“Avui és un dia fotut a la mina”

SúriaNo és un dilluns normal a la mina de potassa de Súria. Després que ahir diumenge s'enterrés l'últim dels tres geòlegs morts a l'accident de dijous, l'activitat s'ha reprès a les sis del matí. Aquella hora, encara fosc, treballadors de diferents àrees s'han aplegat a l'entrada de la instal·lació, on hi ha un gran cartell de color blau que recorda al personal que la mina és perillosa. "No deixis la teva vida en les mans de la sort", s'hi llegeix. El sinistre mortal està sota investigació policial per determinar si hi va haver algun error de seguretat o si la causa va ser "la mala sort", com apunten els miners que entren i surten en el relleu del migdia. Per a aquest dia estrany no s'han augmentat les mesures de seguretat, però sí que la direcció de la israeliana ICL Iberia, propietària de la mina, ha preparat xerrades grupals motivacionals, per insuflar ànims i sobretot, expliquen, per incidir en el fet que avui l'important són els treballadors. Al Parlament, a més, la CUP ha demanat formalment la compareixença del conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, perquè expliqui detalls del sinistre.

No hi ha hagut cap acte de record cap a Òscar Molina, Victoriano Pineda i Daniel Álvarez, els tres geòlegs que van morir quan es va desprendre una llosa de potassa de grans dimensions. Però tots tres han estat en el pensament dels seus companys, no només en aquesta represa laboral sinó durant tot el cap de setmana, explica un miner. "És impossible no haver-hi donat mil voltes des que va passar, però al final has de continuar perquè la vida continua", diu. Acaba de donar la seva identificació al personal de seguretat de l'entrada i es prepara per començar el torn de tarda.

Canvi de relleu

A partir de la una del migdia l'entrada a la mina és un constant anar i venir de treballadors. Els que surten admeten que ha estat una jornada "especialment dura" però que, alhora, s'ha reforçat la tradicional camaraderia i solidaritat minera. Estar a 500 o 900 metres sota terra, diuen, crea uns vincles especials que gairebé no saben com explicar. "Tothom va a l'una allà baix", afirmen. 

Pocs volen parlar amb la premsa perquè no se senten còmodes o no en tenen ganes. "Ja t'ho pots imaginar, com ha anat el dia, malament, és molt fumut", responen. I els que parlen eviten donar els seus noms. Surten per la porta gran i es paren per saludar algun company que comença torn. "Què passa, maco?", es diuen amb un copet a l'esquena i una pessigada a la galta.

Sota terra, més silenci del que és habitual, i també s'han sentit moltes menys bromes i comentaris. "Després d'un cap de setmana trist, avui he baixat amb angoixa, amb els sentiments barrejats", diu el Robert, que acaba de plegar i albira que "passarà temps" fins que es recuperi el pols d'abans de la tragèdia. Afirma que ha estat un torn "fotut" perquè els treballadors anaven "com encongits, estranys".

Al pàrquing de l'entrada els forats que queden buits es van omplint dels treballadors que entren al migdia. Alguns ja van amb la granota de feina, el casc amb el llum i una petaca metàl·lica enganxada a la cintura. "És el rescatador, un respirador que quan es bufa dona 20 minuts d'autonomia d'oxigen", diu un dels més joves abans de traspassar la porta i adreçar-se a un grup que s'espera a l'entrada del vestidor. 

Malgrat l'estranyesa i la tristesa, els miners apunten que no viuen la represa amb por, un sentiment que afirmen que és el pitjor company per baixar al subsol. "Si en tens, millor que no hi vagis, però sí que és normal que durant unes setmanes els miners baixem amb mil ulls", coincideixen. La mina és omnipresent a Súria, ja no només perquè és una instal·lació visible des de molts punts, sinó perquè els fills han pres el relleu de pares i avis —també hi ha alguna dona— i fa que el poble, de menys de 6.000 habitants, tingui un bon nivell de vida. "La mina és com una droga, paguen 2.500 euros i per cada deu anys treballats te'n descompten cinc de l'edat de jubilació", explica un miner jubilat, que augura que si algun dia el negoci de la potassa s'acabés Súria seria "un poble de jubilats".