Què ha passat a l'AVE? Com un cable tallat pot col·lapsar tota la xarxa
Quatre talls en dues línies de fibra òptica i el robatori d'un altre cable de coure han deixat els trens incomunicats
Què ha passat
El tall d'un cable deixa els trens incomunicats
Quatre talls en dues línies de fibra òptica i el robatori d'un altre cable de coure han col·lapsat durant més de tres hores la xarxa d'alta velocitat catalana, amb 13.000 passatgers afectats. És la primera vegada que un incident així afecta l'AVE. Els fets s'han produït poc abans de les set del matí a les vies 1 i 2 entre Vilafranca del Penedès i Gelida, al quilòmetre 570, entre les estacions del Camp de Tarragona i Figueres-Vilafant. Els talls del cablejat han anul·lat el sistema de senyalització i comunicació a la línia d'alta velocitat i això ha obligat a aturar tots els trens "per seguretat". Els talls han afectat la línia de comunicacions principal i també la de suport, que es fa servir per a emergències. Poques hores després de l'incident, els tècnics d'Adif han aconseguit restablir un canal de comunicació alternatiu a la fibra òptica i el control de Renfe ja ha pogut comunicar-se amb els conductors dels trens afectats. Renfe ha assegurat que "en cap moment" ha perillat la seguretat dels passatgers.
Per què ha passat
La policia investiga un possible sabotatge
La ministra de Foment, Ana Pastor, ha explicat des de Luxemburg, on hi ha consell de ministres de Transport de la UE, que els autors "han trencat la tanca i la fibra òptica, tant la fibra principal com la fibra secundària, en les dues vies". Preguntada sobre si es tracta d'un possible sabotatge, Pastor s'ha limitat a dir que ho estan investigant els cossos i forces de seguretat de l'Estat, els Mossos d'Esquadra i també els serveis tècnics d'Adif, que han desplaçat un equip al lloc dels fets. Els Mossos d'Esquadra han explicat a l'ACN que treballen amb el sabotatge com a principal hipòtesi. La policia catalana ha obert una investigació i no descarta altres possibilitats.
Segons han explicat fonts de Foment, els talls del cablejat de fibra òptica i el robatori del cable de coure per a presa de terra BTS/ASFA/Pals han anul·lat el sistema de senyalització a la línia d'alta velocitat. Del cable de coure per a presa de terra s'han sostret quatre elements, dos per cadascuna de les vies, col·locats en piques.
Si es tallen les transmissions de la fibra òptica i del coure de presa de terra, els trens no poden circular perquè tots els sistemes de senyalització queden interromputs. La situació fa que el maquinista no rebi a cabina la informació relativa a la circulació, als senyals o la seguretat. A més, sense cables de coure de presa de terra, els senyals lluminosos i els semàfors de la línia queden anul·lats.
El cable de fibra òptica
El cable de fibra òptica es fa servir a la línia ferroviària per a la transmissió de dades, entre les quals les relacionades amb els sistemes de seguretat, gestió del trànsit i comunicacions. Aquest tipus de cable amb prou feines té valor davant d'una suposada venda al mercat negre.
En les línies ferroviàries, el cablejat de fibra òptica va en paral·lel al de coure, tots dos amb fundes separades i de vegades de diferent color. Aquests cables se situen l'un al costat de l'altre i dins d'una canaleta de formigó, de secció quadrangular, d'uns 15 o 20 centímetres d'ample, a la vista i al costat dret dels traçats. Aquest cable de coure, que no ha estat seccionat ni robat en el col·lapse d'avui a l'AVE, transmet la tensió elèctrica per a serveis auxiliars del trànsit ferroviari, al marge de la catenària.
El cable de coure
El cable de coure que sí que ha estat robat, el de presa de terra ASFA i que segons Adif "és d'una longitud menor", no va per la canaleta i està situat a la línia en piques. La seva funció està relacionada amb el sistema de senyals lluminosos alternatiu al sistema principal. Seccionar-lo deixa inactius els senyals lluminosos.
Per què es roba cable de coure?
L’Àsia s’ha convertit en els últims anys en un dels principals compradors de coure a Catalunya, tal com explica aquest reportatge d'Anna Punsí a l''Ara Diumenge'. Aixafat, barrejat, premsat i convertit en blocs, el coure acaba, sovint, molt lluny d’aquí: a la Xina i a l’Índia, que necessiten aquest material per cobrir la seva febre immobiliària. El coure és el tercer metall més utilitzat al món, per darrere de l’acer i l’alumini. Diverses fonts policials admeten que "acabar amb el robatori de cable de coure és impossible". El principal problema per als que el persegueixen i el gran avantatge dels que el roben és que un cop pelat ja no té amo. Seguir-ne la pista és gairebé impossible. Salpa, en molts casos, des del port de Barcelona carregat en grans contenidors. Però quan passa pels controls duaners ja està net i polit de sospites. Fonts del port precisen que Vigilància Duanera, Mossos i Guàrdia Civil han muntat diversos operatius i mai han trobat cap carregament robat. "El gran problema és que la majoria de compravendes es paguen en efectiu i és molt difícil seguir-los la pista. És un món tèrbol", reconeix aquesta font.