Els avenços per curar el càncer infantil arriben amb comptagotes

Cada any es detecten 240 casos nous en nens d’entre 0 i 18 anys a Catalunya

La cirurgiana Guillén explora la Itzal, una nena curada de càncer a la bufeta, al Vall d’Hebron.
Gemma Garrido Granger
14/02/2019
2 min

BarcelonaNo s’inverteix prou en la recerca per curar el càncer infantil i el diagnòstic de pacients pediàtrics no s’atura: cada any es detecten 240 casos nous en nens d’entre 0 i 18 anys a Catalunya, i les leucèmies i els tumors del sistema nerviós central representen les tipologies oncològiques més freqüents.

Aquesta manca de finançament frena la irrupció de nous avenços terapèutics i, si bé l’oncologia pediàtrica cada vegada se serveix més de les investigacions descobertes i provades en adults, els pacients infantils gairebé no disposen de teràpies específiques per a les seves necessitats. La raó: el càncer en menors es considera una malaltia minoritària, i la majoria dels esforços econòmics es concentren en la investigació del càncer en adults, que té més impacte en la població. Raquel Hladun, oncòloga pediàtrica de l’hospital Vall d’Hebron, explica que la taxa de supervivència dels pacients joves al càncer se situa entorn al 80% i que el 20% restant dels casos presenten un “mal pronòstic” des del diagnòstic: “No es curen amb les teràpies de primer nivell -quimioteràpia i cirurgia-, i requereixen alternatives”.

“Ratolins mirall”

D’aquesta necessitat per trobar noves teràpies amb què atacar el càncer infantil de soca-rel, neix el projecte Comik del Vall d’Hebron, un programa pioner a l’estat espanyol de medicina personalitzada per a pacients oncològics infantils. Amb aquesta tècnica s’analitzen els teixits tumorals per reconèixer les anomalies genètiques de cada càncer infantil, i identificar quina teràpia és més eficaç per a cada cas. A més, amb una petita part de l’extracció del teixit, el Comik permet fer un seguiment “en viu” amb ratolins. “Habitualment les mostres tumorals s’implanten sota de la pell, però nosaltres ho fem en el mateix òrgan on el pacient té el càncer”, diu Gabriela Guillén, cirurgiana pediàtrica.

Al laboratori, cada infant té un “ratolí mirall”, és a dir, un model amb la mateixa alteració molecular que ell i, d’aquesta manera, el càncer implantat evoluciona paral·lelament al que presenta el pacient. L’objectiu és testar en els animals noves teràpies sense exposar les criatures a tractaments inútils.

stats