Els avets de Nadal catalans, en risc per la calor i la falta de pluja

EspinelvesEls avets de forma cònica i color verd fosc, decorats amb boles, llaços i llumets, engalanen cases, places i establiments cada Nadal. N'hi ha de plàstic, que no es panseixen, no cal regar i duren d'un any a l'altre, però els més espectaculars són els naturals, que s'arranquen dels boscos i cal mantenir arrelats en un test perquè aguantin verds i esplendorosos durant les festes. Però la producció d'aquests arbres està en perill. Durant el mes de desembre se'n venen milers arreu de Catalunya, en floristeries, gardens i, sobretot, fires especialitzades de temàtica nadalenca. Ara bé, tot i les bones xifres, el sector que es dedica a cultivar-ne i vendre'n viu un moment delicat: la sequera i les altes temperatures de l'estiu posen en risc la supervivència de l'espècie a Catalunya.

La majoria dels vivers d'avets es concentren al massís de les Guilleries i al Montseny, a les poblacions d'Espinelves, Viladrau i Sant Hilari Sacalm. Són els cultius forestals d'arbres nadalencs més importants de la Península i cada any en produeixen milers d'exemplars, que abasteixen Espanya, Portugal i països com França, els Països Baixos, Alemanya, el Marroc i el Líban. La fira especialitzada més famosa i multitudinària és la d'Espinelves (Osona), que entre el 2 i el 10 de desembre ha acollit prop de 100.000 visitants i ha arribat a vendre més de 3.000 avets d'entre 1 i 2 metres.

Fins ara, en aquestes serralades de la Selva i Osona els avets trobaven un oasi al sud d'Europa per créixer en bones condicions, amb un clima semblant a l'eurosiberià, propi del centre d'Europa, amb un règim de precipitacions constant durant l'any, zones obagues, una altitud superior als mil metres i hiverns no excessivament freds. Però des de fa tres anys tot això s'ha trastocat radicalment pel canvi climàtic.

Els mapes de precipitacions acumulades són alarmants i les temperatures superen els 40 graus a l'estiu. En aquestes condicions, els avets pateixen i els més petits, que demanen aigua, moren socarrimats i comprometen així la producció del sector les campanyes següents. "Els avets que acabem de plantar als camps no sobreviuen per la falta d'aigua i la calor, així que d'aquí quatre anys ens faltaran arbres d'1,5 o 2 metres, que són els més buscats", diu David Masferrer, encarregat de la plantació familiar Masjoan a Espinelves, que ven a particulars i majoristes uns 500 avets l'any.

"Si no plou patirem moltíssim"

Una trentena de grans productors de la zona s'han associat sota el nom de Cultivadors d’Arbres de Nadal Associats de Catalunya (CANAC). Albert Gallifa, gerent de Can Jover Cultius, n'és el president i corrobora el problema. "Plantem els avets en camps de secà i els comencem a collir al cap de cinc anys per vendre'ls i replantar-ne de nous, però des de fa tres anys les plantacions de la nova anyada no aconseguim que arrelin i no podem fer girar la roda", explica Gallifa. El president de CANAC conclou: "La nostra feina és important perquè tenim cura de camps que estarien abandonats i procurem que les zones forestals quedin netes, som jardiners dels boscos que treballem el dia a dia".

Sobre els canvis climàtics al Montseny i les Guilleries, el geògraf de la Universitat de Girona (UdG) i codirector de la Càtedra de l'Aigua, Natura i Benestar David Soler alerta que els efectes són desastrosos. "El sòl perd humitat i això genera un cercle viciós, perquè els arbres no poden processar aliments, estan dèbils i estressats, es fan més vulnerables a les plagues d'insectes i, quan plou, xuclen tota l'aigua, que no s'infiltra al terreny i no nodreix els rierols", argumenta. I conclou: "Si les condicions climàtiques actuals es van mediterranitzant, aquests conreus tindran més problemes i no seran viables allà on ara mateix ho són".

Fora del focus osonenc, també hi ha algunes empreses que intenten tirar endavant el negoci, com Avets Dosrius, al Maresme. El seu rendiment, de moment, és extraordinari, perquè ofereixen l'opció de venir al camp a triar l'avet plantat. Tanmateix, en Josep Jo i Munné, cap de l'explotació familiar, avisa que les produccions del futur no estan garantides. "Les onades de calor, de tres o quatre dies, amb temperatures a la nit que no baixen dels 23 graus, són el nostre pitjor enemic, perquè els arbres petits queden marrons i es moren tot i alimentar-los amb un sistema de reg", explica. Afegeix que el 2022 va ser horrible, però aquest any continuen igual. Si es perd una sembrada, es nota en les de dues o tres temporades següents. "Si no plou patirem moltíssim i potser haurem de replantejar el negoci", anticipa.