Els propietaris de la nau de Badalona diuen que van permetre l'ocupació per raons "humanitàries"

BadalonaL'empresa propietària de la nau incendiada al barri badaloní del Gorg va optar per no denunciar les persones que il·legalment ocupaven el local per raons "humanitàries", ja que van entendre que sense cap alternativa digna on viure, si els haguessin expulsat, la seva situació encara hauria empitjorat més. En un comunicat transmès per un despatx d'avocats de Barcelona, els propietaris expliquen que "coneixien" algunes de les persones que van entrar "sense consentiment" a les naus en una data que no especifiquen i asseguren que durant un temps van intentar que marxessin "voluntàriament" perquè consideren que "no és un lloc adequat per viure". Afegeixen, però, que finalment van desistir i van acabar acceptant l'ocupació perquè l'única sortida que els Mossos d'Esquadra els van donar era una "denúncia".

Aquesta empresa s'ha situat en el punt de mira de l'alcalde, Xavier García Albiol, que l'ha acusat d'haver consentit l'ocupació. El popular ha assegurat que tot just tornat a l'alcaldia en el seu segon mandat, el juny del 2019, ja va requerir als propietaris el "restabliment de la legalitat" però que després de quatre mesos sense resposta l'Ajuntament va iniciar al novembre un tràmit judicial perquè "si acceptaven que hi visqués gent, havien de demanar el canvi de qualificació" d'industrial a habitatges, ha expressat l'alcalde en una compareixença a l'Ajuntament aquest divendres en què també ha informat que reclamarà el cost de les tasques d'enderrocament de la nau sinistrada a la companyia propietària i que, de moment, avançarà el consistori.

La propietat, en canvi, ha assegurat que l'únic expedient sancionador del qual tenen constància és per un endarreriment pel pagament de l'IBI i ha subratllat els esforços infructuosos perquè l'administració pública es fes càrrec de les persones que residien a la nau, la majoria subsaharians ocupats en la recollida de ferralla o el top manta. L'Ajuntament de Badalona "era coneixedor de la situació humanitària" que es vivia a l'interior de la nau, incideix el comunicat, fins al punt que els serveis socials hi van actuar però ni el consistori "ni la propietat" van ser capaços de "trobar una solució per a aquest col·lectiu", subratllen els mateixos propietaris.

Enderroc immediat

El comunicat evita especificar el nom de l'empresa i només es refereix al fet que hi ha diferents inversors i que volien dedicar la nau del Gorg a instal·lar-hi un negoci o un magatzem logístic però que, primer, la crisi financera del 2008 i, ara, la del coronavirus han fet impossible tirar endavant cap projecte. El diari El Periódico avançava en la seva edició digital d'ahir que la nau pertany a Antonio Medianero i Xavi Fernández, exjugadors del primer equip de bàsquet del Joventut de Badalona i del FC Barcelona.

Mentrestant, l'Ajuntament de Badalona ha engegat un concurs d'urgència amb quatre empreses especialitzades per poder començar aquest divendres mateix l'enderroc de la nau incendiada dimecres a la nit. Les empreses hauran de presentar les ofertes a primera hora de la tarda i, segons ha explicat l'alcalde del municipi, Xavier García Albiol, la demolició començarà per l'ala nord. És una zona on els Mossos i els Bombers no van poder accedir, i és per això que Albiol ha dit que no sap si "hi haurà més cossos entre la runa" que facin augmentar el balanç actual de tres víctimes mortals de l'incendi.

Segons la versió del dirigent popular, la nau estava ocupada des del 2008 i no hi va haver "cap problema" fins al 2017, just l'any que Albiol perd l'alcaldia en favor dels grups d'esquerra. Per contra, si s'haguessin produït conflictes durant el seu primer mandat, l'alcalde ha insinuat que no hauria dubtat a actuar-hi. "Entre el 2011 i el 2015 vam desocupar 325 vivendes conflictives", ha subratllat. Sigui com sigui, l'octubre de l'any 2017 va arribar la primera denúncia per part dels veïns, que condemnaven "problemes d'ordre públic, o que hi havia menors vivint-hi", en paraules d'Albiol, que ha comparegut davant de la premsa exhibint denúncies veïnals o les intervencions policials, on apareix fins i tot la seva signatura.

Per contra, als jutjats de la ciutat no consta cap demanda civil ni penal sobre l'edifici en qüestió. No s'ha obert cap procediment judicial per usurpació ni tampoc s'ha registrat cap atestat de cap cos policial per posar de manifest fets delictius a l'interior de l'immoble. De fet, tan sols hi consta una actuació "extrajudicial" de la carta personal que el mateix Albiol va enviar, el 19 d'octubre, al jutge degà de Badalona, Josep Maria Noales, segons ha confirmat en una nota el TSJC.

Sobre les causes de l'incendi, Albiol ha afirmat que encara no tenen indicis definitius, però ha apostat per "problemes elèctrics" i no per la hipòtesi de la caiguda d'una espelma encesa, com sostenen alguns dels testimonis que van poder fugir de les flames. Albiol ha negat també que l'Ajuntament demanés tallar l'aigua a la nau incendiada, com han denunciat alguns dels supervivents de l'incendi, al·legant que el consistori no hi té competències: "Si algú l'ha tallat no ha sigut l'Ajuntament, no hem donat la instrucció". L'alcalde de Badalona ha denunciat que hi ha una altra nau ocupada al mateix carrer Guifré on hi ha persones que viuen en les mateixes condicions de vulnerabilitat que hi havia en la que es va incendiar dimecres. "O es permet als ajuntaments actuar o aquest vespre o el mes que ve o quan sigui passarà la mateixa tragèdia. O es pren consciència o això ens continuarà passant", ha avisat.

En aquest sentit, el comunicat de l'empresa lamenta com els propietaris es troben "indefensos en situacions d'ocupació" però assenyalen que si haguessin continuat amb el desallotjament forçat no haurien contribuït a acabar amb una situació de vulnerabilitat perquè els ocupants "s'haurien traslladat" a una altra nau per ocupar-la, en un cercle sense fi. "Tots som conscients que aquestes persones no viuen allà perquè volen sinó perquè estan en una situació de vulnerabilitat i desprotecció", expressa un text que lamenta la "tragèdia humanitària" i insta a fer una reflexió sobre la situació de la migració.

L'alcalde també ha informat que els servies socials municipals han atès 104 persones després de l'incendi. D'aquestes, un grup nombrós ha pogut reallotjar-se en cases d'amics i coneguts, mentre que a 40 els van oferir passar la nit en un hostal, però finalment només 16 van acceptar la proposta. "Només hi han anat els que tenien papers i no tenien por", explica un dels supervivents per definir la precarietat d'un col·lectiu vulnerabilitzat.