Mariana Aróstegui, nutricionista: “Els bacteris del teu intestí estan connectats amb el cervell i, per tant, amb el benestar mental”

Per què és important tenir una bona salut bacteriana?

— Perquè tots els estudis apunten que tenen relació amb el bon funcionament de tot l’organisme. Per començar, gràcies a uns bons bacteris, el sistema immunològic estarà fort, i si ho està, diferenciarà entre agents que fan mal i els que no ho són, per la qual cosa fan que el sistema immunològic maduri i funcioni correctament. Per continuar, perquè té connexió amb el cervell. Actualment l'evidència reflecteix una connexió total entre l'intestí i el nostre estat d'ànim, perquè els bacteris estan relacionats amb la correcta síntesi de substàncies relacionades amb el benestar mental, com és el cas de la serotonina o l'hormona de la felicitat.

 Com s’aconsegueix tenir una bona salut bacteriana?

—  Menjant vegetals, perquè la fibra que aporten a l’organisme alimentarà els microbis que tenim especialment al còlon, on arriba el que no hem estat capaços de digerir. Aquest fet, l’alimentació dels microbis del còlon, ens genera beneficis per al sistema digestiu, i de retruc per a tot l’organisme.

 Els vegetals sempre han format part de l’alimentació de la humanitat.

—  N'havíem menjat molts, però actualment la realitat és que ja no apareixen tant en els nostres plats diaris. Ni vegetals ni fruites ni fruita seca, que són tres dels grans grups que alimenten la comunitat de microbis dels intestins. I per això les patologies digestives han augmentat.

 Si al plat no hi ha tants vegetals, hi ha més cereals, vull dir derivats dels cereals?

—  Cal dir que els cereals són aliments bons, però no és recomanable basar la dieta en el seu protagonisme. I és així perquè els cereals són rics en midó, que està format per cadenes quilomètriques de glucosa, que quan entra a la boca, en contacte amb la saliva, comença a degradar-se, i continua fent-ho a l’intestí. Aquesta glucosa pot arribar a ser tòxica en proporcions altes, i com que el nostre organisme ho sap, la retira. Com ho fa? Secreta l’hormona de la insulina des del pàncrees, i la insulina actua com una porta, perquè fa que la glucosa entri dins de les cèl·lules. I quan la glucosa ha entrat a les cèl·lules és quan es genera energia. I aquí és quan es genera un pic de glucosa en sang. Al cap de poques hores, hi haurà la baixada, l’anomenada hipoglucèmia. També cal dir que si el cos no necessitava tota aquesta energia, la transformarà en greix.

 ¿Però els cereals han pres protagonisme a les verdures en els plats diaris? Per exemple, preparar un plat de pasta pot ser més ràpid i econòmic que un de verdura fresca.

— Els cereals han de ser un ingredient més del plat, però no l’únic. Si hi basem l’alimentació, llavors les hiperglucèmies i les hipoglucèmies seran contínues, i és quan hi pot haver patologies metabòliques.

 I què fem amb els esmorzars i els berenars, que en gran part es basen en l’entrepà?

— Hem de buscar-hi alternatives, que n’hi ha moltes. Sé que a casa nostra és molt difícil concebre un esmorzar i un berenar sense entrepans, però hi ha alternatives tan bones com el formatge amb nous; fruita seca; fruites, com plàtans, mandarines.

 Hi ha un corrent que proposa fer llesques de pa amb moniato; cuit, esclar.

— Sí, n’estic al cas. Els moniatos poden ser una alternativa al pa, i de fet s’estan fent propostes molt bones amb aquest ingredient. Però és evident que no és igual de fàcil preparar un entrepà a partir d’una barra de pa que coure el moniato al forn per després convertir-lo en una llesca. Ara bé, és una bona alternativa.

Continuo amb els cereals. Durant molts anys, en les famoses piràmides nutricionals estaven situats a la base de l’alimentació. Ara hi ha les verdures.

— Les piràmides nutricionals va néixer sense evidència científica; es promouen per interessos comercials en un moment històric que la salut no era prioritària. Per això ara tot plegat ha canviat, i a la base hi ha les verdures, mentre que els cereals són un complement.

 Què n'opines de la carn?

—  Que s’ha demonitzat fins al punt que s’ha relacionat amb càncer. I cal dir que la humanitat es dedicava a la caça, que el més important és fixar-se en quina carn menges i de quina quantitat. Si menges molta carn, segurament en el teu plat hi faltaran verdures. La recomanació és menjar-ne entre 0,8 i 2 grams per quilos que pesa la persona i que sigui de bona qualitat. I aquesta proporció haurà d’estar més a prop dels 0,8 o més a prop dels 2 grams segons l’activitat física que facis i l’edat que tinguis. Esclar que una criatura necessita menjar més carn que la gent gran perquè el petit està fabricant teixits i per tant necessita més proteïnes.

—

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Cuida tus bacterias prehistóricas' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.