Les noies de 16 anys podran tornar a avortar sense consentiment patern 7 anys després

MADRIDDesprés de la tempesta per l'aplicació de la llei del només sí és sí, el ministeri d'Igualtat ha vist com aquest dijous el Congrés de Diputats ha aprovat definitivament una altra de les seves normatives insígnia: la llei de l'avortament. Quedarà encara el vistiplau del Senat, però la norma que permetrà tornar a avortar sense el consentiment dels pares a partir dels 16 anys ha vist finalment la llum després d'una tramitació ràpida a la cambra baixa.

La normativa impulsada pel ministeri d'Irene Montero suposa revertir els canvis que va fer el govern de Mariano Rajoy l'any 2015 a la llei de l'avortament aprovada l'any 2010 pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero (i que el PP va portar al Tribunal Constitucional, que té pendent encara de resoldre el recurs). "Fem un pas molt important per garantir els drets sexuals i reproductius de les dones. En un context difícil per a la democràcia, el feminisme segueix sent important", ha remarcat la ministra d'Igualtat, Irene Montero, que ha recordat figures com la de l'exministre del PP Alberto-Ruiz Gallardón, que va acabar dimitint per la pressió social dels col·lectius feministes després de proposar una reforma que enduria l'accés a l'avortament. "Les lleis feministes tenen moltes mares", ha reiterat Montero, dirigint-se als col·lectius socials.

La norma va començar a caminar el maig passat, quan es va aprovar en primera volta al consell de ministres, on va tornar a l'agost. D'allà va fer el salt a la cambra baixa espanyola, on durant aquests mesos els partits han negociat les diferents esmenes, algunes de les quals han tirat endavant incorporant novetats al text. La llei ha tirat endavant amb 190 vots favorables, 154 en contra i 5 abstencions.

Comitès mèdics sense objectors de consciència

Un dels canvis més destacats afecta els comitès d'experts que decideixen sobre els avortaments a partir de la setmana 22 (la interrupció de l'embaràs en aquest punt només està permesa si un comitè mèdic determina que hi ha una malformació greu o incompatible amb la vida). A partir d'ara no en podran formar part objectors de consciència.

"Cap dels membres del comitè podrà haver format part del registre d'objectors de la interrupció voluntària de l'embaràs ni haver format part [d'aquest registre] els darrers tres anys", es recull al dictamen votat al Congrés. A més, en cada comunitat autònoma hi haurà d'haver, com a mínim, un comitè clínic en cadascun dels centres de la xarxa de salut pública, i la dona podria recórrer als tribunals en cas que el grup mèdic li denegui la possibilitat d'avortar.

De fet, si per una cosa destaca la nova llei és perquè regula el paper dels metges que són objectors de consciència. Un dels grans problemes de la xarxa pública és l’alta taxa de ginecòlegs objectors, una figura que fins ara no estava regulada i que obligava moltes dones a haver de canviar de ciutat o comunitat per poder exercir el seu dret a l'avortament. Amb la llei es crea un registre de ginecòlegs objectors, com el que s’ha fet per a la llei de l’eutanàsia. El professional que se’n declari tampoc podrà practicar avortaments a la sanitat privada. En tot cas, seran les direccions dels hospitals i les comunitats autònomes –que són les que tenen competències en sanitat– les encarregades que s'apliqui.

Avortar als 16 anys sense consentiment patern

A Espanya es podrà tornar a avortar als 16 anys sense el consentiment dels pares. El text elimina l'exigència del consentiment patern que va incorporar el Partit Popular per avortar per a les menors de més de 16 anys, la majoria d'edat sanitària.

A més també s'elimina el període de reflexió de tres dies i l'obligació de rebre un sobre amb informació sobre les polítiques de maternitat. "Quan volem avortar ja hi anem pensades des de casa", ha dit la diputada d'Unides Podem Sofía Castañón.

Polèmica per les baixes per regles doloroses

La norma, però, no va estar exempta de polèmica, fins i tot entre els dos partits que formen el govern de coalició. Les noves baixes per regles doloroses van generar un pols entre el ministeri d'Igualtat (Unides Podem) i el d'Economia (PSOE). "Mai adoptarem mesures que puguin resultar una estigmatització de les dones", va arribar a dir la ministra d'Economia, Nadia Calviño. "El que estigmatitza és no tenir la sensibilitat suficient per comprendre que els homes i les dones som diferents, i que el món laboral no és neutre [...]. Lluny d'estigmatitzar, és un pas endavant i favorable", va replicar-li la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

La llei introdueix una baixa laboral per a les dones amb regles doloroses i incapacitants, només en aquells casos en què al seu historial mèdic consti que estan diagnosticades amb ovaris poliquístics, miomes o endometriosis, entre altres trastorns. Les assumirà la Seguretat Social i no es requerirà cap període previ de cotització, ni tampoc hi haurà un límit de baixes.

A més, també hi haurà baixes vinculades als drets sexuals i reproductius. S'incorpora un permís després d'un avortament, tant si és espontani com planejat, i un permís preparat a partir de la setmana 39 de gestació. També en termes de drets sexuals i reproductius, la norma incorpora la rebaixa de l'IVA dels mètodes anticonceptius, així com de la pastilla de l'endemà.

Elements que han quedat fora

Durant el ple, però, algunes diputades han recordat que hi ha hagut propostes que han quedat fora de la llei i que, de fet, reclama una part del feminisme. La diputada de la CUP Mireia Vehí ha criticat que no s'hagi despenalitzat l'avortament, és a dir, tret fora del Codi Penal. Des d'ERC, Pilar Vallugera ha assenyalat que no s'hagi recollit la violència obstètrica, cosa que també ha criticat Pilar Calvo, de Junts. De fet, Unides Podem sí que veia amb bons ulls recollir aquesta definició, però hi va haver reticències al ministeri de Sanitat (PSOE).

Al seu torn, des de Ciutadans han tornat a abanderar la gestació subrogada. De fet, aquest estiu el partit d'Inés Arrimadas va arribar a registrar una proposició de llei per regular aquesta pràctica a Espanya (ara està prohibit que una dona gesti un fill per a una altra persona). Cs ha defensat que aquesta pràctica hauria d'haver-se incorporat a la llei. El ministeri d'Igualtat, però, en cap moment ho va plantejar. És més, els d'Irene Montero fins i tot s'han mostrat partidaris de perseguir els que acudeixen a la gestació subrogada fora d'Espanya. Tanmateix, no hi havia acord amb el PSOE.

Pendents del CGPJ

Durant la seva intervenció, Vallugera també ha recordat que la norma encara està pendent de rebre l'informe (no vinculant) del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Al voler tramitar-se per la via ràpida, el consell de ministres va aprovar la norma sense l'informe. "Sembla que serà negatiu en els aspectes més rellevants de la llei", ha dit la diputada. Els elements més espinosos són la regulació de l'objecció de consciència, l'eliminació del consentiment patern per poder avortar als 16 anys i els tres dies de reflexió.