Toc d'atenció de la UE per les aigües contaminades per nitrats en 12 zones d'Espanya, entre elles Catalunya

La Comissió dona tres mesos a l'Estat per corregir els dèficits abans de portar el cas als tribunals

Granja de porcs a Ventalló
Elena Freixa
03/07/2020
3 min

BarcelonaUn últim avís de la Comissió Europea (CE) abans de portar Espanya davant la justícia europea per la contaminació per nitrats de les aigües procedents de l'agricultura i la ramaderia. La CE assenyala dotze comunitats autònomes, entre elles Catalunya, on detecta incompliments de la normativa. També demana que es prenguin "mesures addicionals" per evitar els riscos que suposen aquestes concentracions de nitrats i assolir els objectius que marca la directiva comunitària. Europa ha traslladat al ministeri de Transició Ecològica –i per extensió a les comunitats amb competències en medi ambient– un detall dels incompliments i dona un marge de tres mesos per corregir els dèficits abans d'engegar un procés que pot acabar en sancions.

En el cas de Catalunya, els incompliments de la directiva europea sobre nitrats tenen a veure amb l'actualització de la designació de zones vulnerables per nitrats, un mapa que s'ha d'actualitzar cada quatre anys (article 3.4 de la directiva). L'altre mancança detectada té a veure amb deficiències en el control adequat per avaluar com evoluciona la presència de nitrats. La contaminació per nitrats dels aqüífers i aigües subterrànies a Catalunya no ha millorat els últims anys, sinó que ha empitjorat o, en el millor dels casos, s'ha mantingut igual, segons recull l'últim informe de l'Agència Catalana de l'Aigua de l'abril d'aquest mateix any.

De fet, el mapa de zones vulnerables actualitzat aquest mes de març afegeix al llistat 45 municipis nous de 21 comarques. L'última revisió era de feia cinc anys. Actualment un terç de la superfície total de Catalunya està declarada com a vulnerable a la contaminació de nitrats d'origen agrícola i ramader. Això equival a 422 municipis, el 42% del total.

La directora d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Elisenda Guillaumes, constata que l'estancament de la situació va fer que s'aprovés un programa d'actuació reforçat tot just fa un any que, entre altres mesures, dictava una moratòria en el creixement de granges (noves o ampliacions) on les concentracions de nitrats són més elevades. "El procés de millora es notarà en uns anys", admet. El decret aprovat fa un any no afectava els processos d'ampliació o noves explotacions que ja estaven en marxa abans de l'aprovació.

A banda de Catalunya, les altres comunitats assenyalades per la UE són Andalusia, Astúries, les Balears, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Extremadura, Galícia, La Rioja, Navarra i Múrcia. Recentment la contaminació del Mar Menor a Múrcia, en bona part per les aigües carregades de nitrats que hi van a parar de l'agricultura intensiva, han desencadenat un dels episodis de crisi ecològica més greus de la zona mediterrània.

Un altre dels punts d'incompliment que assenyala la UE té a veure amb la xarxa de punts de control de l'ACA, que avalua l'evolució d'aquestes concentracions de nitrats a les aigües. Guillaumes reconeix que el document "detecta que alguns punts de control s'han perdut i insta a restablir-ne". De fet, al document de la Generalitat es recull un descens dels punts de control: dels 183 punts de mostreig del 2016 es va passar als 176 el 2019, amb reduccions a la xarxa d'Osona, el Gironès o la Garrotxa.

Agricultura defensa les mesures de control afegides que va suposar la nova normativa, com ara l'obligació dels ramaders i agricultors de fer una declaració anual de nitrogen, un balanç dels quilograms que es generen i d'on van a parar. L'any passat ja es van presentar 10.000 declaracions i aquest any, segons la normativa, l'obligació s'estén i s'esperen 40.000 declaracions.

Advertència per mancances a la Xarxa Natura 2000

La Comissió Europea també ha renyat Espanya perquè en 12 comunitats autònomes –entre elles Catalunya– no s'estan prenent les mesures necessàries "per protegir i gestionar" les xarxes Natura 2000, que afecten hàbitats i espècies d'especial interès per evitar el seu deteriorament. Tant a nivell autonòmic com estatal, la UE creu que hi ha hagut "una pràctica general i persistent que consisteix a no detallar ni quantificar prou els objectius i mesures de conservació necessàries".

stats