que avui definiran un nou Parlament i ha posat la consulta independentista a l'ordre del dia i amb l'etiqueta d'urgent. Després de l'èxit de la convocatòria, entenen que "ja no hi ha marxa enrere" i estan disposats a arribar fins on calgui perquè tot segueixi el curs definit. "Si els polítics fan el que han de fer, els acompanyarem, i si fallen, els estirarem", remarca Forcadell. El que té clar és que "el país no es pot permetre frenar el procés que ja ha començat, perquè no podem continuar dins d'un estat que ens humilia, que ens amenaça i que juga amb la por".

L'ANC només veu un camí i és el d'anar endavant com a país. Per això, vol que la feina comenci des de demà, que "els partits partidaris de la independència treballin junts". I remarca que el balanç electoral que farà l'Assemblea recollirà la suma de tots els vots independentistes sense valorar si s'han traduït o no en escons. Aquesta lluita també l'ha guanyat la gent. "El procés ja és una victòria del poble català, tant dels que anys enrere van lluitar perquè fos possible com dels que ho fem ara", remarca Forcadell.

3. Leonardo Anselmi, Plataforma Prou

"La societat s'havia d'aixecar contra els toros"

El 28 de juliol del 2010 el Parlament de Catalunya feia un pas històric prohibint les corrides de toros. El punt final a una campanya ciutadana, capitanejada per la Plataforma Prou, que es va traduir en una iniciativa legislativa popular (ILP) i va recollir més de 180.000 suports per tirar endavant. El seu promotor, l'argentí Leonardo Anselmi, explica ara que va estar especialment orgullós del que s'havia aconseguit, no tant en el moment de l'acord polític ni tan sols el dia de l'última corrida a la Monumental, sinó tot just fa uns mesos, quan Bogotà també va acabar amb la tradició taurina. "Va ser la confirmació que el que havia fet Catalunya no era una excepcionalitat, sinó una tendència", resumeix.

"Les corrides es moriran de sinceritat", sentencia Anselmi, que va quedar impactat per l' espectacle taurí el 2002 quan va arribar a Barcelona. Hi veu una demostració de maltractament als animals que és "terriblement oberta" i que, per tant, no pot passar desapercebuda. Per això, de bracet de l'associació animalista Libera!, va iniciar dues rutes. D'una banda, engegar una acció legislativa al marge dels partits i, de l'altra, sumar suports. "Ens vam proposar posar dempeus la societat i vam sumar moltes més firmes de les que esperàvem", explica. Concreta que el seu no era ben bé un moviment social, sinó una societat en moviment, perquè es buscava l'acord en els punts bàsics. Una societat que, en aquella ocasió, es va anotar la victòria i que si ara té tanta força és -segons Anselmi- perquè ha perdut la confiança en els poders polítics i la diposita en ella mateixa.